La governabilitat de l'Estat

El govern espanyol ofereix a totes les autonomies la delegació de les competències en immigració

Montero assegura que l'acord del PSOE amb Junts és "replicable" per qui ho vulgui

El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, i la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, observen la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, en el ple celebrat al Senat
4 min

MadridL'acord entre el PSOE i Junts per salvar els primers decrets de la legislatura encara porta cua i el govern espanyol va donant de mica en mica nous detalls d'un dels principals punts, la "delegació" de competències en immigració a Catalunya. Encara sense explicar-ne la lletra petita, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat aquest divendres a la Cadena SER d'Andalusia que aquell pacte serà "replicable" a la resta de comunitats autònomes. En aquest sentit, Montero ha esmentat el cas del País Basc, que també "aspira" a exercir aquestes funcions. El govern basc fa temps que reclama una transferència "pendent" en aquesta matèria recollida en el seu Estatut d'Autonomia.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El lehendakari Iñigo Urkullu ho va recordar aquest dijous, aprofitant el pacte dels socialistes amb els de Puigdemont, i va subratllar que no és una reivindicació nova, ja que l'executiu basc la va plantejar al govern espanyol la legislatura passada. Ara bé, Urkullu va evitar comparar la transferència en immigració que demana Euskadi amb allò que el PSOE hagi pogut oferir a Junts.

Montero ha dit que, al marge del País Basc, caldrà veure si hi ha altres territoris que també aspiren a assumir aquesta "delegació", que la vicepresidenta ja ha diluït remarcant que no seria un traspàs de la titularitat de la competència, que continuaria en mans de l'Estat. També ha insistit, en línia amb la resta de veus del PSOE, que encara cal definir-ne l'abast. S'haurà de consensuar, a més, al Congrés, no només amb Junts, sinó també tenint en compte la resta de grups parlamentaris necessaris perquè la llei orgànica a què s'ha compromès el PSOE per executar la "delegació" tiri endavant.

El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ha subratllat en una atenció als mitjans aquest divendres, abans de reunir-se amb el president de l'Audiència Nacional, que també cal tenir en compte que la política migratòria la fixarà la Unió Europea. Una limitació més en el marge que pugui tenir el Govern. "Qui exerceix la competència és important, però ho ha de fer dins les orientacions que marca el pacte de migració europeu i les orientacions de la Comissió Europea", ha explicat.

Bolaños va parlar justament d'aquest tema dijous a la nit amb la consellera de Presidència, la republicana Laura Vilagrà, que ha explicat aquest divendres al matí a RAC1 que el ministre li va traslladar que el compromís era "impulsar" una llei orgànica per plantejar quines delegacions podrien fer-se i que no era un traspàs de competències. Vilagrà li va demanar que un debat tan important no es faci en una negociació d'última hora i que s'abordi de govern a govern.

El PP ho rebutja

Per la seva banda, els presidents autonòmics del PP no demanaran la "delegació" de competències en immigració. Ho ha confirmat en una entrevista a La Sexta el portaveu dels populars al Congrés, Miguel Tellado. El PP considera que el plantejament del PSOE és un "error garrafal" que "ningú comparteix" i el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, ja va avançar que s'hi oposaria amb una "ofensiva sense descans" per via política, social i judicial.

No només ho han rebutjat els populars. També el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, una veu habitual del PSOE en la crítica dels pactes del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb l'independentisme. "Com puc estar tranquil com a espanyol amb el fet que algú com Puigdemont tingui competències en immigració quan em vol considerar un estranger?", s'ha preguntat.

Canvis en la forma de negociar

L'ensurt que es va endur el govern espanyol al ple del Congrés d'aquest dimecres ha fet que el PSOE admeti que haurà de fer canvis en la manera de negociar amb els seus aliats de la majoria plurinacional. És una reivindicació que ja ve de la passada legislatura i, més enllà de Junts, altres socis habituals de Sánchez esperen que els socialistes aprenguin d'aquest episodi. Veus d'ERC, EH Bildu o el PNB han denunciat reiteradament que l'executiu espanyol porti al Congrés decrets òmnibus que barregen multitud de temes i continuen reclamant que això canviï.

De la negociació in extremis amb els juntaires, el govern espanyol n'extreu la conclusió que segurament caldrà negociar les modificacions que reclamen els grups abans d'aprovar els decrets i anar als plens amb els suports aferrats amb antelació. Segurament també implicarà utilitzar més sovint la fórmula del projecte de llei, afirmen fonts de la Moncloa. Ara bé, tot i fer autocrítica, el PSOE també mira amb "preocupació" l'actitud de Junts i fonts del partit admeten un cert malestar. També consideren que, malgrat que introdueixin canvis en la forma de negociar, la competència entre ERC i Junts "sempre serà un factor d'inestabilitat".

Ara bé, les mateixes fonts confien que el "numeret" de l'últim ple "respongui al fet que Junts necessita un període d'adaptació al nou escenari", en què s'ha convertit en decisiu perquè les iniciatives de l'executiu de coalició tirin endavant. L'executiu espanyol abordarà aquest nou escenari de la legislatura que tot just arrenca en una trobada informal aquest dissabte a Quintos de Mora (Toledo). Com ja va fer a l'inici de les dues anteriors, el 2018 i 2020, Sánchez reuneix els 22 ministres en una finca per abordar l'estratègia a seguir.

stats