El Govern no preveu forçar la consulta el 9-N sense l’aval del TC

BarcelonaEl Govern no preveu tensar la corda amb l’Estat fins al punt de posar urnes el 9 de novembre encara que el Tribunal Constitucional (TC) acabi prohibint la consulta. Ja fa setmanes que des de l’entorn governamental es va divulgant amb més o menys discreció aquest missatge, que sol venir acompanyat d’un aclariment: si no fos possible votar el 9-N amb totes les garanties legals, sempre quedaria l’opció de poder-ho fer amb un altre format, el d’unes eleccions plebiscitàries.

Ja després de veure’s amb Mariano Rajoy a la Moncloa, Artur Mas va argumentar que ell cridarà a les urnes sota el paraigua legal de la llei de consultes que aprovarà al setembre el Parlament, tot i admetre que la legalitat de la convocatòria dependrà finalment de si les institucions de l’Estat, i més concretament el TC, la respecten. Dos dies després, el conseller Santi Vila va descartar que hi hagi urnes si el TC s’hi oposa. I ahir va tornar a deixar-ho clar la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega.

El primer a parlar-ne a primera hora del matí va ser l’expresident del Parlament, el democristià Joan Rigol, ara coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Rigol va mostrar-se taxativament contrari a celebrar la consulta si no pot fer-se en un context de “legalitat”. Tirar pel dret i posar urnes al carrer encara que el Constitucional ho prohibeixi, segons Rigol, seria “menystenir” la consulta, i el resultat que en sortís “no seria prou democràtic”.

Plebiscitàries a l’horitzó

“Hem de mirar de trobar la complicitat de l’Estat perquè, si no, no tindrem recorregut de negociació posterior”, va advertir Rigol en declaracions a Catalunya Ràdio. En cas que es mantingués la convocatòria sense el vistiplau del TC, va afegir, s’acabaria convertint en una consulta “com la d’Arenys de Munt” el 13 de setembre del 2009, “sense valor de compromís concret”. Quina sortida li queda llavors a Catalunya per pronunciar-se sobre el seu futur polític? Constatada la bel·ligerància de l’Estat amb el 9-N, tot fa pensar que no podrà haver-hi consulta aquell dia i que, per tant, unes eleccions plebiscitàries són “probablement”, a parer seu, el “final del recorregut” del procés català.

Al vespre, Ortega va subscriure “absolutament” aquestes reflexions. Tot i que no va voler ser tan explícita a l’hora de desenvolupar aquest posicionament, sí que va subratllar que “per damunt de tot és important fer bé les coses”. I per això, en opinió seva, “ha de ser una consulta legal, democràtica, dialogada i, si pot ser, acordada amb l’Estat”. “Fins a l’últim moment estarem buscant l’acord amb l’Estat”, va assegurar a Ràdio Barcelona. Va refusar la possibilitat de desatendre el veredicte de la justícia, perquè fer la consulta per la “via legal” és el que, segons Ortega, “donarà força i legitimitat a aquest procés”.

“Estarà tot llest i preparat”

Ortega, titular del departament de Governació i encarregada de supervisar els preparatius tècnics del 9-N, sí que es va comprometre a tenir-ho tot a punt per poder votar si no hi ha cap veto judicial. “Estarà tot llest i preparat”, va dir. Una vintena de funcionaris de l’Àrea de Processos Electorals i Consultes Populars, encapçalada per Montserrat Vidal i adscrita a Governació, hi treballen aquest agost.

Ortega va procurar no entrar en el cos a cos amb ERC, que en els últims dies ha fet notar el seu malestar perquè tem que CiU s’estigui arronsant en el moment més decisiu del procés. Fonts republicanes mostraven ahir el seu disgust amb Rigol per plantejar obertament que el 9-N no es podrà votar si el TC ho prohibeix. “S’ha extralimitat”, es queixaven a l’ARA fonts d’ERC, que consideren que, com a coordinador del Pacte pel Dret a Decidir, Rigol no hauria d’haver anat tan enllà. ERC retreu al Govern que, a les portes de la Diada, ja vagi preparant l’opinió pública per si efectivament no s’acaba celebrant la consulta.

Les relacions entre CiU i ERC s’han tensat en els últims dies i sembla que s’allunya la possibilitat d’un govern d’unitat, almenys a curt termini, per empènyer el procés. Els republicans al·leguen que no han rebut cap oferta formal des de l’inici de legislatura. En canvi, Ortega deia ahir que l’oferiment es manté i que “la decisió” d’acceptar entrar a l’executiu correspon a Esquerra.

Mentrestant, a l’altre extrem de l’espectre polític català, el secretari general de C’s, Matías Alonso, va protagonitzar l’estirabot de la jornada en comparar les mobilitzacions de la Diada amb les “celebracions massives” del franquisme. Al flanc antisobiranista ja es freguen les mans pensant que el procés es complica i va camí d’encallar-se.