El Govern garanteix que complirà amb la B-40 davant els dubtes de l'oposició

BarcelonaMalgrat que dilluns passat va evitar el tema en la seva compareixença al Parlament, el conseller de Territori, Juli Fernàndez, finalment s'ha pronunciat aquest dimecres al ple de la cambra sobre la construcció de la ronda Nord de la carretera B-40. Ha garantit que el Govern complirà l'acord amb el PSC, malgrat que és un projecte que l'executiu no ha volgut mai, especialment el mateix conseller. L'argument de Fernández és que, si finalment ha decidit cedir, és perquè hi havia un bé superior a preservar i era poder obtenir el suport dels socialistes als comptes de la Generalitat. La B-40 va ser la moneda de canvi. "El president del Govern i el Govern en ple vam decidir que calia que hi hagués pressupostos", ha afirmat.

Tot i garantir que no posarà obstacles a la ronda Nord entre Sabadell i Terrassa, ha volgut deixar dues coses clares. En primer lloc, que el projecte no és en cap cas el que s'havia proposat originalment unes dècades enrere, un Quart Cinturó que havia d'unir Abrera amb Granollers, sinó un tram molt més reduït. En segon lloc, que ell no ha canviat d'opinió i que ho farà a contracor: "El que jo soc i penso segueix essent el mateix", ha exposat el conseller, que no s'ha plantejat dimitir tot i la polèmica.

Segons l'acord que el Govern té firmat amb el PSC, ara la Generalitat té fins al 31 de març per firmar amb el ministeri de Transports un "conveni i finançament que garanteixi la redacció del projecte". Alguns grups de l'oposició que també són partidaris de la B-40 han expressat dubtes que el Govern compleixi la paraula. Per exemple, el diputat de Junts Joan Canadell, que ha recordat que els comptes no preveuen ni un euro per fer la carretera i que, a més, Esquerra va aprovar recentment un document on continua expressant l'oposició al Quart Cinturó. També la diputada del PP, Lorena Roldán, ha posat en dubte que s'arribi a fer perquè ha considerat que el pacte entre el PSC i el Govern és massa ambigu.

El conseller Juli Fernández també s'ha hagut de pronunciar sobre un altre dels temes espinosos que condicionen el Govern: la reforma de l'aeroport del Prat. La Generalitat rebutja que calgui una "ampliació" de la infraestructura, tot i que accepta que ha de guanyar "capacitat". Fernández no ha donat gaires pistes de què vol dir això exactament i què vol fer realment el Govern, però ha recordat que el seu compromís és fer amb l'Estat una "comissió tècnica" per formular una proposta de consens. Aquest dimecres ha anunciat que la comissió tindrà "un any" de marge per treballar.

Junts pels pressupostos

El pacte de pressupostos entre el Govern i el PSC —que inclou la B-40— ha sacsejat la política catalana perquè fa només uns mesos semblava un acord impossible i, en canvi, es va materialitzar la setmana passada. Una prova d'aquesta sacsejada és que la qüestió ha marcat de principi a final la sessió de control a l'executiu al Parlament, la primera des que es va segellar l'acord. Per un costat, el president Pere Aragonès i el primer secretari dels socialistes, Salvador Illa, han defensat el pacte pressupostari. I, per l'altre, la resta de grups menys els comuns —que també formen part del pacte— s'han dedicat un a un a criticar l'acord.

Ni per a Illa ni per a Aragonès és fàcil defensar-lo, perquè preferirien haver-se estalviat l'acord i competir obertament. Tot i això, Aragonès ha dit que a Catalunya li convenien uns comptes públics per tenir "més hospitals, més escoles i més llocs de treball" i que, per complir aquest objectiu, el Govern farà "els acords que estiguin al seu abast". El líder socialista tampoc ha defugit la qüestió pressupostària: "Han passat quinze dies des de la darrera sessió de control. Algunes coses han canviat, crec que a millor, si pensem en el país", ha dit en al·lusió als comptes. Tots dos s'han deixat anar alguns avisos. Segons Illa, els comptes serveixen per "corregir el rumb" de l'executiu, mentre que per a Aragonès el seu gabinet ha tingut rumb des del "minut u". També la líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha volgut marcar perfil exigint al Govern que executi el cent per cent dels comptes i sense dilacions.

Abans de la defensa dels comptes que han fet Illa i el president, la resta de l'oposició havia anat encadenant crítiques. Per al líder de Junts a la cambra, Albert Batet, el pacte és la constatació que el Govern és un "tripartit autonòmic", mentre que per a la diputada Laia Estrada (CUP) són uns comptes que "aplaudeix Foment del Treball" i renuncien a "fer avançar el procés d'autodeterminació". L'aproximació del PSC al Govern també ha sigut utilitzada pel PP i Cs per intentar-li menjar terreny en el camp del vot constitucionalista. El líder popular Alejandro Fernández ha dit, per exemple, que Illa "no ha parat de mentir" perquè "va jurar i perjurar que no pactaria amb independentistes".