Sánchez destitueix l’advocat de l’Estat de la causa del Procés

BarcelonaPedro Sánchez segueix intentant moure peces en el tauler del judici del Procés. Després que es frustrés el nomenament de Manuel Marchena com a president del Suprem -cosa que obligava el magistrat a abandonar la sala que ha de jutjar els líders independentistes-, el govern espanyol va destituir ahir per sorpresa Edmundo Bal, que havia de dirigir l’acusació de l’Advocacia de l’Estat en el judici. L’advocada general de l’Estat, Consuelo Castro, va cessar-lo “per falta de confiança”, després que Bal hagués mostrat la seva discrepància quan l’Advocacia de l’Estat es va desmarcar de la Fiscalia i va acusar els líders independentistes de sedició i no de rebel·lió.

Amb l’arribada del PSOE a la Moncloa, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va situar Castro al capdavant de l’Advocacia de l’Estat en substitució d’Eugenio López. Va ser sota el govern de Mariano Rajoy que aquest organisme va decidir implicar-se en el procediment judicial contra el Procés amb el pretext d’aclarir si hi havia hagut o no malversació de fons. Durant la instrucció, l’Advocacia de l’Estat va mantenir un paper més aviat discret, però va cobrar protagonisme a l’hora de presentar els escrits d’acusació, un tràmit que l’executiu de Pedro Sánchez va aprofitar perquè l’òrgan que directament depèn del ministeri qualifiqués els fets de sedició en lloc de rebel·lió, un canvi que el PP i Ciutadans van entendre com un gest per satisfer els partits independentistes.

Amb tot, aquesta no va ser una decisió exempta de discrepàncies. Bal, l’encarregat d’elaborar les conclusions provisionals, era partidari d’alinear-se amb la Fiscalia i acusar els processats per rebel·lió, de manera que es va negar a signar l’escrit -modificat- que l’Advocacia de l’Estat va acabar presentant. “No hi ha hagut cap canvi de criteri”, va dir la ministra Delgado, i es va escudar en el fet que en cap moment de la instrucció l’Advocacia havia dit que donava suport a l’acusació de rebel·lió.

Càrrec de confiança

Oficialment, fonts del ministeri justificaven ahir la destitució assenyalant que el càrrec que ocupava Bal era de confiança i, com a tal, depèn directament de l’advocada general. Des del seu aterratge a la institució, Castro no havia decidit tocar-lo, però ara ha optat per donar un cop d’autoritat davant la resistència de Bal, que, segons diversos mitjans, havia assegurat setmanes enrere que no representaria l’Estat en la causa de l’1-O si no ho podia fer obeint el seu propi criteri. Una determinació que contravenia la seva obligació de cenyir-se al que interessi a l’executiu i que va generar tensió amb Castro, la seva superior jeràrquica. Enmig de tot l’enrenou va aportar més confusió la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, que, en la roda de premsa posterior al consell de ministres del 26 d’octubre -l’últim abans de la presentació dels escrits d’acusació-, va espolsar-se la pressió i va assegurar que l’Advocacia de l’Estat tenia les mans lliures.

Finalment, l’organisme va acabar presentant un escrit notablement diferent del de la Fiscalia -firmat només per Castro i a partir de criteris “jurídics i tècnics”, en paraules de Delgado-, en què en cap de les 58 pàgines del text es parla de violència, concepte clau del relat de la Guàrdia Civil i el ministeri públic que va abraçar el jutge instructor, Pablo Llarena. A ulls de l’Advocacia, en les principals dates del Procés que marquen la causa judicial -el 20-S i l’1-O- es van produir “incidents” i “disturbis”, i les seves peticions de penes són d’un màxim de 12 anys de presó per a Oriol Junqueras.

Precisament, les primeres divergències entre Delgado i Bal van aparèixer en relació a la demanda que Carles Puigdemont i els exconsellers exiliats van presentar contra Llarena en un tribunal belga. L’advocat va creure des del principi que l’Estat havia de defensar el magistrat, mentre que la ministra inicialment va marcar distàncies i va qualificar els fets -unes declaracions de Llarena sobre la causa de l’1-O fetes a Oviedo- d’“assumpte privat”.

Punt final a 16 anys al càrrec

L’any 2002 Bal es va convertir en el cap del departament penal de l’Advocacia de l’Estat, des d’on donava instruccions als seus subordinats en qüestions de transcendència, a més de ser el màxim responsable dels plets en l’àmbit penal a l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. Una de les actuacions més destacades va ser el cas de la primera etapa de la Gürtel (1999-2005), en què Bal va defensar que es dictés una “sentència exemplar” que servís com a avís per a navegants i, de cara al futur, polítics i empresaris es pensessin dos cops si surten més a compte les pràctiques corruptes o una llarga temporada a la presó.

El punt final als 16 anys de trajectòria de Bal al capdavant del departament penal de l’Advocacia de l’Estat va indignar el president de Ciutadans, Albert Rivera, que va tornar a acusar Sánchez de posar l’Estat “al servei dels colpistes per atrinxerar-se a la Moncloa”. “Purga sense pudor tothom qui s’oposa a aquesta humiliació nacional. Un altre escàndol més en els mesos desanchisme al poder”, va opinar en una piulada a Twitter. La formació taronja no va trigar a demanar la compareixença urgent de Dolores Delgado davant la comissió de justícia del Congrés.

Amb la renovació del Consell General del Poder Judicial encallada arran del trencament del pacte entre el PSOE i el PP, el govern de Sánchez sí que decidirà -en solitari- el substitut de Bal que, segons El Español, encara no sap quina serà la seva destinació. És d’esperar que l’executiu s’assegurarà que el relleu d’aquest jurista es limitarà a consolidar l’acusació per sedició i malversació en el judici de l’1-O al Suprem, una posició que busca l’equilibri però que no agrada ni a l’independentisme ni als partidaris d’un càstig més dur.

El Parlament tomba una iniciativa del PP i Cs contra els llaços

El PSC i els comuns van donar ahir suport als partits independentistes per rebutjar la proposta de Ciutadans i el PP contra els llaços grocs a les institucions i els espais públics. Les esmenes a la totalitat presentades per JxCat i ERC van prosperar per àmplia majoria i es van desestimar els arguments dels dos partits unionistes, que pretenien “garantir la neutralitat ideològica als espais públics”. “Configuren en negatiu els límits de la llibertat d’expressió”, va etzibar el diputat socialista Ferran Pedret als dos grups promotors. Per la seva banda, el diputat de Catalunya en Comú - Podem Lucas Ferro els va acusar d’“exigir que es decreti un estat d’excepció” i va celebrar que el PSC es desmarqués de la iniciativa. Tant Cs com el PP van carregar contra els socialistes pel seu posicionament: “Han trencat la unió del constitucionalisme per un pacte electoral”, els va deixar anar la diputada del PP, Andrea Levy, en al·lusió al suport que el president espanyol, Pedro Sánchez, va rebre dels independentistes en la moció de censura amb què va arribar a la Moncloa.