El govern espanyol ja treballa en un impost "temporal" a les grans fortunes

MadridLa ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha fet aquest dijous un pas més per lligar el suport dels seus socis d'Unides Podem i la resta de grups d'esquerres, com ERC i EH Bildu, al projecte de pressupostos i ha anunciat que l'executiu ja està treballant en un impost a les grans fortunes que seria "temporal". En concret, Montero l'ha lligat al desenvolupament de la guerra a Ucraïna, que està provocant una greu espiral inflacionària. La previsió és que, com els impostos també temporals que s'han aprovat per a la banca i per a les energètiques, entri en vigor a partir de l'1 de gener del 2023, segons ha explicat Montero.

De moment, el ministeri d'Hisenda només apunta que estudia diferents fórmules. Ara bé, en cas que sigui nova figura tributària s'aprovaria fora dels Pressupostos Generals de l'Estat. "No tot pot anar dins la llei de Pressupostos", ha dit la ministra. El fet és que els comptes públics de l'Estat només poden incloure modificacions d'impostos ja existents, però no la creació d'una nova figura fiscal. A qui afectaria? "Quan parlem de rics, estem parlant de persones milionàries. Una població que no superi l'1% de la ciutadania" d'Espanya, ha dit Montero en declaracions a La Sexta, informa Núria Rius.

Precisament aquest dijous s'ha aprovat al Congrés de Diputats el sostre de despesa, fixat en 198.221 milions per a totes les administracions (2.000 més que l'any passat aprofitant que les regles fiscals europees es mantenen suspeses per al 2023), un tràmit amb què es dona el tret de sortida a la negociació pressupostària. El trpamit ha sortit endavant amb 195 vots a favor (la majoria de la investidura) i només 53 en contra (Vox), ja que el PP, Cs i altres grups com Junts i la CUP s'han abstingut.

Tant Unides Podem com ERC i Bildu han reclamat "valentia" a la ministra per tirar endavant mesures fiscals que gravin els més rics. "Ens devem aquest debat", ha dit el diputat d'UP Txema Guijarro, que ha lamentat "haver perdut un temps preciós" pel fet que al juny el PSOE va votar en contra a una proposició de llei del seu grup sobre un impost a les grans fortunes. De fet, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha recordat que la idea de l'impost és seva i que l'estan negociant internament dins de l'executiu.

El fet que el PP hagi iniciat una cursa per rebaixar impostos a les diferents comunitats autònomes on governa ha situat la política fiscal en el centre del debat. La mateixa Montero ha titllat d'"irresponsable" el govern de Juanma Moreno Bonilla per haver suprimit l'impost al patrimoni. "La nostra política en aquest context de crisi és gravar els beneficis extraordinaris o els grans patrimonis, és a dir, demanar als que més tenen que ajudin més", ha conclòs.

Pel que fa al debat al Congrés, el diputat d'ERC Joan Margall ha reclamat al govern espanyol que aprofiti el moment actual per modificar la llei d'estabilitat pressupostària aprovada pel PP i revertir la reforma de l'article 135 de la Constitució perquè el pagament del deute no sigui prioritari i es pugui tant fer polítiques expansives com permetre als ajuntaments que puguin reinvertir el seu superàvit. En aquest sentit, Margall ha agraït que el dèficit permès a les autonomies s'hagi augmentat dues dècimes, del 0,1% al 0,3%, tal com va avançar l'ARA, cosa que per a Catalunya significarà poder gastar gairebé 800 milions més, segons càlculs de la Generalitat.

Per la seva banda, la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, ha aprofitat el debat per denunciar el dèficit fiscal de 20.000 milions que pateix Catalunya i el fet que alguns puguin renunciar a impostos: "Andalusia i Múrcia cobren de l'Estat, no aporten com Catalunya. Però Catalunya sempre paga", ha conclòs. Nogueras també ha volgut destacar que la despesa social a Catalunya és molt més elevada que a la Comunitat de Madrid. "Ens diuen que no s'ha de comparar per no afectar el reencuentro, però nosaltres creiem que sí que s'ha de fer". Junts s'abstindrà en aquest tràmit, igual que la CUP.

Els pressupostos tot just ara comencen el seu camí al Congrés, però el to del debat indica que hi ha moltes possibilitats que tirin endavant amb la majoria de la investidura. En el cas de Catalunya, l'aprovació dels comptes estatals repercuteix positivament en els catalans, ja que suposa més ingressos. Tot i això, l'estratègia d'ERC passa per condicionar el suport als pressupostos estatals a obtenir avenços concrets en la taula de negociació, i en concret en l'àmbit de la desjudicialització. L'objectiu és obrir el meló de la reforma del Codi Penal per tocar alguns delictes com el de sedició i el de malversació, però de moment el PSOE es mostra reticent a fer concessions. Caldrà veure com avancen les dues negociacions en paral·lel i si es troba finalment un punt de trobada per a les dues formacions.