El Govern renunciarà als comptes si no té l’aval dels comuns

BarcelonaEl Govern va renunciar als pressupostos del 2018 per centrar-se en els del 2019. Des d’Economia van pensar que els podrien tenir a punt al novembre, però les negociacions internes entre socis van ser més dures del que havien imaginat. El segon termini -sempre intern- el van fixar per al desembre amb la intenció d’iniciar els tràmits abans d’acabar l’any, però, un cop iniciats els contactes amb l’oposició, es van trobar sense prou suport parlamentari. De moment no hi ha cap garantia que la Generalitat acabi tramitant els comptes, però ahir els va presentar públicament en una roda de premsa inèdita: el consell executiu ni tan sols els ha donat encara el vistiplau i no ho farà si no aconsegueix abans l’aval dels comuns.

No hi va haver memòria USB, ni fotografia amb el president del Parlament, ni tan sols reunió amb els portaveus econòmics de l’oposició. El vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, es va limitar a acompanyar la portaveu de l’executiu, Elsa Artadi, en la roda de premsa setmanal del consell executiu -ahir excepcionalment en dilluns- per donar detalls de l’avantprojecte en què fa mesos que treballa. 1.715 milions d’euros més en despesa que el 2017, tres quartes parts de la qual destinades a Ensenyament, Sanitat i Benestar Social, és el trumfo que ha decidit jugar Aragonès, que dimecres provarà de convèncer els comuns en seu parlamentària, on compareixerà al costat del president, Quim Torra. “Dimecres tindrem l’oportunitat de constatar si els grups estan disposats a discutir aquest pressupost o bé si cedeixen davant les temptacions pròpies d’un calendari electoral molt atapeït”, els va interpel·lar.

Fonts de l’executiu i dels comuns asseguren que les posicions són tan llunyanes que és pràcticament impossible que hi hagi un acord. Les dues parts s’han reunit nou vegades en els últims mesos. Segons el Govern, s’ha pogut avançar i arribar molt al detall. Segons els comuns, l’executiu s’ha mostrat enrocat en les seves posicions. Aragonès acusa Catalunya en Comú - Podem (CatECP) d’haver “trencat les negociacions”, i els seus improbables socis asseguren que “els departaments controlats per Junts per Catalunya tenen més predisposició que els d’ERC a negociar”. Ahir, a més, Aragonès no va dubtar en fer servir la roda de premsa per carregar a CatECP el pes d’un hipotètic fracàs dels comptes: “Malament aniríem si donem per fet que els grups parlamentaris no estaran a l’altura i es taparan els ulls davant les necessitats socials del país”.

I, per acabar-ho d’adobar, encara cuegen els recels de la negociació dels pressupostos estatals, en què va ser directament la líder dels comuns, Ada Colau, la que va criticar obertament ERC i el PDECat per haver votat “contra els pressupostos més socials de les últimes dècades”. “Supeditar els pressupostos de la Generalitat als de l’Estat és no creure’s l’autogovern de Catalunya”, li va respondre ahir Aragonès, que només concebria aquest argument com una mena de “revenja”.

A diferència del que ha passat a Espanya, el Govern no té cap intenció de convocar eleccions anticipades en cas que no pugui tirar endavant els comptes, malgrat que adverteix l’oposició que s’equivoca si pensa que el país pot estar “un o dos anys més” sense pressupostos.

L’executiu treballa amb la pròrroga dels del 2017 i Aragonès va explicar que, si ho ha de continuar fent durant tot l’any, tindran dificultats per impulsar nous projectes, però intentaran cobrir totes les despeses que ja estaven compromeses, entre les quals hi ha el retorn del 40% de la paga extra del 2013 als funcionaris, el retorn de la Generalitat al finançament de les escoles bressol municipals i l’impuls a la renda garantida de ciutadania.

Una última oferta fiscal

L’última carta que li queda per jugar al Govern és la de la fiscalitat. L’avantprojecte no recull cap reforma dels principals impostos, tal com havia advertit el Govern, però dimecres Aragonès plantejarà als comuns la possibilitat de reformar l’IRPF, l’impost de successions i el de transmissions patrimonials. Fins ara la distància entre el que ha plantejat l’executiu durant les negociacions -limitades bàsicament a la supressió d’algunes bonificacions en successions que aportarien uns 40 milions d’euros- i el que han defensat els comuns -500 milions més de recaptació amb successions, 150 més en l’IRPF a les rendes de més de 90.000 euros i 250 més en impostos ambientals- ha sigut tan gran que es fa difícil imaginar una sobtada aproximació de les posicions.

L’únic que ahir va quedar clar del tot és que no es repetirà l’escenari del 2016. Aleshores la conselleria d’Economia, encapçalada per Oriol Junqueras, va decidir intentar tramitar els pressupostos sense tenir un acord tancat amb la CUP. Els anticapitalistes van tombar els comptes i van provocar una crisi al Govern, que no es va tancar fins que, un any després i amb una qüestió de confiança pel mig, la inclusió del referèndum als pressupostos va salvar la legislatura. Aragonès era el 2016 el secretari d’Economia, i Artadi, que ahir l’acompanyava a la sala de premsa del Govern, la cap de l’oficina interdepartamental. Ni l’un ni l’altre estan disposats a permetre que es torni a visualitzar una derrota parlamentària com aquella.

“L’aprovació d’aquests pressupostos és el bé superior, i per això treballem amb la màxima transparència”, va argumentar ahir el vicepresident. L’executiu no farà un salt sense paracaigudes i, preveient que la pròrroga s’acabarà allargant durant tot l’any, ha preferit prendre la iniciativa i dirigir-se directament a la ciutadania. El conseller d’Economia ja no parla dels “pressupostos més socials de la història” com feia el 2016, però l’objectiu continua sent si fa o no fa el mateix: presentar-se com l’última línia de defensa dels més febles. I a dos mesos d’unes eleccions aquesta podria ser la base de la campanya.