El Govern estudia avalar els encausats al Tribunal de Comptes

BarcelonaJa són fins a tres les causes que l’independentisme ha hagut d’afrontar al Tribunal de Comptes, amb les corresponents fiances milionàries: primer la consulta del 9 de novembre i ara la presumpta responsabilitat comptable per l’1 d’Octubre i l’activitat exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. El pagament per les dues consultes sobre la independència s’ha fet majoritàriament a través de la Caixa de Solidaritat -que ha recollit donacions particulars de l’independentisme-, però ara no hi ha prou recursos per afrontar la liquidació provisional de més de cinc milions d’euros que ahir va imposar el Tribunal de Comptes a una quarantena d’ex alts càrrecs per haver promogut el Procés a l’estranger. Davant d’això, ja fa setmanes que el Govern estudia la possibilitat de donar suport jurídic a tots els encausats, i una de les vies que s’està mirant, segons diverses fonts consultades per l’ARA, és la d’avalar-los des de la Generalitat per evitar l’embargament.

“En els pròxims dies establirem les mesures jurídiques que considerem oportunes”, va dir ahir el president, Pere Aragonès, al ser preguntat sobre la qüestió després de la reunió amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa. Unes mesures que han d’anar acompanyades també, segons Aragonès, de moviments per part de la Moncloa, a qui insten a posar sobre la taula una solució. “S’ha d’acabar amb tota la repressió”, va insistir ahir el president. També la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, es va pronunciar en el mateix sentit: va demanar a la Moncloa “canvis” i una “solució” que freni la causa al Tribunal de Comptes i va confirmar que la Generalitat també prendria mesures. Va afirmar que ja fa setmanes que treballen “per minimitzar al màxim l’impacte de la demanda”, sense donar més detalls. En tot cas, des de Madrid de moment no arriben senyals clars: la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, va descartar qualsevol reforma del tribunal “ara per ara”.

Perjudicats?

Un dels arguments clau de la Generalitat -i que també va esgrimir ahir en el procediment-és que no es considera administració perjudicada per l’activitat exterior. Normalment, en les causes del Tribunal de Comptes, l’entitat pública presumptament perjudicada és la que demana el retorn dels diners -com va passar en el cas de l’Ajuntament de Madrid amb l’exalcaldessa del PP Ana Botella-, ja que és la receptora de les fiances que s’imposen per haver patit una mala gestió. En el cas d’Exteriors -pel qual el tribunal demana 5,4 M€-, la Generalitat no considera que li hagin de retornar res. Aragonès va remarcar això ahir en la seva compareixença pública, recalcant que per aquest motiu el govern català ha mantingut una actitud d’oposició en tot el procés. Ara estudien fer un pas més i minimitzar els efectes que puguin tenir les fiances provisionals a través d’un aval patrimonial que hauria d’aprovar el Govern. En tot cas, les fonts consultades també admeten que encara no hi ha res decidit, perquè l’assumpte és delicat. No es vol posar en risc la Generalitat i, per tant, només s’actuarà si hi ha garanties jurídiques i la cobertura legal necessària per fer-ho. En aquest sentit, s’han estudiat possibles precedents per bastir l’argumentació que justifiqui la fórmula.

El sobiranisme tanca files

Així com la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats uneixen l’independentisme amb els comuns, també ho fa la denúncia contra el Tribunal de Comptes. “És una anomalia a Europa: no hi ha separació de poders ni garanties processals”, va afirmar la consellera d’Exteriors, Victòria Alsina. Jéssica Albiach, cap de files dels comuns, va considerar la instrucció com un intent del PP de frustrar la via del diàleg i es va comprometre a portar una proposta al Congrés de Diputats per “despolititzar” el tribunal. Ben diferent va ser la reacció unionista, que va exigir al govern espanyol que eviti que l’independentisme s’“escaquegi” de les fiances. “El funcionari ha d’embargar Junqueras”, va dir el líder de Cs, Carlos Carrizosa.