Pedro Sánchez, forçat a explicar-se al Congrés pel cas Pegasus

Madrid / BarcelonaEl govern espanyol comença a quedar-se sol davant el cas Pegasus. Aquest dimarts l'oposició en bloc s'ha aliat per forçar la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, al ple del Congrés. Consideren que les explicacions que s'han donat fins ara són insuficients i reclamen que el cap de l'executiu doni la cara per l'espionatge a líders independentistes, però també a ell mateix i a la ministra de Defensa, Margarita Robles. Els grups independentistes, al costat també del PP, Ciutadans i Vox, han votat a favor a la d'aquesta compareixença a la junta de portaveus d'avui. Només el PSOE i Unides Podem s'hi han oposat perquè consideren que s'han de fer "passos previs" abans que el president espanyol hagi de comparèixer al Congrés.

Els socialistes, de fet, consideren que amb les investigacions internes obertes n'hi ha prou per aclarir el cas. En aquest sentit, el portaveu del PSOE al Congrés, Héctor Gómez, ha censurat la posició del PP, que l'ha qualificat "d'oportunista i demagoga". "La transparència i les explicacions públiques les ha de donar el màxim responsable del govern a l'Estat", li ha replicat la portaveu popular, Cuca Gamarra. Ara el Congrés haurà de fixar la data d'aquesta compareixença, que s'afegeix a la que també va aprovar la junta de portaveus la setmana passada perquè Sánchez comparegués per donar explicacions sobre el seu viatge al Marroc i el gir en el conflicte del Sàhara Occidental. En aquest sentit, Gamarra ha demanat que no es barregin les dues compareixences.

Veto a la comissió d'investigació

Ara bé, l'oposició no ha actuat en bloc a l'hora de votar la comissió d'investigació sobre el Catalangate. El PP, Ciutadans i Vox han votat en contra d'aquesta petició que havien fet els grups independentistes i també el soci minoritari del govern espanyol, Unides Podem. En aquest cas, el PSOE s'ha aliat amb els grups de la dreta per vetar aquesta comissió amb l'argument que les explicacions sobre aquest cas s'han de donar en la comissió de secrets oficials. Precisament l'òrgan es reunirà per primer cop aquest dijous a les 9 del matí després de tres anys aturat. La reunió d'aquesta comissió és a porta tancada i tot el que s'hi explica és secret. "És allà on es pot informar d'alguns aspectes i on volem rebre la informació. Sense haver-la rebut, no emetrem un judici de valor. Un cop la tinguem, mirarem quines mesures més demanem", ha argumentat Gamarra. La dirigent popular, però, ha evitat demanar la dimissió de cap membre del govern espanyol.

En canvi, al Parlament, ERC, JxCat, la CUP i els comuns han registrat una proposta de resolució per crear una comissió d'investigació a la cambra catalana. Al Parlament cap membre del govern espanyol, del Congrés o de qualsevol òrgan estatal no estan obligats a assistir si se'ls cita a declarar en una comissió d'investigació a la cambra catalana. Només estan obligats a donar comptes davant del Congrés.

Els socis de l'executiu espanyol i els grups independentistes continuen pressionant el govern perquè depuri responsabilitats en el cas Pegasus. El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha avisat un altre cop que la legislatura està en joc si l'executiu espanyol no adopta mesures i ha assegurat, igual que la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, que el govern espanyol no hauria anunciat que Sánchez i Robles havien estat espiats si abans no hagués esclatat el Catalangate. EH Bildu i el PNB han pressionat també l'executiu espanyol, però han evitat donar per trencada la relació amb la Moncloa. En aquest sentit, el portaveu d'Unides Podem, Pablo Echenique, ha insistit en demanar responsabilitats al seu soci per refer la confiança amb els socis d'investidura.

