El govern estatal replica a CiU que no hi ha cap unitat policial secreta que busqui corrupció a Catalunya
L'executiu central també afirma que no han rebut cap denúncia en relació als atacs cibernètics a la Generalitat el 9-N i dóna a entendre que no actuarà d'ofici
BarcelonaEl govern espanyol torna a assegurar que no existeix cap unitat policial secreta al marge de la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) per perseguir casos de corrupció dels líders sobiranistes, tal com va revelar l'ARA amb documents exclusius. L'executiu central ho ha afirmat en una resposta publicada aquest dimecres al Butlletí Oficial de les Corts Generals respecte una pregunta formulada l'1 de desembre pel diputat de CiU Feliu Guillaumes, que volia saber si era cert que existia aquesta unitat, de qui depenia, quines funcions exactes tenia i si s'era conscient que "l'ús partidista que fa [el govern estatal] dels mecanismes i en concret de la policia nacional per als seus interessos pot provocar més rebuig de la població catalana cap a Espanya i tot el que representa". L'executiu, però, respon que l'ordre on es publicava l'estructura del cos "no té en compte cap tipus d'unitat amb les missions a les quals es fa menció", ja que s'ajusten "a allò establert en la legislació exposada, tant en l'activitat que realitza en investigacions d'ofici com aquelles en què es treballa a requeriment de jutges o tribunals penals i del ministeri fiscal".
Segons va fer públic l'ARA, la unitat secreta està formada per més de 30 integrants, que camuflen la seva veritable ocupació repartits en dues unitats d’existència ja reconeguda: la de planificació i estratègia i la d’afers interns. La seva tasca és la de recopilar i ordenar dades sobre possibles escàndols de polítics catalans que després fan arribar als jutjats a través d’altres unitats policials o als mitjans de comunicació, coincidint amb moments clau del procés.
De la mateixa manera, el mateix Butlletí respon una altra pregunta del mateix diputat, formulada el 18 de novembre, sobre els atacs cibernètics als servidors de la Generalitat pels volts del 9 de novembre. Aquests atacs, segons recull Guillaumes, van ser el 8 de novembre 20.000 cops superiors a un dia normal, i el 9-N van ser 60.000 cops superiors, cosa que va fer caure temporalment algunes pàgines web del Govern. "Les unitats de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, que exerceixen funcions específiques en la matèria, no han rebut cap denúncia en relació amb els fets referits", afirma la resposta del govern central, que afegeix: "En cas que fos requerida la seva intervenció per part de l'autoritat fiscal o judicial, es procedirà en conseqüència, i es faran, per tant, les investigacions que es considerin pertinents". El diputat, però, havia preguntat sobre l'opinió de l'executiu respecte aquest assumpte, si actuaria d'ofici i com reaccionaria si els atacs provinguessin de ciutadans espanyols o partits ultres.
