El Govern no denunciarà Villarejo però reclama a Sánchez una comissió d'investigació sobre el 17-A

El Parlament sí que porta a la Fiscalia les declaracions de l'excomissari

Reunió d'aquest dimarts del consell executiu.
18/01/2022
2 min

BarcelonaEl Govern ha decidit finalment no denunciar l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo per les polèmiques declaracions de la setmana passada a l'Audiència Nacional en què vinculava el CNI amb els atemptats del 17-A. L'executiu català ha considerat que la denúncia tenia el risc de tenir poc recorregut i, si prosperava, hagués pogut servir només per donar un nou altaveu a l'expolicia per seguir "mentint" i enredant amb el mateix assumpte. El que sí que ha fet el Govern en la seva reunió d'aquest dimarts és aprovar un acord en què reclama formalment al govern espanyol que impulsi una comissió d'investigació sobre els fets al Congrés de Diputats, i també que el president Sánchez doni explicacions directament al president Aragonès. "Per esvair qualsevol dubte cal investigar a fons els fets", ha dit la portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquest afer aboca el Govern a mantenir una posició ambivalent. D'una banda, considera que Villarejo té "poca credibilitat" i, per tant, conclou que no pot donar veracitat estricta a les seves paraules. De l'altra, però, creu que les afirmacions que va fer a l'Audiència Nacional són tan "greus" que no les pot deixar passar sense fer res. I és que Villarejo va arribar a dir que el CNI volia donar "un petit ensurt" a Catalunya i que la situació se li va descontrolar fins al punt de no poder evitar els atemptats. Què pot fer, doncs? Finalment, s'ha decidit explorar la via política –reclamar explicacions a l'Estat– i descartar la judicial. Fonts de la Generalitat expliquen que en l'última setmana han estudiat a fons totes les possibilitats i fins i tot es van plantejar que la querella fos no tant contra Villarejo com contra l'exvicepresidenta espanyola de l'època, Soraya Sáenz de Santamaría (PP), llavors responsable política dels serveis d'intel·ligència espanyols. Finalment, no ho han considerat adequat.

Aquesta ambivalència que viu l'independentisme també s'ha manifestat aquest mateix dimarts amb un altre episodi. Si el Govern, de coalició entre ERC i JxCat, ha decidit no explorar la via judicial, la mesa del Parlament, controlada pels mateixos dos partits, sí que ha optat per portar les declaracions de l'expolicia a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els mateixos partits, dues vies diferents.

La llei de secrets oficials

Més enllà de demanar una comissió d'investigació i explicacions a Sánchez, la Generalitat també planteja una altra via per acostar-se a la veritat del 17-A, que no veu resolta malgrat la sentència judicial i la investigació que sí que va fer el Parlament. Així, vol que el govern espanyol introdueixi canvis a la llei de secrets oficials –d'origen franquista– per aconseguir, per exemple, reduir el terminis pels quals una matèria és "secreta o reservada". Sigui com sigui, la via política planteja els mateixos interrogants que la judicial. La reforma de la llei fa temps que està encallada i els diversos intents de fer una comissió d'investigació al Congrés, per ara, no han prosperat.

stats