El govern espanyol situa el director dels Mossos de Puigdemont a la CNMC

MadridAterratge rellevant a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). El govern espanyol ha proposat Pere Soler Campins (Terrassa, 1967) per ocupar una de les cinc conselleries de l'organisme públic que s'han de renovar. Es tracta d'un nomenament que no ha passat desapercebut, perquè Soler va ser escollit per Carles Puigdemont com a director dels Mossos d'Esquadra dos mesos i mig abans de l'1-O. De fet, va ser processat i absolt per l'Audiència Nacional pel Procés juntament amb el major dels Mossos i actual director general del cos, Josep Lluís Trapero.

El nom de Soler Campins, així com dels altres quatre candidats a ocupar una de les cadires de Competència que ara queden buides, ha estat negociat entre el ministeri de la Presidència, sota la batuta de Félix Bolaños, i els partits al Congrés dels Diputats, segons confirmen fonts coneixedores del procés consultades per l'ARA. En el cas de l'exdirector dels Mossos, doncs, la interlocució amb Junts ha estat clau. De fet, el nomenament del català és una proposta que ara s'ha d'enviar al Congrés dels Diputats, en concret a la Comissió d'Afers Econòmics. La cambra baixa espanyola, però, només la podria vetar per majoria absoluta, cosa que no sol passar. A més de Soler, el govern espanyol proposa la designació com a vicepresident d'Ángel García Castillejo, i de Maria Vidales Picazo, Enrique Monasterio Beñarán i Rafael Iturriaga com a consellers. Un cop superat el tràmit, els nomenaments s'aprovaran per reial decret. Disposaran d'un mandat de sis anys sense possibilitat de ser reelegits.

Soler Campins és advocat i especialista en dret mercantil i europeu, i ha exercit com a docent en diverses escoles superiors d'estudis universitaris i col·legis d'advocats. També ha estat director general de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), president del Tribunal Arbitral de Terrassa i regidor de CiU a la cocapital vallesana. Malgrat que en la nota de premsa que el govern espanyol ha enviat aquest dilluns al migdia no es fa menció explícita del seu pas per la policia catalana, va ser nomenat director general dels Mossos el juliol del 2017 –després dels relleus per garantir l'1-O que va fer Puigdemont–. Va ser destituït el 28 d'octubre del 2017, l'endemà de la declaració d'independència suspesa, per l'aplicació de l'article 155 per part del govern de Mariano Rajoy.

El febrer del 2018 l'Audiència Nacional va obrir diligències contra ell durant la investigació contra la cúpula dels Mossos en relació amb el Procés independentista, i va ser processat juntament amb Josep Lluís Trapero, Joaquim Forn i Teresa Laplana per sedició. Finalment, el 21 d'octubre del 2020 la sentència els va absoldre de tots els càrrecs, amb l'excepció de Forn, condemnat pel Tribunal Suprem a 10 anys i mig de presó.

Aquest no és l'únic nomenament d'un perfil pròxim a Junts, precisament en el moment en què el PSOE depèn parlamentàriament dels de Puigdemont: Miquel Calçada va ser nomenat fa unes setmanes conseller a RTVE. Els juntaires demostren que no només volen influir en la política espanyola –en tot el que afecti Catalunya, subratllen–sinó que també aspiren a aconseguir cadires en organismes estatals.