El Govern pretén reformar la llei de consultes per encabir-hi la dels Jocs Olímpics
L'executiu busca soci: el PSC descarta donar-hi suport i negocia amb els comuns i la CUP
BarcelonaEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, va prometre fer una consulta sobre els Jocs Olímpics d'Hivern, però no serà una missió fàcil. Després que el departament d'Exteriors fes un informe alertant de les "dificultats jurídiques" per fer-la, segons ha pogut saber l'ARA el Govern es planteja ara reformar la llei de consultes no referendàries i ja busca un soci parlamentari per fer-ho possible. La raó de fons és que vol introduir-hi una nova modalitat de votació: que el president del Govern pugui convocar una consulta dirigida només a una part del territori. Fonts governamentals interpreten que, tal com està redactada la llei ara mateix, no està clar que Aragonès pogués signar el decret de convocatòria cridant a votar sobre els Jocs Olímpics d'Hivern només la població de l'Alt Pirineu, per la qual cosa consideren que és necessària una reforma legislativa.
L'article 4 de la llei estableix que les consultes poden ser d'iniciativa d'àmbit nacional si estan promogudes pel cap de l'executiu, el Parlament o el 10% dels municipis; o d'iniciativa d'àmbit local si són impulsades per alcaldes o plens municipals, els consells comarcals, les vegueries o dues cinquenes parts de les localitats d'un determinat àmbit supramunicipal. Així doncs, ara mateix la consulta sobre els Jocs Olímpics d'Hivern podria ser impulsada pels consells comarcals o els municipis afectats, però des de Presidència –que és qui promou la votació– volen que sigui convocada des del Palau de la Generalitat.
Per complir amb el calendari –la votació està prevista a finals d'aquesta primavera–, el Govern té la intenció d'aprovar un decret llei i convalidar-lo després al Parlament (s'ha de fer en el termini d'un mes). Per tant, necessita un soci a la cambra que ara mateix no té. Des del cop de porta de la CUP als pressupostos que l'executiu no té un aliat estable al Parlament i, si bé va aprovar els comptes amb els comuns, el seu company de viatge en l'impuls dels Jocs Olímpics és el PSC. Al llarg de les dues últimes setmanes una delegació del Govern s'ha reunit amb els tres grups parlamentaris, però ara per ara no tenen el sí de cap. De fet, en un primer moment el decret s'havia d'aprovar en la reunió del consell executiu de dimarts passat, però es va acabar ajornant per tancar abans el suport parlamentari. Intentaran, doncs, arribar a un acord en els pròxims dies per poder convalidar el decret en el primer ple del mes d'abril.
La paradoxa és que el principal aliat de l'executiu per fer els Jocs Olímpics, els socialistes, rebutgen fer la consulta perquè no la veuen necessària, de manera que fonts del partit expliquen que difícilment donaran suport a la convalidació del decret llei. Per contra, els comuns i la CUP, que estan en contra de l'esdeveniment, apareixen com les opcions més factibles per tirar endavant la reforma, ja que els dos partits sí que aposten per consultar el territori. Ara bé, el partit que lidera Jéssica Albiach només està disposat a avalar el canvi a la llei sempre que hi hagi contrapartides en l'àmbit de votació: com la CUP, els comuns volen que més enllà de les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran votin el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès; i també volen claredat a l'hora de definir el projecte.
De fet, ampliar la consulta més enllà de les comarques que ha fixat el Govern va ser un dels debats de la setmana passada al Parlament, on per primer cop els grups parlamentaris d'Esquerra i Junts van obrir la porta a aquesta possibilitat al votar a favor d'una moció d'En Comú Podem. En concret, el text instava la Generalitat a "consensuar amb les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès la seva incorporació a l'àmbit territorial del procés participatiu i de la consulta popular". Tanmateix, des de Presidència mantenen que no ha canviat res i que l'àmbit de consulta continua sent el que va anunciar la consellera Laura Vilagrà: les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran, és a dir, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya i la Vall d'Aran.
Possibilitat d'impugnació
Malgrat que la reforma tingui a veure amb qui convoca la consulta i amb l'àmbit territorial, Exteriors –que és qui té les competències en matèria de participació ciutadana– també apunta altres dificultats jurídiques. En l'informe s'avisa que la jurisprudència del Tribunal Constitucional –sobretot arran de la consulta del 9-N i del referèndum de l'1 d'Octubre– complica la possibilitat de consultar la població de manera general –el problema és incloure el cens electoral, sigui en l'àmbit local o nacional–, i alhora adverteix del risc que la consulta acabi als tribunals si s'exclou una part de la ciutadania. És a dir, que qualsevol ciutadà que no estigui cridat a votar pot portar la convocatòria als tribunals perquè no se l'està deixant participar-hi, com ja s'han queixat des del Solsonès, el Berguedà i el Ripollès. Per a l'informe, doncs, la clau perquè sigui constitucional és la definició de les persones cridades a votar. "El decret [de convocatòria de la consulta] hauria de justificar per què només és cridada a participar la població d’aquests territoris del Pirineu, especialment en una consulta sobre una candidatura que es defineix com a Barcelona-Pirineus”, alerta.
Ara, amb la voluntat de canviar la llei de consultes per part del Govern, hi ha un nou risc: no només que s'impugni el decret de convocatòria per qui pot anar a votar, sinó també que el govern espanyol o un grup parlamentari porti al Tribunal Constitucional la mateixa reforma. Un cop més, l'executiu haurà d'anar esquivant les pedres que se succeeixin en el camí cap a una votació.
