El Govern manté les eleccions del 14-F malgrat les noves restriccions

BarcelonaQuan comenci la campanya electoral, el 29 de gener, farà un any que Quim Torra va donar per acabada la legislatura. Un any d'incertesa sobre la data de les eleccions que, malgrat que ja estiguin convocades per al 14 de febrer, encara no s'ha acabat. El coronavirus ha sigut un dels factors determinants durant tot aquest temps i ho continua sent ara, amb noves restriccions de mobilitat anunciades a partir de dijous que, tot i això, no fan moure els comicis. El Govern espera prendre una decisió definitiva el 15 de gener quan es torni a reunir amb els partits polítics per tractar l'assumpte.

Aquest dimecres fonts del departament d'Exteriors, encarregat de pilotar el procés electoral, asseguraven a l'ARA que les restriccions previstes per l'executiu no situen Catalunya en un dels escenaris previstos d'ajornament d'eleccions.

Ara bé, les mesures que entraran en vigor aquest 7 de gener i almenys fins al dia 17 s'acosten a una de les hipòtesis incloses en els protocols del Procicat per posposar la cita a les urnes. Hi ha dues situacions que portarien el Govern –el competent en la matèria– a ajornar els comicis. La més clara és la del confinament total –similar al de la primera onada–, que, d'entrada, no pot decidir la Generalitat d'acord amb les seves competències (necessitaria que el govern espanyol modifiqués l'estat d'alarma actual). Però n'hi ha una altra, menys clara, que parla de posposar les eleccions en cas d'"aturada social", una expressió que va utilitzar ahir dilluns la consellera de Salut, Alba Vergés.

Segons el protocol del Procicat, la situació seria la següent: "confinaments perimetrals i limitació de la mobilitat nocturna", restricció "absoluta" de les activitats socials, aforaments "molt limitats" a menys del 50% i risc "molt elevat" de "desbordament sanitari". Aquestes característiques són interpretables i des d'Exteriors consideren que no encaixen del tot amb les que hi ha decretades pel Govern: és cert que hi haurà un confinament perimetral al municipi, toc de queda a les deu del vespre i tancament dels comerços no essencials el cap de setmana; però remarquen que no hi ha una aturada "absoluta" de l'activitat social.

Els partits tanquen files amb els comicis

A banda del posicionament que prengui el Govern sobre les eleccions, una de les claus és l'opinió que expressin els partits en la reunió del 15 de gener. En l'anterior trobada les formacions van acordar prendre una decisió com més aviat millor per evitar desemborsar despeses electorals i després haver d'ajornar els comicis. "La idea és prendre una decisió i aguantar-la", asseguren fonts parlamentàries, tot i que hi pot haver una altra reunió entre partits també a finals del mes de gener.

Ara per ara, la majoria de formacions tanquen files amb la celebració dels comicis del dia 14. Aquest dimarts la candidata de JxCat, Laura Borràs, en una roda de premsa, ha afirmat que el seu partit "treballa amb la idea" que es faran les eleccions. "Catalunya necessita un canvi de Govern", ha dit, malgrat que Junts forma part de l'executiu actual amb Esquerra que lidera en funcions el vicepresident, Pere Aragonès. Des d'ERC, fonts consultades per l'ARA també asseveren que la seva voluntat és celebrar els comicis "garantint el vot de tota la població". Avisen, a més, que no es pot repetir la privació d'aquest dret com es va fer en els comicis del País Basc i Galícia a l'estiu a uns centenars de persones contagiades o confinades. Les mateixes fonts creuen, per exemple, que es podria replantejar la votació si hi ha una comarca sencera que pel coronavirus queda limitada a l'hora de fer les eleccions.

En tot cas, els dos socis de Govern, malgrat mostrar la voluntat política de celebrar les eleccions, es miren de reüll també en aquesta qüestió. Quan els han preguntat sobre quines són les intencions de l'altre, en privat, s'acusen mútuament de voler ajornar les eleccions. Des d'Esquerra asseguren que JxCat té ganes de "suspendre-les" perquè necessita més temps per consolidar-se com a partit i, en canvi, des de Junts diuen que els republicans ja preparen el terreny per posposar els comicis per la tendència a l'alça de Laura Borràs a les enquestes. La resta de partits independentistes es mantenen al marge: el PDECat, que es presenta per primer cop en solitari i es juga el futur en funció de si aconsegueix representació parlamentària, ha afirmat aquest dimarts que no disposa de tota la informació sanitària per opinar sobre l'assumpte; mentre que la CUP ha reclamat avui també al Govern "criteris objectius" per prendre una decisió consensuada.

Tant el PSC com el PP es mostren contundents a l'hora de prioritzar el dret de vot el màxim que es pugui. El primer secretari socialista, Miquel Iceta, insistia aquest matí al programa La hora de la 1: "Només en un escenari de confinament total i absolut podríem ajornar les eleccions". "Jo soc dels que creu que les eleccions se celebraran, perquè no podem dir a la gent que vagi a treballar i no a votar", repetia Iceta. En una línia molt similar s'expressa en conversa amb l'ARA Santi Rodríguez, diputat del PP: "Hem traslladat a la mesa de partits que tret que hi hagi una situació de confinament total, les eleccions s'han de poder celebrar". Deixa clar que els conservadors defensaran que les eleccions es facin "amb totes les mesures de seguretat i les garanties", però només veuen amb bons ulls l'ajornament en cas que es tanquessin, per exemple, les escoles.

Per la seva banda, des de Ciutadans Nacho Martín Blanco considera que la decisió sobre l'ajornament dels comicis ha de ser "estrictament sanitària" i per "consens dels grups". "Si les circumstàncies sanitàries fan recomanable ajornar les eleccions la nostra posició serà respectuosa amb els criteris sanitaris", diu encomanant-se als experts. Al seu torn, fonts de Catalunya en Comú-Podem es limiten a reclamar que es pugui votar amb "totes les garanties sanitàries i democràtiques" i a demanar que s'escoltin "els experts".

En un escenari canviant, els grups volen esperar que s'acosti el 15 de gener per poder acabar de prendre una decisió. Compten amb dos precedents, en què els governs ho van consensuar amb els grups: la suspensió de les eleccions basques i gallegues al març del 2020. La diferència és, però, que en aquell moment tot just començava la pandèmia i ara el Govern porta mesos preparant aquest procés electoral en plena crisi del coronavirus.