El Govern estudia com esquivar el veto als llaços grocs

BarcelonaEl termini de 48 hores que la Junta Electoral Central (JEC) va donar dilluns al president Quim Torra perquè retirés tots els llaços grocs i estelades dels edificis de la Generalitat venç aquest dimecres amb la incògnita de quina serà la resposta del Govern. Durant el dia d’ahir l’executiu va estar analitzant com esquivar el veto a uns símbols que l’òrgan estatal considera “partidistes” i incompatibles amb la “neutralitat” que exigeix la campanya del 28-A. La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va avançar que “segurament” presentaran al·legacions a la JEC, si bé també va apostar per una “solució combativa”. Amb tot, l’incompliment podria desembocar en una causa penal contra Torra.

Fonts sobiranistes expliquen a l’ARA que el Govern estaria buscant una fórmula imaginativa per mantenir els símbols en suport dels presos polítics i exiliats sense desobeir obertament la JEC. Mantenir les pancartes demanant la llibertat dels encausats excloent-ne els llaços grocs i penjar als edificis públics altres símbols del mateix color serien algunes de les possibles alternatives. Representants de JxCat, ERC i la CUP van clamar contra la prohibició de la JEC assegurant que vulnera la llibertat d’expressió, mentre que el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, va amenaçar amb utilitzar els “instruments” de l’Estat si Torra no acata. En cas que el Govern desobeís, però, la Moncloa no actuaria fins que hi hagi una resolució definitiva, segons va assegurar la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet.

Els socialistes van instar la Generalitat a despenjar tant els llaços com les estelades -a les quals també fa referència la JEC- dels edificis públics per garantir que siguin neutrals, mentre que els comuns, que no es van voler mullar, sí que van deixar clar que “la importància és la batalla de fons” contra el judici de l’1-O i que els llaços “no són més que un símbol”. Cs, impulsor de la demanda que va donar lloc a la prohibició, va advertir que incomplir-la seria “molt seriós”. La líder de la formació taronja a Catalunya, Inés Arrimadas, no va concretar les conseqüències que podria comportar, però es va mostrar convençuda que Torra “no n’és conscient”.

Fonts de la JEC consultades per l’ACN aclarien que un incompliment per part del president de la Generalitat podria anar a parar en mans de la Fiscalia i derivar en un procés penal per desobediència. Les mateixes fonts feien referència al cas de l’alcaldessa de Berga, la cupaire Montse Venturós, condemnada a sis mesos d’inhabilitació per no haver despenjat l’estelada del balcó del consistori durant les dues campanyes electorals del 2015.

La JEC no actuaria en cap cas d’ofici, i serien les Juntes Provincials les que, davant possibles denuncies per part de formacions, decidirien si obrir un expedient informatiu o derivarien el cas al ministeri públic. En el primer cas, la infracció es podria multar amb una quantitat que aniria dels 300 a 3.000 euros.

“Espero que no estiguem davant d’un altre cas per desobediència contra el president Torra”, va declarar a RAC1 l’expresident Carles Puigdemont, que va criticar la parcialitat de la JEC, integrada per dos membres del tribunal de l’1-O. Fonts del Suprem, però, van aclarir ahir que Luciano Varela i Ana Ferrer es van “abstenir d’intervenir” en la decisió de divendres sobre els llaços grocs, i que faran el mateix amb tots aquells afers que “tinguin una relació directa o indirecta” amb la causa del Procés.