El govern espanyol va publicar les últimes balances fiscals el 2008 i ja reconeixia un dèficit d'entre el 6,38 i el 8,70% del PIB
Zapatero es va comprometre a tornar-les a publicar amb dades del 2010, però els càlculs no es van arribar a fer
BarcelonaEl govern espanyol ha confirmat aquest dijous que està calculant les balances fiscals. Serà el primer cop que les publica des del 2008, quan l'Institut d'Estudis Fiscals va anunciar les dades corresponents al 2005. En aquell cas, els resultats oferien diverses possibilitats segons el mètode utilitzat, però assenyalaven que Catalunya patia un dèficit fiscal amb l'Estat d'entre el 6,38 i el 8,7% del PIB. La publicació de les balances va provocar la reacció de la dreta espanyola i de part dels 'barons' del PSOE, que van considerar que atemptava contra el principi de "solidaritat" a l'Estat. Zapatero, no obstant això, es va comprometre a publicar les de l'any 2010, però finalment no va ser així.
El mes de maig la Generalitat va publicar les seves pròpies balances fiscals, corresponents al 2010, que apunten que la despesa que l'Estat va fer a Catalunya va ser inferior a 16.503 milions a les aportacions dels ciutadans catalans, xifra que representa un 8,5% del PIB. És un percentatge semblant al que es va recollir el 2009 en termes de flux monetari.
Aleshores, però, el govern espanyol no va voler donar una única balança fiscal, sinó que en va donar sis: quatre de calculades segons el mètode del flux de benefici i dues, pel flux monetari. El sistema del flux monetari atribueix la despesa pública al territori en què efectivament es materialitza, i té per objectiu avaluar l'impacte econòmic de l'acció del sector públic en un territori. Per aquest mètode, s'assignen els sous dels funcionaris a la comunitat on treballen perquè s'entén que el territori és qui rep l'impacte econòmic.
En canvi, el flux del benefici assigna la despesa a la comunitat autònoma on resideixen els beneficiaris finals, independentment d'on es realitzi de forma efectiva. Per aquest mètode, la despesa associada, per exemple, als ministeris, tots amb seu a Madrid, es distribueix entre totes les comunitats autònomes, perquè s'entén que la feina dels funcionaris estatals beneficia per igual tots els ciutadans espanyols.
Les xifres del ministeri situaven Catalunya en les primeres posicions de les comunitats amb més dèficit fiscal, on també constava Madrid, les Illes Balears i el País Valencià. Pel mètode del flux de benefici Catalunya és la tercera comunitat amb més dèficit fiscal, per darrere de Madrid (entre 8,87 i 9,13%) i les Illes Balears (entre 7,47 i 8,56%), mentre que pel de flux monetari se situa en segona posició, sempre per darrere de les Illes Balears (entre 13,96 i 14,20%), i sempre seguida del País Valencià (entre 6,32 i 6,40%).