Fi de la dispersió: el govern espanyol trasllada al País Basc els últims cinc presos d'ETA

BarcelonaAsier Borrero, des de la presó d'El Dueso (Cantàbria); Gregorio Escudero i Garkoitz Etxeberria, des de la de Dueñas (Palència); Irantzu Gallastegui, des de la d'Estremera (Madrid), i Faustino Marcos des de Daroca (Saragossa). El govern espanyol ha posat punt final a la política de dispersió dels presos d'ETA i ha acceptat el trasllat dels últims cinc que quedaven repartits per Espanya a presons del País Basc. Se sumaran als 164 que hi ha actualment en presons d'Euskadi i als 11 que hi ha a Navarra. L'única presa que seguirà dormint lluny del País Basc serà Natividad Jáuregi, tot i que el motiu en el seu cas és que es troba a Alcalá de Henares (Madrid) esperant per ser jutjada a l'Audiència Nacional.

"El govern de Pedro Sánchez està amb els terroristes, no amb les seves víctimes", ha denunciat l'AVT –que és qui porta el recompte– en un comunicat, en què també ha acusat l'executiu espanyol de "provocar un dolor infinit i innecessari a les víctimes del terrorisme". "És la primera part de la factura a Otegi" pel suport parlamentari de Bildu al PSOE i un "escarni a les víctimes", ha afegit el dirigent del PP, Carlos Iturgáiz.

Una opinió frontalment oposada a la del líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, que ha celebrat amb "alegria continguda" l'acostament dels últims presos de la banda terrorista perquè la política de dispersió "mai hauria hagut de posar-se en marxa". Otegi ha apostat per un futur de "reconeixement i reparació de totes les víctimes i un horitzó sense presos". "Les condemnes mai les van haver de complir les famílies", ha reaccionat en el mateix sentit la portaveu d'Elkarrekin Podem, Miren Gorrotxategi. També el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme ha entès el moviment del govern espanyol perquè la dispersió "ja no tenia cap sentit", tot i que ha anunciat que estarà vigilant perquè es compleixin les condemnes.

Seguiran complint condemna

Asier Borrero està complint condemna des del 2019, sentenciat a sis anys de presó per fabricar i col·locar una bomba en un barril de cervesa ocult en un carrer de Getxo, i que l'Ertzaintza va poder desactivar. Irantzu Gallastegui va ingressar a presó el 2005 per una condemna de 30 anys per assassinats, segrest i tinència d'explosius. És la parella de l'exdirigent d'ETA Francisco Javier García Gaztelu, Txapote, i entre els assassinats se li atribueix el del regidor del PP d'Ermua Miguel Ángel Blanco o el del socialista Fernando Múgica.

També es traslladarà Gregorio Escudero, que compleix també 30 anys, entre d'altres, per assassinar el regidor socialista d'Orio Juan Priede el març del 2002 i el regidor del PP a Zarautz José Ignacio Iruretagoyena el 1998. Garikoitz Etxeberria Goikoetxea compleix 20 anys des del 2007, condemnat per tinència il·lícita d'armes –el van enxampar amb 240 kg d'explosius en un zulo d'Amorebieta i a la vall d'Atxondo. Faustino Marcos compleix 12 anys per pertinència a banda armada, tinència d'armes i falsificació: va ser detingut el 2010 quan entrava a l'Estat amb tren des de França amb prop de 6.000 euros per organitzar un laboratori de fabricació d'explosius a Catalunya.

La política de dispersió la va instaurar fa 34 anys el govern socialista presidit per Felipe González i que després van mantenir tots els governs del PP i també del PSOE. Fins ara. Pedro Sánchez va començar a revertir-la a partir del 2018 i en cinc anys s’ha acabat completant, segons les dades de l’AVT, l’associació més crítica amb el trasllat dels terroristes a Euskadi.