El govern espanyol demana a l'Eurocambra que permeti l'ús del català

MadridEl govern espanyol ja ha demanat per carta al Parlament Europeu que es pugui parlar català, gallec i euskera als plens. En l'última reunió de la taula de diàleg del mes de juliol, l'executiu espanyol es va comprometre amb la Generalitat a tornar a demanar a l'Eurocambra que obrís el debat perquè les llengües cooficials de l'Estat també es poguessin parlar als plens d'aquest Parlament. El requisit perquè la cambra europea abordés aquesta qüestió era que el govern espanyol fes la petició formal per carta –també ho poden sol·licitar eurodiputats– i ara la mesa del Parlament Europeu ja pot triar data per tornar a discutir altre cop aquesta qüestió.

La carta, segons ha informat el ministeri de Política Territorial en una nota de premsa, la firma el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, i defensa l'ús del català, el gallec i l'euskera a l'Eurocambra per l'actual context de "demanda de transparència i de millores en la participació ciutadana en les institucions de la Unió Europea". El govern espanyol també es compromet a fer-se càrrec dels "costos corresponents" de la traducció de les intervencions al ple en aquestes llengües, s'obre a "negociar els detalls pràctics de la posada en marxa" d'aquesta decisió i proposa que s'incloguin en un "acord administratiu". Aquest era un altre dels requisits perquè la petició de parlar català a l'Eurocambra tirés endavant: que el cost de la traducció l'assumís l'estat que ho sol·licita.

Ara són els membres de la mesa del Parlament Europeu els que hauran de decidir si accepten la petició del govern espanyol o no. A hores d'ara hi ha una majoria conservadora a l'òrgan. El precedent del 2005 va acabar amb un cop de porta de la mesa a la petició que va fer llavors el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Malgrat tot, aquest divendres la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, s'ha mostrat confiada que la proposta pugui tirar endavant. "Els grups estan negociant perquè es puguin aconseguir les majories", ha afirmat en declaracions des de Madrid, on s'ha reunit amb la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, per abordar aquesta qüestió precisament, i després ha clausurat els actes de la Diada organitzats a la delegació de la Generalitat a la capital espanyola. Garriga, de fet, ha assegurat que el fet que el govern espanyol hagi formalitzat la seva petició al Parlament Europeu "no és casualitat" i ho ha atribuït als acords de la taula de diàleg.

El contrast entre Congrés i Senat

A banda de demanar que el català es pugui parlar als plens de l'Eurocambra, l'executiu espanyol també es va comprometre a la reunió de la taula de diàleg del mes de juliol a ampliar l'ús de les llengües cooficials al Senat. A hores d'ara hi ha una proposta de reforma del reglament de la cambra alta de Junts que està paralitzada perquè cada setmana es prorroga el termini d'esmenes a petició del PSOE. Cap dels dos executius ha concretat si aquest compromís d'ampliar l'ús del català, el gallec i l'euskera el faran a través de la proposta de Junts (que demana que es pugui fer un ús complet d'aquestes tres llengües al Senat i no només en debats de mocions) o en dissenyaran una de nova. Preguntada per aquesta qüestió, Garriga ha dit que ho estan "treballant" entre els grups del Senat.

Mentre que el PSOE està disposat a ampliar l'ús del català, el gallec i l'euskera al Parlament Europeu i al Senat, al Congrés continua negant-s'hi –l'últim cop aquest mateix mes de juny– amb l'argument que ja es poden parlar a la cambra alta, que és la de representació territorial. De fet, aquesta mateixa setmana, la presidenta de la cambra, Meritxell Batet, va retirar la paraula a la diputada de Junts Pilar Calvo perquè va intentar fer la seva intervenció en català.