El Govern pressiona per la reforma de la sedició mentre que la Moncloa la refreda

Barcelona / MadridA aquestes altures, cap dels dos actors principals implicats en la reforma del delicte de sedició nega que hi hagi una negociació en marxa per arribar a acords sobre la desjudicialització del conflicte polític que puguin beneficiar els encausats pel Procés. Però mentre es desbrossa el camí, el govern català i l'espanyol han de marcar perfil i distàncies. I això és el que han fet aquest dimarts: mentre que des de la Generalitat s'ha pressionat la Moncloa per tenir el pacte enllestit "abans d'acabar l'any", des de l'executiu espanyol s'ha intentat refredar l'operació amb l'argument que "no hi ha novetats". L'acord encara és un possibilitat real, però la fotografia que deixa el dia és que no serà fàcil. Totes dues parts busquen els màxims guanys particulars possibles i, a la vegada, augmenten les pressions externes perquè el pacte descarrili.

Seguint el guió habitual en tot el que fa referència a la negociació amb l'Estat, el Govern ha declinat aquest dimarts pronunciar-se sobre si en tindria prou amb la reforma del delicte de sedició que planteja ara mateix el PSOE: reduir a la meitat la pena màxima, que són 15 anys. L'argument esgrimit per la seva portaveu, Patrícia Plaja, és que només amb "discreció" s'arribarà a bon port en les converses. Tot i això, la Generalitat pressiona i recorda que en l'última reunió de la taula de diàleg –al juliol– es va deixar per escrit el compromís de tenir un acord "per superar la judicialització" abans que "acabi el proper període de sessions" al Congrés, que és on s'han d'aprovar els canvis. Això fixa el 31 de desembre com a data límit, i el Govern vol fer valer ara aquest calendari.

A falta de més concrecions, de les paraules de Plaja es poden inferir dues qüestions no menors: que la Generalitat ja no amaga que negocia amb l'Estat la reforma de la sedició –durant molt temps va ser un tema tabú– i que el que planteja el PSOE –la reducció de la pena a la meitat– encara no és suficient. Per ara la Generalitat només ofereix dues pistes: que l'Estat ha d'aplicar els informes internacionals que advoquen per la reforma del delicte –n'hi ha del Consell d'Europa, d'Amnistia Internacional i de les Nacions Unides– i que ha de corregir el "dèficit democràtic" actual: "L'Estat ja sap què ha de fer", ha dit Plaja. En tot el que quedi de negociació, però, el Govern també haurà de conviure amb les pressions de dins del mateix independentisme. Junts i la CUP insisteixen que l'única sortida és la derogació del delicte. La diputada cupaire al Congrés Mireia Vehí, de fet, ha vinculat aquest tipus penal amb el franquisme i ha dit que qualsevol reforma "no soluciona el problema, l'agreuja".

El mantra de les majories

Mentre la Generalitat accelera, fonts de l'executiu espanyol asseguren que no hi ha ni una negociació formal en marxa amb ERC sobre aquesta qüestió. La Moncloa, de fet, no només ha refredat qualsevol negociació per la reforma del delicte de sedició, sinó que ha deixat clar que la "prioritat parlamentària" del govern espanyol ara mateix és una altra: els pressupostos estatals. "Del que es tracta és d'avançar en el tràmit dels pressupostos per millorar la vida de la gent", ha dit Isabel Rodríguez. La ministra portaveu ha insistit que "no s'observen canvis en les majories parlamentàries" per tirar endavant la reforma del delicte de sedició, tot i que gairebé tots els partits de la majoria de la investidura s'han pronunciat a favor d'explorar aquesta modificació. Hi ha insistit, des del Senat, la ministra de Justícia, Pilar Llop, que ha avisat que la reforma no s'ha de fer "en calent" i ha d'estar "allunyada de casos concrets".

En canvi, des del soci minoritari de l'executiu espanyol, Unides Podem, continuen insistint en accelerar la reforma. Ho ha fet aquest dimarts el president del grup al Congrés, Jaume Asens, que és també un dels impulsors d'aquest canvi legislatiu. En una entrevista a TV3, Asens ha demanat tant al PSOE com a ERC que "posin sobre la taula" les seves propostes per reformar aquest delicte i, d'aquesta manera, obrir una negociació seriosa. "Per decidir si hi ha majories o no el que s'ha de fer és posar una proposta sobre la taula, asseure tots els actors i començar una negociació", ha afirmat. Asens, de fet, s'ha queixat que fins ara el govern espanyol no hagi presentat cap concreció. Unides Podem, per via dels comuns, ja fa dos anys que va presentar la seva proposta, que implica acotar el delicte a l'ús de les armes, cosa que en deixaria fora els fets de l'octubre del 2017. En realitat, els liles aposten per derogar del tot aquest tipus penal, però Asens admet que no hi ha la correlació de forces suficient perquè el PSOE s'hi oposa.

L'oposició de la triple dreta

Per la seva banda, la triple dreta manté la seva oposició frontal a qualsevol canvi pel que fa a la sedició. Ara bé, en plenes negociacions per a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha desvinculat aquestes converses de la reforma d'aquest delicte. Són "coses diferents", ha dit a Antena 3. Les seves paraules, però, li han comportat les crítiques de Ciutadans i Vox, que consideren que una cosa hauria d'anar vinculada a l'altra. El portaveu taronja, Edmundo Bal, ha advertit al PP que serà "còmplice" de l'estratègia del govern espanyol si manté la negociació pel CGPJ, i el portaveu de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, considera "incomprensible" que els populars vulguin continuar "pactant amb el diable", en referència al PSOE.