Junqueras, Romeva i els Jordis seran traslladats a Lledoners i Bassa i Forcadell al Puig de les Basses

Madrid / BarcelonaQuatre dies després de rebre el vistiplau inicial del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, el govern espanyol, a través del ministeri de l’Interior i de la direcció d’Institucions Penitenciàries ha fet el pas definitiu perquè els primers sis presos polítics del Procés posin rumb a Catalunya. Carme Forcadell i Dolors Bassa seran traslladades al centre de Puig de les Basses, a Figueres, i Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seran traslladats a Lledoners. Arribaran entre dimecres i dijous al nou centre penitenciari, segons expliquen fonts de l’executiu espanyol a l’ARA, des d’on esperaran que el Suprem decreti l’inici del judici oral. Aleshores, en funció de les citacions, es valorarà si cal tornar a traslladar-los a Madrid de manera provisional. Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn seran traslladats més endavant, perquè van iniciar el procés de sol·licitud més tard i encara no s’han completat tots els tràmits necessaris.

La decisió d’acostar els presos polítics a Catalunya la va prendre Institucions Penitenciàries de l’Estat a partir dels informes favorables de les juntes d’avaluació dels tres centres penitenciaris on es troben ara empresonats (Soto del Real, Alcalá-Meco i Estremera). Per tant, la decisió va seguir els procediments habituals sense marge per a la discrecionalitat política, com es va encarregar de remarcar el mateix Pedro Sánchez, per defugir l’acusació llançada pel PP i Cs de suposades “concessions” a canvi del vot d’ERC i el PDECat en la moció de censura.

El trasllat dels presos, formalment ha començat aquest mateix dilluns, segons fonts del ministeri de l’Interior, que no volen precisar quines seran les parades intermèdies que faran abans d’arribar demà o demà passat als centres catalans. Un cop les juntes d’avaluació van fer l’informe favorable al trasllat, es va notificar a Llarena, que ja no hi havia posat objeccions en diverses interlocutòries de la setmana passada. El govern espanyol va fer arribar aleshores la sol·licitud a Serveis Penitenciaris de la Generalitat, que van analitzar les sol·licituds dels presos i van decidir finalment que anessin a Lledoners i Puig de les Basses. En els escrits que van presentar al Tribunal Suprem, cadascú demanava una destinació diferent. Sànchez volia ser traslladat a Quatre Camins (la Roca del Vallès); Cuixart i Junqueras, a Brians II (Sant Esteve Sesrovires); Forcadell, a Wad-Ras (Barcelona); Romeva havia escollit una presó pròxima a la capital catalana i Bassa preferia Puig de les Basses.

Sense beneficis penitenciaris

Una de les obsessions del departament de Justícia des que es va començar a parlar de l’acostament dels presos polítics ha sigut garantir que tindrien exactament el mateix tractament que la resta d’interns. Fonts del departament han explicat que el règim de visites seria pràcticament idèntic que el de les presons madrilenyes, tant pel que fa a les de familiars com a les comunicacions a través del vidre. Aquestes últimes, per exemple, seran de quaranta minuts setmanals, igual que fins ara. L’únic avantatge respecte a la situació que tenien –més enllà de la distància– seran els noranta minuts més cada trimestre de què podran gaudir els que tinguin fills menors de 10 anys. Una situació que només es dona en el cas de Junqueras, Cuixart i Rull.

L’acostament dels presos polítics era una de les qüestions llargament reivindicades pel sobiranisme. De fet, les defenses ho havien provat en diferents ocasions, però Llarena s’hi havia oposat mentre la instrucció estava oberta. Un cop ferms els processaments contra els líders del Procés, ni el jutge ni l’executiu espanyol hi han vist inconvenient. L’independentisme recorda que no es tracta de cap “benefici penitenciari”, sinó que l’acostament –i més en els casos en què hi ha fills menors d’edat– és una qüestió de “justícia”. De fet, fonts del ministeri de l’Interior consideren que, malgrat els escarafalls que fa el PP, difícilment el govern de Mariano Rajoy es podria haver oposat al trasllat un cop obtingut l’informe favorable i el polze amunt de Llarena. Però els populars insisteixen que hi havia marge de discrecionalitat política: donant ordres als directors de les presons perquè els informes no fossin favorables o posant com a excusa que la instrucció no ha finalitzat formalment (encara hi ha diligències demanades per les defenses) per allargar els terminis.

L’independentisme, no obstant, no es conforma amb l’acostament. Diumenge passat la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ho verbalitzava de la següent manera en la conferència nacional dels republicans: “Els volem a casa, no a prop de casa”. Aquest dilluns, la diputada de JxCat Gemma Geis expressava a Twitter la mateixa idea quan recordava el següent: “El trasllat dels presos és un dret. La seva llibertat: justícia”. La CUP també en tornava a reivindicar la llibertat: “L’acostament dels presos polítics a presons catalanes és una qüestió de justícia. La legalitat ja ho preveu. No és cap concessió. Cal exigir-ne la llibertat immediata i sense condicions”.

Vuit mesos a la presó

Aquest dilluns fa vuit mesos exactes des que els consellers que van decidir no exiliar-se van entrar a la presó per ordre del Tribunal Suprem. Amb l’excepció de Carles Mundó i de Meritxell Borràs, la resta continuen empresonats, tot i que només Junqueras i Forn s’hi han mantingut durant tot aquest temps. “Avui ja fa vuit mesos que amb Junqueras som a la presó. Hem suportat la duresa de la situació gràcies al suport que cada dia ens feu arribar. Mantinguem serenitat, confiança, decisió i unitat. Jo ho faig i us en dono les gràcies”, expressava l’exconseller d’Interior a les xarxes socials. Els Jordis ja van camí dels nou mesos i, ara des de Catalunya, els presos polítics seguiran batallant contra una causa per rebel·lió que segueix endavant.