Només els votants de Junts prioritzen resoldre el conflicte polític amb l'Estat
Els catalans suspenen amb un 4,85 el primer any del Govern Aragonès
BarcelonaNo hi ha gaires canvis de valoració entre el primer any de Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat i l'últim de Quim Torra. El Govern frega l'aprovat amb un 4,85 de nota mitjana, segons l'enquesta feta pública aquest dijous pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Una nota similar al 4,78 de l'any passat. I el percentatge de ciutadans que aproven l'executiu tampoc canvia, un 62%. Les conclusions que aporten les dades del CEO apunten a estabilitat en la percepció que els catalans tenen del Govern tot i el relleu a la presidència. De fet, els únics canvis arriben quan s'analitzen les microdades: els votants d'ERC estan més satisfets ara que amb Torra (d'un 5,5 passen a un 5,85) i, en canvi, els de Junts ho estan menys (d'un 6,1 a un 5,3). Els principals socis del Govern –almenys pel que fa a les votacions parlamentàries– també milloren la seva percepció de l'executiu. Entre els votants dels comuns la nota arriba al 5,25 quan fa un any era d'un 4,4. Aragonès, en canvi, punxa amb la CUP: els votants anticapitalistes puntuen el Govern amb un 4,25. El president també suspèn entre els votants de la resta de partits.
L'atur, l'habitatge i la justícia són els tres àmbits en què el Govern obté pitjor valoració. En canvi, els enquestats destaquen la seva gestió en àmbits com la igualtat, l'ensenyament i la cultura. La sanitat i la llengua també reben una nota per sobre de la mitjana, mentre que el medi ambient, l'economia, els serveis socials i la seguretat tot just reben un aprovat.
L'enquesta és la primera que presenta el nou director del CEO, el politòleg Jordi Muñoz, que recentment ha rellevat Jordi Argelaguet després de 10 anys al càrrec. "Detectem molta estabilitat en les dades des del 2018, però si les mirem per electorats trobem que hi ha tendències oposades entre els dels partits que formen el Govern", ha apuntat. La diferència entre els votants d'ERC i els de Junts també és significativa en una altra pregunta de gran abast. "Segons la seva opinió, ¿el govern de la Generalitat prioritàriament ha de mirar de resoldre el problema polític entre Catalunya i Espanya o ha de gestionar els serveis públics que són competència seva?" Els votants de Junts són els únics de l'enquesta que consideren prioritari resoldre el Procés (un 61% enfront del 37% que tria els serveis públics).
Gestionar els serveis públics i intentar resoldre el conflicte polític no són objectius incompatibles. La pregunta del CEO, que ja s'havia fet els últims anys, planteja quin dels dos ha de ser prioritari. El 59,5% dels catalans opinen que la gestió dels serveis públics; i el 37,5%, que la resolució del Procés. Entre els votants d'ERC, el percentatge partidari de prioritzar la gestió és encara més gran que la mitjana (63,3%), i els que opten per resoldre el conflicte amb l'Estat és lleugerament més baix (35,6%).
La mitjana de valoració del govern de l'Estat continua sent pitjor que la de la Generalitat (4,4, amb un 54% dels ciutadans aprovant-ne la gestió) i la percepció respecte a l'administració pública catalana (un 49,4% la valora molt o bastant positivament) també està per sobre de la valoració que rep l'administració de l'Estat a Catalunya (per al 33,9% és molt o bastant positiva).
Gestió de la pandèmia
L'enquesta, que es va fer abans de les restriccions que la Generalitat va imposar per Nadal (i que han d'acabar a finals de la setmana que ve), també incorpora un apartat específic sobre la gestió de la pandèmia. Més del 60% de la població considera que les restriccions que s'havien aplicat fins aleshores eren adequades (el 27% insuficients i el 8% excessives) i, en general, el Govern aprova en tots els àmbits sanitaris. La millor nota l'obté en el procés de vacunació, un 7,69, i la pitjor en l'atenció sanitària als Centres d'Atenció Primària (5,61). L'atenció als hospitals, l'adequació de les mesures a l'estat de la pandèmia i la gestió de les escoles reben una nota per sobre del 6.
Mantenir els mateixos impostos
De l'enquesta també se'n desprèn que hi ha un consens general a l'hora de destacar la importància dels serveis públics. Però no és nou, sinó una percepció que s'allarga en el temps. El que sí que detecta el CEO és una tendència a la baixa entre els que en demanen més. Concretament, la pregunta demana a l'enquestat si voldria que s'incrementessin els impostos per poder millorar la prestació dels serveis públics, si prefereix mantenir els impostos i els serveis actuals o si creu que cal rebaixar impostos encara que sigui a costa dels serveis públics. Un 48,2% dels enquestats prefereixen que tot quedi com ara i el 36,1% defensen apujar els impostos. El 8,6%, en canvi, els rebaixarien. Això significa que creixen en set punts els partidaris de mantenir els impostos tal com estan ara, mentre que les altres dues opcions es redueixen respecte a l'any passat.