El Govern s’instal·la en la divisió crònica fins a les eleccions

BarcelonaDos anys després que es formés el Govern de Quim Torra i s’aixequés el 155, l’executiu català s’ha acostumat a conviure en un permanent estat de recel entre JxCat i ERC. El gabinet ha aguantat la gestió de la crisi del coronavirus, però els episodis d’enfrontament no han parat. Als inicis, la gestió de les residències, el pla de desconfinament amb el fitxatge de l’epidemiòleg Oriol Mitjà o la reclamació dels presos de JxCat pel tercer grau a Justícia durant l’estat d’alarma en van ser exemples. Amb la desescalada, el cicle de discrepàncies ha continuat. Es va obrir quan ERC va pactar amb el PSOE la sisena pròrroga de l’estat d’alarma amb l’oposició oberta de Quim Torra. I, recentment, l’adjudicació a Ferrovial del seguiment de casos de covid-19, la condemna al mosso Jordi Arasa i la reprogramació dels fons Feder han tornat a posar a prova les costures d’un executiu resignat a la divisió crònica.

L’estat d’alarma

ERC pacta amb el PSOE i Torra rebutja l’acord

El dissabte 30 de maig al migdia, mentre Torra demanava al govern espanyol que exclogués Catalunya de l’estat d’alarma per recuperar les competències, ERC negociava amb el PSOE la seva abstenció en el decret perquè, assegurava, garantiria que no hi hagués més pròrrogues. Aquell dia a les 20.24 h els republicans comunicaven el seu acord amb els socialistes i Torra reaccionava “desvinculant-se” de l’acord. Vist amb perspectiva, fonts republicanes del Govern consultades per l’ARA admeten que “és evident que hi ha discrepàncies”, però resolen que n’hi hagut “sempre”. “És un déjà-vu constant, però no hi ha la sensació que hi hagi una cosa que ara ho faci saltar tots pels aires”, admet una altra veu d’ERC, que alhora lamenta que “es posi el focus en les desavinences” i no en les propostes per fer front a la crisi -diu-. Des de JxCat deixen clar que no estan d’acord amb l’estratègia dels republicans a Madrid (creuen que al PSOE li surten “barats” els acords), però també apunten que ha passat repetidament durant la legislatura.

Diàleg amb l’Estat

Desacord sobre el futur de la taula de diàleg

La crisi del coronavirus ha deixat en suspens la taula de diàleg que el 26 de febrer van engegar a la Moncloa el govern espanyol i el català. Quan es tornarà a convocar? El coordinador nacional d’ERC i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va situar la pròxima reunió al juliol. Però, primer el PSOE, que no ho garanteix completament, i després Torra, que ho condiciona a recuperar el “clima de confiança” amb Sánchez, han refredat la situació. Des d’ERC avisen que seria un “despropòsit” no tornar-la a reunir. Per tancar en la polèmica, en l’última roda de premsa del Govern, la portaveu, Meritxell Budó va garantir que la Generalitat no abandonaria el diàleg.

El contracte de Ferrovial

Salut sent per la ràdio les crítiques de Budó

L’ambient ja es va tornar a enrarir amb el cas Ferrovial. A finals de maig la conselleria de Salut va adjudicar a dit -emparant-se en l’estat d’alarma- un contracte de 17 milions d’euros per a aquesta empresa per fer un rastreig dels contactes de positius per coronavirus. El sector sanitari va protestar per l’externalització, però les crítiques també van venir de JxCat. La situació es va complicar dilluns quan la consellera Meritxell Budó, de JxCat, va demanar al departament d’Alba Vergés (ERC) que rectifiquési “escoltés” el clam del sector. I la polèmica encara va créixer una mica més quan des de Presidència es va assegurar que Torra ja li havia transmès aquest missatge a Aragonès durant el cap de setmana i des de Vicepresidència ho van negar.

La condemna a Arasa

ERC reclama explicacions a una conselleria de JxCat

Quan el Govern encara estava paint el cas Ferrovial, es va obrir un nou front. L’Audiència de Barcelona va condemnar l’inspector dels Mossos d’Esquadra Jordi Arasa a dos anys i quatre mesos de presó per la seva actuació, el 2011, en el desallotjament del 15-M de la plaça Catalunya de Barcelona. Si amb la qüestió de Ferrovial el problema es va generar en un departament d’ERC i va ser JxCat qui va iniciar els retrets, en aquest cas va ser al revés. El líder dels republicans al Parlament, Sergi Sabrià, va demanar explicacions a Interior, de JxCat, sobre “les males praxis al cos de Mossos” i també sobre per què es va “premiar” l’inspector amb un “ascens” a cap de l’ARRO. Dimecres el comissari en cap, Eduard Sallent, va comunicar que Arasa seria apartat de la seva responsabilitat com a cap de l’ARRO de Barcelona i passaria a tenir un càrrec “allunyat del carrer”.

Però la carpeta no està tancada. Davant les veus que demanen expulsar-lo del cos, el conseller d’Interior, Miquel Buch, ha dit que només ho farà si ho diu un jutge perquè és qui “té l’autoritat competent per decidir” prendre-li la condició de funcionari. A més, hi ha un nou element que pot fer trontollar les relacions en aquesta parcel·la. ERC ha proposat una comissió d’estudi al Parlament sobre el “racisme institucional en la gestió de la seguretat”, tant pública com privada. Si prospera, els Mossos seran un dels cossos sota la lupa.

Redirecció dels Feder

JxCat discrepa de la reassignació dels fons de recerca a Salut

En els últims dies s’ha afegit a les discrepàncies la gestió dels fons europeus Feder, ja que el departament d’Economia ha redirigit els recursos per a projectes de recerca a despesa sanitària. Des de la conselleria pilotada per ERC, davant les crítiques del sector, afirmen que el ministeri d’Hisenda els hi ha obligat, mentre que fonts de JxCat asseguren que no, que es tracta d’una reassignació opcional. Dissabte el diputat a Madrid Ferran Bel va demanar explicacions a través de Twitter tant al govern espanyol com a la conselleria de Pere Aragonès (més informació a la pàgina 14).

Les pròximes eleccions

Torra vol decidir ell i ERC reclama un horitzó definit

L’últim conflicte obert és per quan hi ha d’haver eleccions a Catalunya. Torra afirma que no té sobre la taula el calendari electoral i que només està centrat en el covid-19. Mentrestant, els republicans porten mesos defensant que la legislatura no té gaire més recorregut i que cal pactar un horitzó abans de deixar-la “en mans” del Suprem. “És el mateix president que al gener va fer una declaració institucional unilateral dient que convocaria eleccions”, recorden des de la direcció d’ERC. Així, demanen “poder parlar” per analitzar com s’afronta la resposta al Suprem i evitar “caure en la divisió”. No serà així. El president vol fer ús de la seva competència exclusiva reconeguda a l’Estatut i prémer el botó vermell. Fins al punt que no comparteix els plans ni amb els consellers de JxCat. “Decidirà ell”, afirma l’entorn més proper, malgrat que també admeten que no ho farà en contra del que vulgui l’expresident Carles Puigdemont. El final de la legislatura es preveu tan complicat entre socis com l’inici.