El Govern no té pressa per aprovar els pressupostos
La investidura de Sánchez influirà en la negociació dels comptes catalans i la Generalitat no descarta una pròrroga
BarcelonaNo és cap novetat que el Govern no aprovi els comptes dins del termini que estableix la llei, abans de l'1 de gener de l'any que han d'entrar en vigor. L'executiu de Pere Aragonès, de fet, va impulsar la supressió d'un requisit establert en la llei de finances públiques que cap govern havia complert fins llavors: presentar els comptes abans del 10 d'octubre. Seguint amb aquesta tendència, res fa pensar a hores d'ara que els números del 2024 puguin estar a punt l'1 de gener de l'any que ve perquè la conselleria d'Economia no només no els ha presentat, sinó que ni tan sols ha contactat amb els grups parlamentaris per parlar-ne. L'executiu no té pressa i, amb els pressupostos expansius del 2023 en vigor, no tem l'escenari de pròrroga pressupostària.
Les negociacions per als comptes no solen ser senzilles i en els últims anys han estat vinculades a altres variables, com per exemple els pressupostos de l'Estat o de Barcelona. Una triangulació a la qual aquest any s'afegeix un factor gens menor: la investidura de Pedro Sánchez. Oficialment, el Govern no vol vincular una cosa amb l'altra, però de portes endins admeten que són negociacions que poden acabar entrellaçant-se.
El Govern manté que, de moment, no farà entrar els pressupostos catalans en les converses per investir el líder socialista. Fonts de l'executiu afirmen que mantenen les tres carpetes que han repetit en les últimes setmanes: amnistia, autodeterminació i benestar social –en què inclouen qüestions com el traspàs de Rodalies o corregir el dèficit fiscal–. Subratllen, però, que tot pot evolucionar en funció del "context" de les pròximes setmanes. De fet, recorden que si, per exemple, acaben arribant a un acord amb el PSOE perquè la Generalitat es quedi la gestió del servei de Rodalies i dels recursos que hi van lligats, aquests diners s'hauran d'incorporar als comptes de l'any que ve –també als estatals–; igual que en el cas del dèficit. Per tant, guanya pes l'opció que la Generalitat no presenti els seus pressupostos fins passada la investidura de Sánchez.
A la conselleria d'Economia ja estan elaborant els comptes, però fonts del departament admeten que ho estan fent a partir d'estimacions perquè el govern espanyol no els ha enviat encara totes les previsions per a l'any que ve. Economia necessita saber quants ingressos pertoquen a Catalunya derivats del model de finançament i també quin serà l'objectiu de dèficit per a l'any vinent. La conselleria va demanar per carta al ministeri d'Hisenda que els les facilités ja fa unes setmanes, però ara per ara no han obtingut resposta.
Malgrat no tenir aquestes dades sobre la taula, la maquinària dels comptes pot anar avançant i el Govern fins i tot podria presentar una primera proposta de pressupostos als grups parlamentaris per començar-los a negociar. A hores d'ara, però, no està prevista cap reunió, sinó que les úniques que s'han fet han estat de seguiment de compliment del pacte de pressupostos de l'any passat amb el PSC i els comuns. Economia subratlla que, igual que el 2022, aquesta vegada també vol obrir els comptes als agents socials i reactivar el Consell del Diàleg Social.
Pròrroga pressupostària?
El PSC i els comuns tornen a ser els dos partits que sobresurten com a socis potencials per aprovar els comptes de Pere Aragonès. Els socialistes asseguren estar sorpresos davant del fet que ERC no hagi posat els pressupostos catalans dins la negociació per investir Sánchez. Els republicans, però, insisteixen en prioritzar les tres carpetes que han posat fins ara sobre la taula. Ara bé, admeten que tard o d'hora poden jugar aquesta carta, sigui per a la investidura de Sánchez o per als pressupostos estatals.
El que per al Govern seria difícil d'acceptar és una negociació agònica amb els socialistes com la dels comptes de l'any passat. És cert, però, que aquesta vegada el calendari juga a favor de la Generalitat, perquè podria presentar els números abans que els de l'executiu espanyol, que estarà en funcions com a mínim encara unes setmanes i, per tant, sense poder confeccionar els pressupostos estatals. En la negociació del 2023, ERC es va trobar amb una situació de molt desgast perquè, tot i votar a favor dels pressupostos de Barcelona i de l'Estat, va haver de patir fins a última hora per obtenir el sí del PSC als comptes catalans. Un escenari de pròrroga el 2023 hauria estat devastador per a un govern en minoria i fonts de l'executiu admeten que Aragonès tenia coll avall que hauria d'haver avançat les eleccions. Ara la situació és diferent. De fet, en els càlculs de Palau ja es donava per descomptat el fet que els del 2023 fossin els últims pressupostos de la legislatura.
També en el cas dels pressupostos catalans, la data del 27 de novembre pren rellevància –és quan es convocaran automàticament eleccions si no hi ha un acord d'investidura–, perquè en funció de si l'independentisme ha signat finalment un acord amb el PSOE per fer president Pedro Sánchez, els comptes de la Generalitat podrien accelerar-se o quedar-se definitivament al calaix.