El Govern es gasta 65 milions d'euros en contractes d'emergència des de l'inici de la crisi del covid-19

BarcelonaEl Govern s'ha gastat 65 milions d'euros en contractes d'emergència des de l'inici de la crisi del covid-19. Així es desprèn del visor que ha fet públic aquest dijous el departament de Vicepresidència i Economia, en què es pot visualitzar la informació dels contractes tramitats per la via d'emergència de la Generalitat i el seu sector públic a partir del 12 de març. Segons les dades del Govern, fins al dia 5 de maig la Generalitat ha fet 328 contractes per un valor total de 65.586.613 euros. Un import que està reflectit sense IVA.

Per import, el Servei Català de la Salut és el que més ha gastat, amb 27 milions d'euros. El segueix el Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Generalitat (CTTI), amb 17 milions d'euros, i, després, el departament de Salut, amb 16 milions. Amb menys despesa (1,3 milions) hi ha l'Institut Català de la Salut, la Fundació Centre de Regulació Genòmica (877.876 euros), el departament d'Interior (692.121 euros) i Vicepresidència (484.130 euros).

El contracte més elevat és un del CTTI a l'empresa Seidor SA per la "subscripció i suport tècnic per a les llicències i el programari del fabricant Microsoft instal·lades a la Generalitat", per un valor de 9,1 milions. Després, un contracte del departament de Salut a Appeal Agrifood Group per 6,2 milions pel "suport als serveis veterinaris oficials del departament de Salut en els escorxadors i establiments de manipulació de caça de Catalunya", seguit per dos contractes més de la mateixa conselleria: 3,7 milions pel subministrament de vacunes a Sanofi-Aventis i 3,4 milions del Servei Català de la Salut a Linet Iberia pel subministrament de llits d'hospitalització.

Partides destacades

Entre altres contractes dels publicitats, el Consorci de l'Autoritat de Transport Metropolità va pagar 158.000 euros per a mascaretes quirúrgiques i de seguretat a l'empresa Cloquer SA, que es va complementar amb una altra comanda de 148.000 euros a la mateixa empresa. També consta un encàrrec d'Interior de 125.400 euros per a 60.000 mascaretes FFP2.

Pel que fa a tests PCR per detectar la covid-19, només consten dues comandes fetes per l'Institut Català de la Salut per 57.600 euros a Biomereux España i un altre encàrrec a la mateixa empresa per 10.590 euros per al subministrament a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Fonts de la conselleria justifiquen que encara no han entrat totes les dades respecte als seus ens -informa Gemma Garrido-.

En relació als respiradors adquirits, per part del Servei Català de Salut, hi ha una comanda a Breas Medical per un valor de 321.000 euros; una altra d'1 milió d'euros a Dräger Medical Hispania; un encàrrec de respiradors a General Electric Healthcare España per 536.899 euros; un altre per 405.000 euros a Getinge Group Spain; a més del subministrament del mateix tipus de material a Medtronic Iberica per 379.000 euros i Mindray Medical España per 533.400. En total, doncs, 3,2 milions d'euros en respiradors.

Una altra de les partides importants és l'allotjament de sanitaris, pacients i el director del Servei Català de la Salut. En total 1,4 milions en allotjaments d'hotels, a través de 36 contractes amb diferents operadors. D'aquests 912.918 s'han destinat per a sanitaris i la resta per allotjar pacients. També un lloguer de l'habitatge del director del Servei Català de la Salut per 3.900 euros a l'empresa d'apartaments Alcam Barcelona. Fonts del departament expliquen que un cop iniciat el confinament es va oferir allotjament en hotels a professionals sanitaris, tècnics i directius que haguessin d'estar "operatius 24 hores". Un servei que, asseguren, han usat 1000 professionals. Pel que fa al director del Servei Català de la Salut va preferir allotjar-se en un apartament que, des de la conselleria, afirmen que amb el mateix cost que l'habitació mensual en un hotel -informa Aleix Moldes-.

La factura per material informàtic és una altra de les més costoses, fins a 4.779.000 euros. Salut és qui més recursos hi ha abocat amb 1,8 milions, seguit d'Educació amb 950.000, però també l'Institut Cartogràfic i Gològic amb 115.796 euros i l'Agència d'Habitatge més de 25.000. La resta de departaments de la Generalitat sumen 1,8 milions.

Tramitació feta per la via d'emergència

Aquesta contractació s'ha fet a través de la via d'emergència. Així ho va autoritzar el decret del 12 de març del consell executiu: en el seu article 5 possibilitava al Govern a determinar els serveis i subministraments que, pel fet de ser essencials per a la lluita contra la pandèmia, podien fer ús de la "contractació d'emergència" prevista a la llei de contractes del sector públic. Uns dies més tard, en el decret del 17 de març, el Govern habilitava tot el sector públic de la Generalitat i els ens locals en l'àmbit territorial català a aplicar la tramitació, prevista en l'article 120 de la llei de contractació pública del 2017.

Aquesta modalitat de contractació permet a l'administració contractar de manera ràpida sense els criteris de concurrència pública, independentment de l'import. L'article 120 afirma que es podrà "ordenar l'execució del que sigui necessari" i "contractar lliurement" el que consideri "sense estar subjecte" als requisits formals de la llei de contractes, quan hi ha circumstàncies catastròfiques, supòsits de greu perill o necessitats que afectin la "defensa nacional".