La indignació per la sentència de la Manada força a revisar el Codi Penal

Madrid / BarcelonaLa indignació per la sentència de la Manada ha arribat a tots els estaments socials i polítics. El govern espanyol no se n’ha escapat i la condemna per abús sexual però no per violació ha obligat a obrir, de nou, un debat sobre la revisió del Codi Penal. Mentre la fiscalia va anunciar que recorrerà la sentència perquè “els fets són constitutius d’una agressió sexual (violació) i no d’un abús sexual”, el president del Tribunal Suprem i cap dels jutges, Carlos Lesmes, es va afanyar a criticar les “desqualificacions” de càrrecs públics contra la resolució de l’Audiència de Navarra. El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ja va avançar -en la roda de premsa posterior al consell de ministres- que es farà una anàlisi del Codi Penal per “veure si la tipificació penal està convenientment reflectida a l’ordenament jurídic o si cal una revisió”.

La condemna als cinc agressors coneguts com la Manada, amb nou anys de presó cadascun per abús sexual per la violació en grup a Pamplona durant els Sanfermines, va provocar que ahir l’executiu de Mariano Rajoy es veiés abocat a moure fitxa. Tot i que el govern espanyol va reiterar que respecta i acata les decisions judicials, Méndez de Vigo va anunciar que, a petició del ministre de Justícia, Rafael Catalá, s’elaborarà un informe sobre els delictes sexuals. Serà la Comissió General de Codificació, que és l’organisme que assessora el ministeri de Justícia en la tipificació del Codi Penal, qui farà l’informe. Aquest organisme està format per cinc sales, totes elles presidides per homes.

El portaveu del govern espanyol va parlar d’“agressió” en el cas de la Manada, tot i que els jutges de Navarra no la van veure, encara que després, en conversa informal amb periodistes, va aclarir que no estava fent un relat jurídic, i que no havia sigut de manera intencionada per condemnar la sentència. Malgrat tot, a l’executiu de Rajoy hi havia disgust amb la decisió del tribunal de l’Audiència de Navarra, que no va veure violència ni intimidació en l’actuació dels homes. “La tipificació d’aquests delictes [els sexuals] té 23 anys, i ha canviat afortunadament i en positiu la societat cap a la tolerància zero amb aquestes actuacions”, va afirmar Méndez de Vigo, que va dir que és “evident” que qualsevol modificació del Codi Penal s’ha de fer de “manera reposada” i amb l’acord de tots els grups polítics perquè es tracta d’una llei orgànica.

També la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va dir ahir en una entrevista a la Cope que “potser” cal reformar el Codi Penal per determinar d’una altra manera què es considera violació i què no. Per això el portaveu del govern espanyol, que va mostrar la disposició de l’executiu a fer canvis legals per arranjar-ho, va recordar que l’actual tipificació data del 1995, quan hi havia Felipe González a la Moncloa. Méndez de Vigo va recalcar el “compromís del govern [espanyol] amb les víctimes”, i va treure pit del pacte contra la violència de gènere amb les forces polítiques de l’oposició. Aquest pacte implica, entre altres coses, que els tribunals han de considerar totes les agressions masclistes contra les dones -encara que siguin fora de l’àmbit de la parella- com a delictes de violència de gènere i no com a delictes contra la llibertat sexual.

Tot i així, als partits d’esquerres hi ha malestar pel desplegament del pacte contra la violència de gènere, i el PSOE ja ha anunciat que demanarà la compareixença al Congrés de Diputats de la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i el mateix Catalá per explicar els avenços en el desplegament dels acords. També caldrà veure, si finalment el govern espanyol decideix modificar els delictes sexuals, si això repercuteix en la intenció de l’executiu de Rajoy de reformar el Codi Penal per ampliar la presó permanent revisable.

Rebuig dels ajuntaments

L’Ajuntament de Barcelona i molts altres consistoris van demanar ahir revisar el Codi Penal després del cas de la Manada, igual que les dues entitats municipalistes que agrupen els ajuntaments catalans, que també van manifestar el rebuig al contingut de la sentència. Però el president del Suprem va retreure ahir als càrrecs públics les seves declaracions perquè “comprometen greument la confiança” en el sistema de justícia. Segons ell, les discrepàncies per la decisió de l’Audiència de Navarra “es poden i s’han de fer valer” en els recursos que permet l’ordenament jurídic.

Però les crítiques van continuar ahir i les més de 350 entitats que formen el Consell Nacional de les Dones de Catalunya van exigir que s’elimini “el supòsit d’abús sexual” del Codi Penal, “ja que és una categoria que posa en perill les dones i no garanteix els seus drets”. “No es pot entendre un escenari d’abús sexual sense intimidació i violència”, va afegir el Consell de les Dones, que va lamentar que “la no credibilitat dels relats de les dones” suposa la doble victimització. “El sentit patriarcal de la justícia afavoreix la impunitat de les agressions masclistes”, va concloure.

El guàrdia civil i el militar, no expulsats

Dels cinc nois de la Manada un és guàrdia civil i un altre militar de l’exèrcit espanyol, i ahir es va saber que, tot i la condemna de l’Audiència de Navarra, cap dels dos quedarà expulsat del cos fins que la sentència sigui ferma; per tant, un cop el Tribunal Suprem hagi resolt els recursos contra la resolució. De moment continuen suspesos de les seves funcions, una mesura que es va prendre quan van ser detinguts per la violació als Sanfermines, però encara continuen percebent, tal com preveu la llei, el 75% de les retribucions bàsiques.

La condemna suposa, en el cas del militar, que no pugui ascendir a l’exèrcit. Pel que fa a l’agent de la Guàrdia Civil, ni tan sols havia acabat el període d’un any de pràctiques que havia de fer després de la formació a l’acadèmia.

Els dos condemnats estan a la presó madrilenya d’Alcalá-Meco i la situació actual es mantindrà els pròxims mesos mentre la sentència no sigui ferma.