El govern espanyol trasllada al jutge que la Generalitat no va gastar ni un euro en l'1-O
Aporta un informe de la directora de serveis del departament d'Economia, detinguda el 20-S
MadridEl govern espanyol ha enviat al titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, José Antonio Ramírez Sunyer, diversos informes que acrediten que la Generalitat no va gastar cap euro en el referèndum. Tant en aquest jutjat com al Tribunal Suprem, s'investiga un presumpte delicte de malversació de fons públics per l'1-O. Un dels informes remesos al jutge és de Natàlia Garriga, directora de Serveis del departament d'Economia, que el 20 de setembre va ser detinguda en el marc de l'operació Anubis.
El magistrat va ordenar al govern espanyol el 24 de novembre que traslladés informació sobre aquesta qüestió, donat que l'economia catalana estava supervisada pel ministeri espanyol i l'aplicació del 155 havia atorgat a la Moncloa el control de l'administració catalana. La delegació del govern espanyol a Catalunya no va transmetre la petició fins un mes i mig més tard i l'executiu de Mariano Rajoy va entregar els informes el passat 29 de gener, més de dos mesos després que els magistrat els demanés.
En el document de Garriga, s'acredita que des de la seva direcció de Serveis no s'ha tramitat cap expedient de despesa per finançar l'organització de la "consulta de l'1 d'octubre de 2017". Al llarg de quatre fulls exposa que "per imperatiu" del Tribunal Constitucional no es va realitzar cap disposició de les partides pressupostades en el seu departament per l'1-O i cita els cinc milions previstos per a despeses electorals i consultes populars i altres 800.000 per a processos electorals i participació ciutadana.
A més al·lega que el govern espanyol va utilitzar els cinc milions pressupostats i bloquejats pel TC per a les eleccions del 21 de desembre. De fet, en la resposta s'inclou l'acord de consell de ministres pel qual s'aprova una despesa de 25 milions per als comicis, dels quals es preveia gastar 17,3 milions d'euros el 2017. En aquest acord, signat pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'explica que s'aprova una modificació pressupostària de 12,3 milions d'euros ja que hi havia altres cinc milions previstos en els comptes de la Generalitat.
L'executiu de Rajoy també acompanya la seva resposta d'un altre informe de la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, en el qual informa que no li consta cap expedient de despesa amb càrrec al programa 132 del pressupost de la Generalitat per a consultes populars i que va ser bloquejat per ordre del TC. Afegeix que no li consta cap expedient al respecte ni pressupostari ni extrapressupostari en cap de les fases comptables que s'hagi destinat a la votació.
Les úniques obligacions de pagament reconegudes que admet la interventora són dues despeses de 19.366,68 i 6.154,66 realitzades pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per a manteniment "ordinari i evolutiu" de programes ja existents des de fa anys al departament de Governació, Administració Pública i Habitatge. En el seu informe puntualitza que els dos expedients "no contravenen l'ordenament jurídic vigent ni la resolució del Tribunal Constitucional".
Cs i el FLA
Aquests informes rebaten la insistència de Ciutadans que el Govern hauria gastat diners del FLA en el referèndum, basant-se en una interlocutòria del jutge que obria la porta a aquesta possibilitat. Albert Rivera, en una sessió de control al Congrés, va assegurar que si es confirmava exigiria dimissions al govern espanyol, però Rajoy li va deixar clar que no s'havia gastat "ni un cèntim" del FLA en l'1-O.
