Al govern espanyol no li consten vincles entre Puigdemont i Putin
Víctor Terradellas considera "anecdòtiques" les reunions amb els emissaris russos
BarcelonaLa Comissió Europea primer i el Parlament Europeu després s'han mostrat preocupats i han reclamat aquesta setmana que s'investiguin les relacions entre l'independentisme català i Rússia, seguint un pla traçat pel PP –amb mocions i peticions concretes a les institucions europees– i que ha arrossegat el PSOE, que fins i tot va acabar votant a favor del text definitiu de l'Eurocambra. Tanmateix, l'endemà d'aquesta votació, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha negat que al govern espanyol li consti cap vincle entre Vladímir Putin i l'entorn de Carles Puigdemont –el principal assenyalat pel PP, però també pel jutge instructor de la trama russa– i deixa la investigació en mans de la Fiscalia i dels tribunals.
La suposada trama russa del Procés s'ha convertit en una de les principals pedres a la sabata de l'amnistia, que els socialistes encara negocien amb Junts al Congrés. Marlaska, jutge de carrera, ha evitat en una entrevista a TVE fer cap crítica a l'estament judicial, però sí que ha expressat un desig: "A mi l'únic que m'agradaria és que tots plegats reflexionem i siguem conscients de quin és el nostre paper i la nostra funció, que és la forma de dignificar el conjunt de les institucions i, per tant, construir una veritable democràcia".
Fa uns dies, de fet, el jutge Joaquín Aguirre va ampliar sis mesos més la investigació, que dura des de fa més de tres anys sense que de moment hagi sumat noves imputacions. De fet, Puigdemont ni tan sols està sent investigat en aquesta causa, i fins ara l'únic element que directament li atribueix el jutge són dues reunions amb emissaris russos el 24 i el 25 d'octubre del 2017, els dies previs a la declaració d'independència. Precisament aquest divendres un dels participants en aquelles reunions i actualment un dels investigats per Aguirre, Víctor Terradellas, ha insistit a El Matí de Catalunya Ràdio, que les trobades amb emissaris russos van ser "pura anècdota" i "van quedar en res".
El mateix Terradellas havia explicat que en la primera, la del dia 24, Sergey Motin (un ciutadà rus que es va presentar com a ex general) i Jordi Sardà van posar sobre la taula la possibilitat d’enviar 10.000 soldats per defensar la independència de Catalunya, fet que Puigdemont mai va contemplar. Els dubtes sobre aquells suposats emissaris aviat van fer sospitar, a més, que tot plegat es podria tractar d’una estafa.
El mateix Puigdemont ha reaccionat a les paraules de Marlaska, dient que "qualsevol estat democràtic emprendria accions contundents per enviar a la presó els autors intel·lectuals i tots els senyors X d’aquesta trama". Després de la votació d'aquest dijous, l'expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts ja va negar en un comunicat que va enviar als seus col·legues a l'Eurocambra que hagi existit "cap connivència amb el règim de Putin" i es va mostrar convençut que res de tot això estaria passant si Alberto Núñez Feijóo hagués arribat a la Moncloa: "Si haguéssim fet Feijóo president, tot això no passaria".
La ingerència russa en la Unió Europea no és una preocupació nova per les institucions comunitàries, que fa anys que alerten de les campanyes de desinformació amb epicentre a Moscou. Aquest divendres l'Alt Representant dels Vint-i-Set per a la Política Exterior, Josep Borrell, ha insistit en aquesta amenaça, tot i que, com Marlaska, ha esquivat qualsevol referència als contactes russos amb l'independentisme català. "Jo no sé més del que el Parlament Europeu sap", ha puntualitzat qui va ser ministre d'Exteriors en el primer govern de Sánchez.
Les crítiques de la dreta
També ha reaccionat al que va passar a l'Eurocambra el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que en una entrevista a Esradio ha criticat el PSOE per evitar assenyalar directament Puigdemont. "El cert és que el PSOE vota a favor d'investigar possibles contactes dels independentistes catalans amb Putin i aquí persegueix als jutges i desqualifica als que estan investigant aquesta operació", ha sentenciat. Tot i que quan governaven també van imposar als fiscals la seva versió –per exemple en la querella del 9-N–, els populars asseguren ara que el govern espanyol està intervenint la Fiscalia com si estigués aplicant l'article 155 de la Constitució.
El ball de bastons a la Fiscalia ja no es pot amagar, i aquest divendres l'Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) ha anunciat que recorre el nomenament del fiscal general de l'Estat, Alvaro García Ortiz, a la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem. Consideren que la promoció a la màxima categoria de la carrera fiscal de l'exministra Dolores Delgado representa una "desviació de poder".
L’Audiència de Barcelona ha obert judici contra 46 agents de la Policia Nacional, entre ells alguns comandaments, pels indicis delictius en la seva actuació per reprimir el referèndum de l’1-O. Una decisió judicial que no ha fet que el ministre de l’Interior perdi la confiança en els agents. Segons Fernando Grande-Marlaska, els policies van actuar “amb la proporcionalitat necessària”. “Jo porto més de cinc anys i mig al capdavant de Ministeri de l’Interior, i de l’únic que puc parlar és de la gran professionalitat de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, i aquesta professionalitat es basa en el fet que la seva conducta i resposta sempre és en el marc de la llei”, va expressar ahir a TVE.
L’1 d’Octubre del 2017, però, Pedro Sánchez en persona es va mostrar en “profund desacord” amb les intervencions policials, tot i que va evitar fer cap crítica als agents i les va focalitzar en els comandaments polítics.