Imanol Pradales, investit nou lehendakari amb un ull posat en els pactes amb Pedro Sánchez
El candidat d'EH Bildu, que també es presentava, només ha rebut els vots dels seus diputats
VitòriaImanol Pradales ja és el sisè lehendakari des del retorn de la democràcia. El dirigent del PNB ha estat escollit aquest dijous com a nou president del govern basc, amb el suport del PSE, amb qui dimecres van signar l’acord programàtic. També ho ha provat Pello Otxandiano (EH Bildu), que, com Pradales, presentava candidatura, però només ha rebut els vots dels seus 27 diputats. Pradales, amb l'aval del PSE, ha rebut el suport de 39 dels 75 parlamentaris, mentre que els set diputats del PP i el de Sumar i Vox ho han fet en blanc.
En la seva intervenció, Pradales s'ha compromès a assolir un nou pacte estatutari acordat amb l'Estat per establir una relació bilateral que inclogui el reconeixement de la "realitat nacional" d'Euskadi, la singularitat del seu autogovern i un sistema de garanties perquè es compleixi allò acordat.Tot i això, la reforma de l'Estatut és precisament l'única qüestió que el PNB i el PSE-EE han deixat fora del seu programa de coalició, de manera que cada partit podrà fer visibles les seves discrepàncies en aquesta matèria. Otxandiano, que ha retret a Pradales no haver ni tan sols esmentat el dret a decidir, ha volgut subratllar que el nou Parlament Basc té "una majoria sobiranista sense precedents" i ha emplaçat el PNB a "recobrar l'ambició nacional".
Pradales dissabte jurarà el càrrec sota l'Arbre de Gernika i al llarg d'aquests dies se sabrà la distribució de conselleries i les persones que les ocuparan. Fins aquí, res de nou. La principal novetat és que la política basca, com la catalana, es juga en dos taulers: a Espanya i a Euskadi. Vasos comunicants, però també vasos condicionants. La continuïtat de Pedro Sánchez depèn del PNB, entre altres, però Pradales també depèn del fet que el PNB continuï fent costat a Pedro Sánchez. "Si el PNB canviés de soci a Madrid, posaria en risc el govern basc". Així s'expressava Eneko Andueza, secretari general del PSE, només uns dies abans de la signatura de l'acord. Qüestió d'equilibris.
El nou lehendakari haurà de fer front als greus problemes que té Euskadi —sanitat, educació, habitatge…— i, a més, redreçar el rumb d'un PNB que no ha sabut gestionar bé la situació, la qual cosa ha provocat que hagi perdut desenes de milers de vots en aquest cicle electoral. En les europees no va arribar als dos-cents mil vots, xifra inferior a la que va aconseguir el 1986 després de l'escissió d'Eusko Alkartasuna.
Reforma estatutària?
L'Estatut de Gernika no només no s'ha acabat de desplegar, sinó que està erosionat a través de les sentències del Tribunal Constitucional, que funcionen com la LOAPA, però en monodosis. Per exemple, la transferència del règim econòmic de la Seguretat Social ha xocat fins ara amb un mur infranquejable. Caldrà veure si el nou govern serà capaç de liderar una reforma estatutària. En cas contrari, aquesta seria la quarta legislatura sense resultats. Ara Pradales pren com a base l'acord subscrit entre PNB i PSOE per a la investidura de Sánchez que assenyalava un termini d'un any i mig (n'ha transcorregut la meitat) perquè hi hagi resultats tangibles. Però les paraules del líder socialista basc en el sentit que “Euskadi és una nació que no té estat i mai el tindrà”, no semblen el millor inici.
Enfront d'Imanol Pradales s'ha situat Pello Otxandiano, candidat d'EH Bildu, que també s'ha presentat a la investidura perquè així ho permet la llei basca. Otxandiano busca visibilitat, projectar que hi ha alternativa i que una altra manera de fer política és possible. EH Bildu ha complert un cicle electoral que ha estat espectacular, fins i tot ha sobrepassat les expectatives, i ara haurà de gestionar des de l'oposició una transició de tres anys fins a les pròximes municipals i forals.
A Euskadi no hi ha blocs polaritzats com existeixen a l'estat espanyol o han existit a Catalunya. No existeix una majoria de govern nacionalista o sobiranista, encara que sí que existeix una majoria aritmètica i social que el podria sostenir. Tampoc hi ha una majoria d'esquerres de govern operativa, encara que sí que existeix a la societat i a la cambra basca. El que existeix des de fa anys és una fórmula per la qual un partit de dretes i nacionalista governa amb un partit unionista d'esquerres. El PNB aparca sine die el sobiranisme i el PSE està còmode en una política de tints liberals. Des d'aquest punt de vista, Pradales continua el camí marcat per Íñigo Urkullu. Tot com sempre. Tret que s'alterin els equilibris a Madrid.