Un govern monocolor però en mans del Parlament
Només hi ha un precedent d’executiu d’un sol partit
BarcelonaSi l’operació d’Esquerra prospera i aconsegueix governar en solitari, Catalunya es trobarà davant d’una circumstància sense pràcticament precedents des de la restitució de les institucions: un executiu monocolor. Només durant set mesos -els que van passar des de la sortida del Govern dels consellers d’Unió arran de la ruptura de CiU i la investidura de Carles Puigdemont-, la Generalitat ha estat governada per un únic partit, en aquell cas Convergència. El trencament amb els democratacristians per l’aposta per la independència va deixar el Govern amb només consellers de CDC per primera vegada, ja que fins aleshores sempre n’hi havia hagut de Convergència i d’Unió, o en el cas dels dos tripartits de, com a mínim, PSC i ICV.
El moviment permetria a Esquerra tenir un control absolut sobre l’administració, posant al seu servei totes les conselleries del Govern i tenint al seu abast totes les palanques de poder de què disposa el Palau de la Generalitat. Ara bé, aquest poder de l’executiu tindria un contrapunt molt gran al Parlament, que es podria convertir en un calvari per a Pere Aragonès.
Només 33 diputats
Esquerra està disposada a afrontar aquest repte amb només 33 diputats, cosa que convertiria el futur executiu també en el Govern amb menys suports al Parlament. Fins i tot sumant-hi els nou vots de la CUP, la xifra queda lluny dels 68 vots que marquen la majoria absoluta a la cambra catalana, i les opcions d’una aliança alternativa que freni els projectes de l’executiu serien múltiples en cada votació. El Govern podria guanyar temps a cop de decret, però patiria derrotes polítiques sovintejades si després no fos capaç de convalidar-los.
Descartats en la immensa majoria de debats els vots de Vox, Cs i PP, els republicans necessitarien en pràcticament totes les votacions el concurs de JxCat -amb pocs incentius per ajudar a consolidar els republicans al Govern després d’una negociació que deixa moltes ferides- o el PSC, amb qui Esquerra no vol entendre’s per a la investidura però de qui podria tirar en determinades votacions al Parlament.