Al marge de la consulta, el Govern té un altre problema important: les relacions amb l'Aragó, territori també implicat en la candidatura olímpica. Aquest cap de setmana el president aragonès, el socialista Javier Lambán, va fer diverses declaracions criticant l'actitud "supremacista" de la Generalitat a l'hora de treballar conjuntament i va explicar que ja es plantejava trencar la relació i presentar una candidatura pel seu compte. Aquest dimarts, Plaja ha lamentat "la sortida de to" de Lambán i ha assegurat que el Govern mantenia les "converses" per continuar organitzant l'esdeveniment conjuntament i que les relacions amb el Comitè Olímpic Espanyol no s'havien vist afectades.
El Govern impulsa un decret llei per intentar blindar la consulta dels Jocs Olímpics
BarcelonaHi ha uns quants interrogants que planen sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern, però el més immediat és com celebrar la consulta que ha promès el Govern perquè siguin els ciutadans de les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran els que validin si s'ha de presentar la candidatura o no. La consulta planteja alguns dubtes jurídics i, per intentar salvar-los, el Govern ha aprovat aquest dimarts un decret per blindar la votació d'hipotètiques impugnacions, tal com va avançar l'ARA que faria. En concret, el decret preveu modificar la llei de consultes aprovada pel Parlament el 2014 perquè el president de la Generalitat pugui convocar-la només a un part de Catalunya i que això no li comporti després problemes als tribunals.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha admès que l'objectiu de tot plegat era donar la "base legal" necessària a la votació, i ha explicat que es feia via decret llei perquè era la manera més ràpida per poder convocar els ciutadans en el termini més breu possible –principis d'estiu–. Concretament, el que fa el decret és afegir un punt a l'apartat 3 de l'article 4 per permetre al president de la Generalitat promoure i convocar una consulta simultàniament en més d'un municipi, d'una comarca o d'una vegueria. Amb això, la Generalitat busca blindar la votació perquè considera que, amb la redacció actual de la llei, no quedava prou explícit i es podia interpretar que Aragonès només podia promoure consultes d'àmbit nacional.
Un segon problema derivat de la consulta és qui hi ha de votar i qui no. El Govern va prendre una decisió clara el 22 de gener: el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya i la Vall d'Aran. Tot i això, hi ha hagut comarques que han expressat malestar i també volen dir-hi la seva perquè consideren que, si s'arribessin a fer els Jocs, en serien part directament afectada. Són fonamentalment el Solsonès, el Ripollès i el Berguedà. Malgrat les queixes, Plaja ha assegurat que la Generalitat no es plantejava canvis –"No hi ha cap novetat", ha dit– i, per tant, no s'ampliarà l'àmbit de la votació.
Sí que ha intentat fer un gest cap a aquestes comarques i ha decidit ampliar la taula de representació territorial del projecte, on hi ha tots els agents implicats en l'impuls de la candidatura. Per exemple, hi incorporarà els alcaldes de Berga, Ripoll i Solsona, capitals de les comarques que han expressat malestar. Més enllà d'aquest conflicte, la Generalitat manté que la pregunta de la consulta serà "clara" i binària –sí o no–, i serà "políticament" vinculant.
Falta de suport
Ara al Govern li caldrà trobar un soci al Parlament per convalidar aquest decret i no ho tindrà fàcil per convèncer algun dels partits que li han fet de soci aquesta legislatura. El PSC, el partit que mostra més entusiasme per la candidatura olímpica, no veu necessària la votació. Els comuns i la CUP, que no veuen amb mals ulls la consulta, s'oposen frontalment al certamen. Aquest dimarts el portaveu dels comuns al Parlament, David Cid, ha explicat que ja s'han reunit amb la Generalitat per mirar d'arribar a un acord, informa Marc Toro. El partit de Jéssica Albiach hi ha posat una condició: que votin el Solsonès, el Ripollès i el Berguedà, precisament les comarques que no vol consultar la Generalitat.