El govern espanyol presumeix de comptes socials per atraure els aliats

MadridAmb l’acord dins la coalició sobre els pressupostos i la llei d’habitatge, el govern espanyol supera el primer pas i entra en el terreny de la negociació amb els aliats parlamentaris. Esquerra i el PNB estan cridats a ser els socis prioritaris de l’executiu, però aquest dijous la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha volgut apel·lar a totes les formacions polítiques –“excepte la dreta”, ha puntualitzat– perquè remin a favor d’uns comptes amb xifres rècord d’inversió –40.000 milions– i de despesa pública –196.142 milions– gràcies a l’impuls dels fons europeus. Els vots encara no estan garantits, però a diferència de l’any anterior la geometria variable amb Cs ja no és una opció.

La idea de seduir els actors de l'esquerra amb uns comptes "expansius", en expressió de Montero, no ha despertat un gran entusiasme entre els sindicats majoritaris. CCOO ha fet una primera valoració crítica assenyalant "insuficiències" i UGT desitjant que els del 2023 siguin més "ambiciosos". Una de les mesures més discutides per part d'Unides Podem, fixar un 15% mínim de l'impost de societats a les grans empreses, és només un "petit ajustament", segons ha reconegut la ministra d'Hisenda, que afectarà un miler de multinacionals i reportarà 400 milions d'ingressos addicionals.

Tot i les dificultats per arribar a l’acord entre els socis de govern per les discrepàncies sobretot en la regulació dels lloguers, Pedro Sánchez arriba a un nou moment clau de la legislatura amb menys decibels dins la coalició. N’és una mostra l’escenografia de la presentació dels comptes per al 2022, diferent de la dels anteriors. Sánchez i Pablo Iglesias, aleshores vicepresident segon i líder d’Unides Podem, van fer una encaixada de mans exhibint el llibre groc en una compareixença davant els mitjans, amb la qual cosa evidenciaven que havia calgut posar d’acord dos partits diferents. Aquesta vegada la Moncloa ha dissenyat un breu passeig de Sánchez i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, pels jardins del palau presidencial i una conversa privada entre els dos abans de la reunió del consell de ministres.

Amb la líder d’Unides Podem al capdavant de la valoració ciutadana, segons el CIS, Sánchez busca oportunitats per aparèixer al seu costat, tal com ja va fer fa uns dies en un fòrum a Cantàbria. Una fotografia conjunta però sense fer declaracions que puguin reflectir les diferents veus que hi ha dins la coalició. Això no treu que la formació lila continuï promovent una dinàmica de reivindicació de petites victòries que han posat de manifest la pugna interna que inevitablement es dona al govern.

Díaz va ser la primera a parlar dimecres del bo cultural per als joves que compleixin 18 anys, i després Sánchez va voler inserir l’anunci enmig d’una roda de premsa des d’Eslovènia. La secretària general de Podem, Ione Belarra, va subratllar a Twitter que era una proposta d’Unides Podem, tot i que depèn del ministeri de Cultura, liderat per Miquel Iceta, que es va fer un embolic amb la possibilitat que el bo es pugui destinar a la tauromàquia. Díaz va fer rectificar l’exlíder del PSC i, finalment, la festa dels toros queda fora de la iniciativa. 

Els bons han actuat com a mesures reclam dels comptes, i el de cultura no ha sigut l’únic envoltat de polèmica. El d’habitatge no era conegut per part d’Unides Podem, segons va afirmar Belarra dimarts, i hi ha dubtes de la seva efectivitat i de la quantitat de persones a qui pot beneficiar. Més enllà d’això, un cop superat l’acord entre socis, aquest dijous els dos partits del govern han destacat la “sintonia” i el “reforçament” de la coalició i han llançat un missatge unànime als partits del Congrés per aprovar els pressupostos. “Serà molt difícil dir-hi que no”, ha opinat Díaz des d’Alacant, mentre que Montero s’ha mostrat esperançada que les demandes dels grups siguin “raonables”.

El preu dels vots

Aquest any la ministra d’Hisenda ha volgut treballar prèviament els suports i arriba a la negociació amb optimisme. En roda de premsa, ha explicat que el projecte ja incorpora algunes qüestions que han de servir perquè les esmenes parcials que puguin presentar els partits no obliguin a grans correccions dels números, cosa que sí que va passar el 2020. El contacte és “fluid” amb ERC i el PNB, ha explicat Montero, que ha apuntat que les peticions d’aquests partits tenen a veure amb inversions i projectes estratègics vinculats als fons europeus. Les formacions catalanes, també Junts, estan a l’expectativa de conèixer la inversió en relació al pes que té Catalunya en el PIB estatal i subratllen que el grau d’execució dels pressupostos és pobre.

“Estem lluny”, ha insistit el portaveu d’ERC a la cambra baixa, Gabriel Rufián, en una entrevista a ETB. El cap de files dels republicans a Madrid ha reiterat els últims dies que no vol que els 13 vots del seu partit es donin per fets i avisa al PSOE que haurà de suar el seu suport. No deixa clar, però, quines són les condicions que posarà, atès que les negociacions a la taula de diàleg, per la llei de memòria històrica, la d’universitats o la d’habitatge no s’han de vincular als pressupostos, assegura. 

Si bé es compta que ERC entri en l’equació, Junts manté una posició ambigua entre l’oposició frontal –“Amb vostès no podem negociar res”, va etzibar la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, a Sánchez fa una setmana– i la possibilitat de seure a parlar. El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha reclamat un fons covid i la cogestió dels fons europeus, i aquest dimecres el portaveu al Parlament, Albert Batet, demanava a ERC fer front comú per negociar amb més força.  

Més enllà dels partits catalans, Montero espera el suport dels bascos. El PNB exigeix el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital i ha inclòs la culminació de l’arribada del tren d’alta velocitat soterrat a les capitals de província d’Euskadi , un projecte amb anys de retard i sobrecostos. EH Bildu busca el compromís d’alguna mesura social d’impacte –la derogació de la reforma laboral és el seu principal camp de batalla, després que el 2020 només pactés petites inversions via esmenes. Encara queden capítols perquè hi hagi nous pressupostos per al 2022.