La Moncloa evita donar més explicacions

Des de la Moncloa eviten fer especulacions sobre possibles dimissions o cessaments fins que no es coneguin els fets amb més detall. Poc aclaridora ha estat la compareixença posterior al consell de ministres de la portaveu, Isabel Rodríguez, que ha traslladat que Robles i la directora del CNI, Paz Esteban, tenen el "suport total" de Sánchez. Això sí, no ha descartat que hi pugui haver assumpció de responsabilitats un cop hi hagi més informació. L'executiu estatal fia a la investigació judicial l'aclariment sobre l'origen dels atacs, que han posat al descobert les vulnerabilitats dels serveis d'intel·ligència espanyols.

Rodríguez ha garantit que, tot i fer-se revisions periòdiques dels terminals dels membres del govern, fins ara no s'hi havia trobat res. Amb tot, ha defensat que Espanya és "el quart país més segur del món en ciberseguretat i el segon d'Europa", per bé que el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts una inversió addicional en aquesta matèria. Ara bé, aquest dimarts El País i El Confidencial han publicat, citant fonts governamentals, que ara fa un any ja es va detectar la intrusió en el mòbil de l'aleshores ministra d'Exteriors, Arancha González Laya. El seu telèfon va ser hackejat, com el del president Pedro Sánchez i la ministra de Defensa Margarita Robles, el maig del 2021, coincidint amb la crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc després que els marroquins instiguessin l'arribada irregular de més de 10.000 immigrants a Ceuta.

Tot i que els serveis secrets van detectar l'espionatge al telèfon, no es va arribar a determinar el malware que s'havia fet servir ni l'autoria de l'agressió, i no consta que llavors es presentés denúncia judicial per aquests fets. Quan li han preguntat sobre la qüestió, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha dit en una entrevista a la SER que no coneixia el hackeig a González Laya: "No em consta". També ha rebutjat fer hipòtesis sobre l'autoria de l'atac. "No sabem qui ha pogut ser. Potser ho sabrem d'aquí un temps, i quan així sigui ho farem públic", ha dit.

La Generalitat es personarà com acusació popular

Amb la comissió d’investigació vetada, la Generalitat manté que vol explicacions personalitzades de Sánchez al president Pere Aragonès. Aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha tornat a pressionar l’executiu espanyol perquè es produeixi aquesta trobada. "No podran evitar-la", ha augurat. Parlin o no del tema, Sánchez i Aragonès es veuran les cares divendres a Barcelona a la reunió anual del Cercle d’Economia. Serà en l’acte d’entrega del premi que l’entitat lliurarà a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. La Generalitat no considera que allà sigui el lloc idoni per parlar-ne i vol una trobada específica. Això sí, no conceben que Sánchez passi per aquest fòrum econòmic –té una intervenció prevista aquell mateix dia– sense tractar la qüestió: "¿Vindrà i marxarà sense donar explicacions d’un fet tan greu?", s’ha preguntat Plaja. La Moncloa, per la seva banda, ha dit que "no hi haurà cap problema" perquè Sánchez i Aragonès mantinguin un conversa sobre el cas. Ningú, però, posa lloc, dia i hora.

En paral·lel, la Generalitat ha anunciat que es personarà com a acusació popular en tots els procediments judicials vinculats al cas d’espionatge amb l’objectiu que es puguin trobar els responsables dels fets. A més, no es descarta que també es personi al jutjat d'instrucció número 4 de l'Audiència Nacional, que és on s’ha presentat la denúncia del govern espanyol per l’espionatge a Sánchez i la ministra Robles. Al marge de buscar ser acusació popular, la Generalitat manté que oferirà assistència jurídica a tots els espiats i que presentarà les seves pròpies querelles. "És un tema prioritari per al gabinet jurídic", ha conclòs Plaja. 

Aquest dimarts, el jutge ha donat trasllat a la Fiscalia del cas i li ha preguntat quines diligències vol que es practiquin. En la interlocutòria que ha fet públic aquest matí, detalla que Sánchez va tenir dues infeccions: el 19 i el 31 de maig del 2021. Durant aquest període de temps, a Espanya és quan hi va haver la crisi migratòria a Ceuta arran de l'acollida del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, a l'Estat. “Uns destruïen a cops de martell ordinadors. Nosaltres apostem per la transparència perquè no tenim res a amagar”, ha etzibat Rodríguez, en un dard dirigit al PP.