El govern espanyol denega l'indult a Millet i Montull pel cas Palau
La decisió la va prendre el consell de ministres el 28 de desembre
BarcelonaEl govern de Pedro Sánchez no concedirà l'indult a Fèlix Millet i Jordi Montull. L'expresident del Palau i la seva mà dreta, condemnats a nou anys i vuit mesos de presó i set anys i mig respectivament, no rebran la mesura de gràcia i hauran de complir íntegrament la pena pel cas Palau. Així consta en una resolució de l'Audiència Provincial de Barcelona, a la qual ha tingut accés l'ARA, i en què el tribunal informa les parts de la decisió presa al consell de ministres del 28 de desembre. S'hi adjunta la comunicació del ministeri de Justícia on es confirma la denegació de l'indult, si bé no s'hi especifica cap motiu concret.
Condemnats el 2018 per haver desviat fons del Palau a favor seu i haver actuat d'intermediaris en el finançament irregular de CDC, Millet i Montull havien sol·licitat la mesura de gràcia per evitar la presó, on van entrar el juny del 2020. L'expresident del Palau continua en segon grau al centre penitenciari de Brians, mentre que Montull va accedir l'any passat al tercer grau –una decisió recorreguda per la Fiscalia–, cosa que li permet passar el dia i els caps de setmana sencers en llibertat. L'extresorer de CDC Daniel Osàcar, condemnat a tres anys i mig de presó, també té el tercer grau.
L'indult era l'últim cartutx de Millet i Montull després que el Tribunal Suprem confirmés les condemnes per l'espoli del Palau l'abril del 2020. L'alt tribunal es va refermar en la conclusió que durant gairebé una dècada Convergència va cobrar comissions d'empresaris a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Uns pagaments que es feien a través de donatius al Palau de la Música i que s'acabaven desviant al partit. Millet havia demanat aturar l'empresonament per la seva edat (ara té 86 anys), cosa que l'Audiència va descartar, i ho va tornar a intentar sense èxit quan va sol·licitar l'indult, demanant la llibertat mentre es resolgués la seva petició.
Pel que fa a Montull, la Fiscalia va demanar el setembre passat que se li retiri el règim de semillibertat concedit per la Generalitat. El ministeri públic va al·legar l'escàs compliment de la condemna –només havia passat 14 mesos en segon grau–, va destacar que amb el tercer grau no es compleixen les finalitats retributives i de prevenció especial de la pena que li va imposar el tribunal, i també va fer notar que no havia ingressat el total de diners que l'Audiència li va fer retornar. I és que, a banda d'una multa de 2,9 milions (4,1 milions per a Millet), el tribunal va obligar els exresponsables del Palau a restituir 23 milions espoliats a la institució.
Qui pagarà els 6,6 milions de Convergència?
En aquest sentit, també està pendent saber com es pagaran els 6,6 milions d'euros que la sentència va imposar a Convergència pel delicte de tràfic d’influències. La formació, ara en concurs de creditors, no té prou actius per pagar, i el Palau va demanar que ho facin el PDECat i JxCat com a "continuadors" de CDC. L'Audiència ha de decidir si realment és així, però tant el PDECat com Junts ja s'hi han oposat. En les al·legacions que van fer arribar al tribunal, neguen ser successors de Convergència i, per tant, rebutgen haver d'assumir el pagament del decomís. El partit de Carles Puigdemont, a més, no va descartar la possibilitat de "reclamar danys i perjudicis" al Palau per haver-los reclamat assumir unes responsabilitats basant-se en "simples conjectures, paral·lelismes o buscades coincidències".