El Govern s'obre a fer evident als comptes la partida per al referèndum
L’executiu estudia fórmules per explicitar la consulta i eludir els efectes d’una futura impugnació de l’Estat
BarcelonaEl referèndum d’independència tenia una partida reservada en els pressupostos del 2017 fins i tot abans d’incorporar-se al full de ruta sobiranista. La CUP la va reclamar públicament a l’estiu i, aleshores, el secretari d’Economia, Pere Aragonès, ja va deixar clar que els comptes no s’oblidarien del referèndum si finalment hi havia un pacte polític per tirar-lo endavant. Un cop el president de la Generalitat s’ha compromès amb el “o referèndum o referèndum”, la pregunta ara és: ¿la partida per dur-lo a terme ha de ser evident o ha de quedar dissimulada en altres partides dels comptes? Els cupaires han reclamat des del principi que s’expliciti i ara el Govern ja obre la porta a atendre aquesta demanda cupaire: “Si cal, ho farem”, apunten diverses fonts de l’executiu.
El gest no és menor perquè determina en bona mesura els primers compassos dels pressupostos. El fet que els comptes incorporin obertament el concepte “referèndum” donaria arguments de pes a l’Estat per impugnar-los, però el Govern està disposat a afrontar aquest repte. I això que a Junts pel Sí hi ha veus que defensen que el més intel·ligent seria repetir l’estratègia del 9-N. Aleshores es va optar per ubicar els recursos destinats a la votació en diferents partides -principalment en la de processos electorals- sense fer al·lusió explícita a la consulta per impedir que el govern espanyol bloquegés la inversió.
Els equips negociadors estudien ara la forma per poder fer explícit el referèndum en els pressupostos i, al mateix temps, eludir els efectes que se’n derivarien si l’Estat obrís la via judicial per anul·lar la partida. Fonts de l’executiu català i de la CUP apunten que una possibilitat és incloure als comptes una partida simbòlica que es digui “referèndum” però que al mateix temps s’hi incloguin altres capítols no tan explícits -i, per tant, difícilment impugnables- que també incorporin les despeses que haurien de servir per impulsar la votació. Així, si el Tribunal Constitucional acabés suspenent la partida per al referèndum, els pressupostos de la Generalitat continuarien preveient igualment els recursos per dur-lo a terme.
El risc d’acabar al TC
Aquesta via satisfaria els cupaires perquè permetria que els comptes signifiquessin un gest de desobediència que, entenen, posaria de manifest que la voluntat de ruptura va “de debò”. Fonts del Govern admeten que caldrà cedir en alguns aspectes per fer més digerible a la CUP l’aprovació dels comptes, i entenen que aquest és un moviment que pot contribuir a acostar el sí de l’esquerra anticapitalista als comptes, tot i que entorpeixi en part el seu futur immediat perquè els portaria a ser estudiats pels magistrats del TC.
A l’executiu es dóna per descomptat que, igual que va passar el 2014 amb el 9-N, algun grup de l’oposició demanarà d’entrada un dictamen sobre els pressupostos al Consell de Garanties Estatutàries, fet que en retardaria l’aprovació prop d’un mes. Fa dos anys els magistrats catalans -amb el vot particular d’un d’ells- van avalar-ne la constitucionalitat al·legant que no es podia pressuposar que els diners que apareixien a la partida destinada a processos electorals i consultes s’haguessin de dedicar a cap actuació inconstitucional. Aquest cop, però, la inclusió del concepte referèndum en els pressupostos augmenta la possibilitat que aquests acabin al Tribunal Constitucional, directament impugnats pel govern espanyol, seguint l’estratègia de recórrer cada pas que fa el Parlament per desplegar el full de ruta.
Subvencionar els partits, a l’aire
Sense descartar l’escenari improbable que el referèndum pugui ser acordat amb l’Estat, el Govern i la CUP debaten també sobre el seu cost. Una de les principals incògnites és saber si s’optarà per subvencionar els partits que facin campanya pel sí i pel no, una despesa que encariria un procés que encara no té el cost definit. La consulta del 9-N, tot i que no és equiparable a un referèndum vinculant, és l’últim exemple d’un procés de participació organitzat per la Generalitat. Aleshores es va pressupostar en 9 milions d’euros, tot i que el cost exacte no s’ha arribat a fer públic mai.
Setmana intensa de negociacions
Si la setmana passada es van multiplicar els contactes pels pressupostos, el ritme continuarà alt en els pròxims dies. El Govern no perd l’esperança de complir el calendari que s’havia marcat abans d’afrontar la negociació amb la CUP. L’objectiu és aprovar el projecte al consell executiu a principis de novembre havent obtingut el compromísdels anticapitalistes perquè, almenys, se’n permeti el debat al Parlament. El capítol d’ensenyament i els impostos continuen sent els temes més delicats d’una negociació en què uns i altres són optimistes.