NEGOCIACIÓ SOBIRANISTA

El Govern en funcions aspira a aplicar tres mesures del pla de xoc

L’executiu disposaria d’uns 130 milions en la pròrroga per a aquestes mesures socials

El ple del Parlament, presidit per Carme Forcadell, va elegir els senadors de designació autonòmica, abans d’iniciar les reunions entre partits i entitats sobiranistes.
Roger Tugas
08/01/2016
3 min

BarcelonaJa ho va anunciar Artur Mas en la compareixença de dimarts: el seu Govern en funcions té previst aplicar algunes mesures incloses en el pla de xoc que JxSí va oferir a la CUP i que la pròrroga pressupostària permet tirar endavant. Una iniciativa que el líder de CDC va repetir ahir en la reunió del grup parlamentari de la coalició, segons fonts presents. De fet, la possibilitat d’aplicar tres de les mesures que formaven part del pla de xoc hauria sigut un dels pretextos per formar un executiu que aglutinés el conjunt de JxSí com a autor de la proposta, tot i que ERC no ho veuria ni necessari ni convenient sense una majoria al Parlament darrere. En concret, Mas va notificar als diputats que, a través de la pròrroga, el Govern podria gastar uns 130 milions d’euros en aquests punts, una quantitat que equival a una mica menys de la meitat del total del pla de xoc plantejat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En concret, aquestes iniciatives estarien encarades a combatre la pobresa energètica, la pobresa infantil i l’emergència habitacional, i podrien ser impulsades per un executiu en funcions en la mesura que no requereixen grans canvis en les partides pressupostàries ni aprovar cap llei. Per contra, es tracta de variar i fer efectives partides ja previstes en els pressupostos del 2015 i aplicar la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, una de les últimes aprovades la legislatura anterior, a instàncies de la PAH i amb el suport de tots els grups de la cambra catalana.

En aquest sentit, Mas vol tenyir de vernís social el final d’un mandat breu i transitori per evidenciar que, tal com han anat assegurant els negociadors de JxSí, el pla de xoc no només es negocia per convèncer la CUP, sinó perquè la coalició també tenia les millores socials com un dels seus puntals. L’esquerra anticapitalista, però, va replicar que la proposta no satisfeia les expectatives, tot i que la meitat dels participants a l’assemblea de Sabadell van veure’l suficient per subscriure un acord parlamentari.

Augmentar les beques menjador

La primera de les mesures que es proposa fer realitat l’executiu passa per atendre les necessitats de protecció contra la pobresa infantil, especialment pel que fa a garantir-ne l’alimentació, reforçant els mecanismes actuals. S’incrementarien les beques menjador que cobreixin la totalitat del cost, amb mesures perquè es mantingui la cobertura durant l’estiu, amb ajuts d’urgència social i amb més suport a les entitats socials que atenguin aquesta problemàtica. La perspectiva és que el llindar per rebre beques menjador s’equipari al del llindar de pobresa de l’Idescat i no al llindar de renda de suficiència com ara, més baix.

La segona mesura passa per aprovar per la via d’urgència el decret per desplegar el que va promoure la PAH, fixant els protocols perquè es coordinin les empreses subministradores, els serveis públics locals i la Generalitat per comunicar-se i evitar els talls d’energia i aigua. Igualment, l’executiu donaria a conèixer els drets de les famílies vulnerables, s’unificarien els mecanismes de participació en una sola Taula d’Emergència Habitacional i Pobresa Energètica i es mantindria una partida superior a 10 milions d’euros per fer front al pagament dels consums, intentant que les empreses comercialitzadores n’assumeixin la meitat del cost.

Finalment, el tercer bloc d’accions pretendria frenar els desnonaments, amb un paper clau dels ajuntaments. La Generalitat establiria protocols d’acció similars als de ciutats com Badalona, que es coordina amb les entitats locals; abordaria amb urgència els casos pendents de les taules d’emergència -uns 1.500-, prioritzant els habitatges públics però intentant captar habitatges del parc privat on no hi hagi pisos públics o d’entitats financeres; reforçaria les línies d’ajuda al pagament del lloguer, i, també, vetllaria a través de l’organisme públic Ofideute perquè es compleixi el lloguer social obligatori en els casos de desnonaments.

stats