Generalitat i Estat pacten l'ampliació de l'aeroport del Prat
Els dos executius anuncien un acord que preveu unir amb línies d'alta velocitat els aeròdroms de Barcelona, Reus i Girona
Barcelona"Barcelona tindrà un aeroport intercontinental i, els aeroports de Reus i Girona, estacions d'alta velocitat per poder-hi connectar". Aquest és el titular de l'acord assolit aquest dilluns entre govern central, Generalitat i Aena per donar llum verda a l'ampliació de l'aeroport del Prat. Després de mesos d'un debat públic encès, que ha enfrontat d'una banda les forces econòmiques catalanes i Aena i de l'altra moviments ecologistes, veïns i ajuntaments de l'àrea metropolitana, aquesta tarda s'ha anunciat l'acord que desbloqueja unes inversions previstes de 1.700 milions d'euros a la primera infraestructura de Catalunya.
El compromís preveu la construcció d'estacions de tren d'alta velocitat als aeroports de Girona i Reus per potenciar el sistema aeroportuari català i la interconnexió entre infraestructures. Es deixa per més endavant quina fórmula concreta s'aplica per fer del Prat un hub de vols internacionals. Com ja s'anunciava en els últims posicionaments del Govern, el debat mediambiental (els plans d'Aena afecten de ple la zona de la Ricarda, d'alt valor ecològic) s'ajorna: el comunicat explica que el projecte es farà "amb criteris ambientals" i que es consultarà amb la Comissió Europea qualsevol decisió que afecti els terrenys protegits.
L'acord és fruit d'una reunió secreta mantinguda abans de la comissió bilateral d'aquesta tarda entre el govern espanyol i la Generalitat per abordar específicament l'ampliació de l'aeroport del Prat. Tal com ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA, la trobada ha tingut lloc a la seu del ministeri de Transports amb la ministra, Raquel Sánchez, el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, la secretària d'estat de Transports, Isabel Pardo de Vera, i el president d'Aena, Maurici Lucena.
Al llarg del mes de juliol s'havien fet diverses reunions tècniques per intentar acordar la manera d'actuar pel que fa a l'ampliació de l'aeroport abans del 30 de setembre, data límit perquè el consell de ministres aprovi el Document de Regulació Aeroportuària (Dora) per als pròxims cinc anys. Però diversos ajuntaments havien lamentat que en aquestes reunions no hi havia hagut debat i que Aena havia imposat que el debat es fes de manera molt precipitada per poder tenir un acord abans que s'acabés aquest tercer trimestre. La proposta de l'empresa pública gestora dels aeroports passa per fer una inversió de 1.700 milions d'euros amb què es construirà una terminal satèl·lit que permeti allargar uns 500 metres la tercera pista de l'aeroport. El projecte és polèmic perquè tirar-lo endavant envairia un espai protegit per la xarxa europea Natura 2000.
En els últims dies ja hi havia pistes que l'acord podia ser imminent: "Tots estem fent esforços per quadrar aquesta solució, que seria el millor per a tots i el millor per a Catalunya. No ens podem permetre no tenir un aeroport intercontinental, l'economia ara no s'ho pot permetre", recalcava Puigneró en una entrevista a Efe. La ministra de Transports, per la seva banda, va defensar diumenge a La Vanguardia que pensa ser "garant d'una ampliació exemplar de l'aeroport del Prat". "Hi ha un clam conjunt de la societat civil, de moltes institucions i d'una part molt important del territori que reconeix que som davant una inversió de més de 1.700 milions d'euros a la qual no podem renunciar", assegurava Sánchez.
Un repunt del 2% del PIB
El govern espanyol s'ha afanyat a recordar les impactants xifres que envolten l'ampliació de la infraestructura. Segons el seu càcul, el nou aeroport generarà 83.000 treballadors directes, 365.000 d'indirectes i dos punts més en el PIB català, on el Prat passarà a pesar un 8,9%, dos punts més que ara.
L'acord assolit blinda l'objectiu expressat per l'executiu català però també pels experts en el sentit que aquesta era una oportunitat per afavorir la intermodalitat del transport i el paper dels aeròdroms de Reus i Girona. En aquest sentit, l'acord preveu que les línies ferroviàries d'alta velocitat deixarien aquests dos aeroports a un viatge de només 30 minuts del Prat. També es contempla que les operacions per hora pugin de 80 a 90, encara dins dels marcs pactats en el passat.
El que no queda tan clar en l'acord és què passarà amb les reivindicacions dels ecologistes. D'una banda, la Generalitat i el govern central asseguren que no faran res que afecti zones protegides sense pactar-ho abans amb la Comissió Europea. El timing acordat fixa que primer s'aprovarà el Dora i després es consultarà a la Comissió Europea pels detalls que puguin afectar la Ricarda per, una vegada hi hagi una llum verda europea que es dona per feta, presentar el Pla Director definitiu. Però l'anunci d'aquest dilluns parla de la construcció de la terminal satèl·lit i de l'ampliació de la tercera pista cap a l'est, justament el que suposaria precisament la destrucció de bona part de la Ricarda. Això sí: Puigneró ha assegurat aquesta mateixa tarda que no s'allargarà 500 metres, com estava previst.
Qüestió de capacitat i de radi
Ja abans de la crisi de la pandèmia, des d'Aena s'advertia que El Prat s'apropava perillosament al seu límit de capacitat. El 2019 més de 52 milions de passatgers van passar per una infraestructura dissenyada per rebre'n un màxim de 55 milions cada any. En el seu moment s'apuntava que el nou aeroport hauria de millorar aquesta capacitat fins als 70 milions de passatgers per any.
El que requerirà més feina que va més enllà dels plans d'infraestructures és la tasca de convertir El Prat en un veritable hub de vols internacionals, ja que això depén de les decisions que puguin prendre les aerolínies. De moment, però, un gran escull s'ha salvat: encara que hagi estat amb un acord anunciat un 2 d'agost a la tarda, les dues principals administracions implicades han donat llum verda.