El Govern pretén presentar l'Acord per l'Autodeterminació abans de la pròxima taula de diàleg
Fa mesos que avança lentament, amb poques reunions i sense llimar diferències amb partits i entitats
BarcelonaAra fa 342 dies ERC ja ho deixava entreveure en el seu programa electoral: proposava "teixir grans aliances per representar els grans consensos del país", com "la fi de la repressió o l’autodeterminació". Dos mesos després, el preacord entre els republicans i la CUP ja hi posava nom: "Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació". Va passar un altre mes fins que Junts i ERC van ratificar la iniciativa en el seu propi pacte. Escrit en els dos documents que l'han fet president, Pere Aragonès ho va refermar en la investidura, i va marcar una data: abans de la primera reunió de la taula de diàleg. Però entre les reticències d'alguns partits i entitats i les disputes internes entre socis de Govern, des del primer moment tot va anar més lent del que ell hauria volgut. No hi havia acord quan el 15 de setembre es van trobar les delegacions espanyola i catalana al Palau de la Generalitat i, tot i que encara no n'hi ha, fonts de l'executiu expliquen a l'ARA que la intenció és presentar-lo abans de la pròxima reunió de la taula de diàleg, sense data concreta malgrat que s'havia previst per a principis d'aquest 2022.
Va ser també al setembre, quan ERC, Junts i la CUP van proposar dos membres cadascun per formar part del grup promotor de l'acord, que tal com va avançar l'ARA encapçalen David Fernàndez, Marina Geli, Quim Forn, Carme Forcadell i dues persones més que no s'han fet públiques. El 29 d'octubre es va reunir per primer cop el grup i l'executiu va assegurar que en dues setmanes tot seria oficial. Han passat 2 mesos i 9 dies d'aquella promesa i, de moment, sindicats, partits i entitats estan en el mateix punt que fa mesos: a l'espera que els truquin.
Els membres del grup promotor es van reunint periòdicament i són ells els que, de moment, han preferit no fer presentacions. "No podem tornar a generar frustració, no pot ser un simple manifest", afirmen fonts de la iniciativa, que aposten per sumar una vintena o una trentena de persones més a l'acord abans de sortir a parlar al faristol. "Som els promotors dels promotors", insisteix una altra veu. L'objectiu de l'espera, diuen, és que volen sortir amb "solvència", i entre els seus plans hi ha fer una presentació durant el mes de gener, una acció que el Govern lliga a la taula de diàleg. L'executiu, de fet, accepta que tenien al cap un procés més ràpid. L'objectiu de tot plegat és que diverses entitats, sindicats, partits i personalitats es vagin sumant a un acord obert i sostingut en el temps.
En les últimes setmanes s'ha començat amb la tasca de convèncer noves incorporacions. Segons apunten fonts de la iniciativa, en un principi van tenir poc suport tècnic i no sempre han pogut ser-hi tots en les trobades. Això argumenten que ha provocat que tot anés més lent, i ara David Fernàndez s'hi dedicarà a temps complet. Tot i això, la majoria d'entitats i partits de l'entorn sobiranista neguen que algú s'hagi posat en contacte amb ells. El PDECat, l'AMI, l'ACM, UGT, els comuns o Sobiranistes són algunes de les organitzacions que no en saben res. Tampoc l'ANC ha rebut cap proposta formal: Fernàndez va demanar una reunió amb Elisenda Paluzie el 17 de novembre que no es va poder fer per tema d'agendes. Paluzie, segons fonts consultades per l'ARA, va demanar a Fernàndez que proposés una nova data, però encara no s'han trobat. L'Assemblea, de fet, és una entitat que encara no té clar si se sumarà a l'acord, i veus de l'ANC asseguren que, quan sàpiguen en què consisteix la proposta, l'haurà de valorar la direcció i, si cal, portar-la als socis.
Una situació semblant va viure el president de l'AMI, Jordi Gaseni, que a mitjans de juliol es va reunir amb Aragonès, que li va transmetre la necessitat que l'entitat fos a l'acord nacional. Gairebé mig any després, l'AMI no en té cap notícia. De moment, l'única organització que l'ARA ha pogut saber que ha rebut una invitació és Comissions Obreres, que poc després que es fes pública la iniciativa aquest diari ja va explicar que no s'hi sumaria. Segons fonts del sindicat, ara fa uns dies –enmig de les vacances de Nadal– el seu secretari general, Javier Pacheco, va rebre al correu personal –no al de la feina– una carta de l'acord nacional on proposaven a CCOO que se sumés al grup promotor. El correu no estava firmat pels sis membres coordinadors, sinó només pels quatre que han transcendit públicament.
Primer les personalitats
La justificació del grup promotor davant d'aquest fet és que, en primer lloc, han contactat amb personalitats individuals i després passaran a parlar amb les entitats. Paral·lelament, fonts del grup apunten que ja s'ha consensuat un document base. "És claret", i puntualitzen que no és a favor de la independència, sinó a favor de l'autodeterminació i l'amnistia. Aquest és el principal consens que vol reflectir l'acord, també amb els seus integrants, tot i que de moment els que es coneixen són tots independentistes. A més d'això, si el 2014 es va aconseguir sumar entitats, sindicats i fins i tot patronals en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, les diferents postures ara han variat. Començant per CCOO, que advoca per una solució institucional, passant per l'ANC, amb una aposta més per la ruptura que pel diàleg, i acabant amb els comuns, que no prioritzaran el referèndum a la taula de diàleg entre Generalitat i Estat. Sigui com sigui, les organitzacions que encara no s'han posicionat esperen que se'ls traslladi tota la informació.
Amb tot, l'acord té diversos antecedents per emmirallar-se. Primer, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que va ser consensuat en l'acord de governabilitat entre ERC i CiU el 2013 i sis mesos més tard ja es reunia al Parlament amb una quarantena d'entitats i partits impulsors. No es va reunir més de quatre vegades i es va acabar esquerdant amb les eleccions plebiscitàries. Al mateix lloc –l'auditori del Parlament–, però dos anys més tard, es va reunir el Pacte Nacional pel Referèndum que va proposar Carles Puigdemont –quan ho va anunciar, a diferència d'ara, ja va presentar també l'equip que ho pilotaria–. Totes dues iniciatives van tenir el suport dels comuns, CCOO i UGT i, evidentment, de les entitats sobiranistes. Ara, el Govern vol distanciar-se d'aquests antecedents, afirmant que anirà molt més enllà d'una foto i acompanyarà la taula de diàleg. De moment, però, l'acord avança més lentament i amb menys suports que els seus predecessors.