El govern de Sánchez va autoritzar l'espionatge a 18 dirigents de Tsunami Democràtic, segons 'El Confidencial'

Madrid / BarcelonaL'arribada de la sentència en el judici del Procés havia de significar una resposta potencialment contundent de l'independentisme. El govern espanyol n'era conscient i, en el marc de les protestes que van succeir a les condemnes per sedició va autoritzar l'espionatge a 18 persones vinculades a Tsunami Democràtic, segons explica aquest dijous El Confidencial. La Moncloa hauria estat puntualment informada dels avenços d'aquesta investigació. Entre els espiats hi hauria Elies Campo, l'enginyer informàtic català que ha contribuït decisivament a la investigació de Citizen Lab per demostrar l'espionatge massiu a l'independentisme. En una entrevista recent a l'ARA, ell mateix apuntava que el que havien descobert era només la punta de l'iceberg i que "com a mínim ha d'haver-hi el doble d'investigats per Pegasus".

Segons la informació publicada, l'autorització del govern espanyol va arribar per una doble via: d'una banda, per la directiva d'intel·ligència del 2019, el document on es van fixar les prioritats del CNI per a aquell any, i de l'altra per les declaracions públiques del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. "Tenim uns serveis d’intel·ligència i d’investigació realment eficaços. No dubti que acabarem sabent qui hi ha darrere", va dir l'endemà que milers de persones ocupessin l'Aeroport del Prat. Tsunami va ser presentat en xarxes el 2 de setembre del 2019 i, a més d'Elies, es va intentar infectar els mòbils d'almenys tres persones més en vincular-les a la seva estructura informàtica: Sergi Miquel i Gutiérrez –que treballava per a Carles Puigdemont a Waterloo–, Jordi Baylina, resident a Suïssa, i Pau Escrich, enginyer de la UPF. En total, 18 persones, explica El Confidencial, que diu que el CNI se'n desvincula pel que fa a la resta (més de 60 han sortit en l'anàlisi forense de Citizen Lab).

No va trigar gaire a iniciar-se també una investigació judicial del cas un cop l'octubre del 2019 l'Audiència Nacional va assumir-la. Amb una causa judicial en marxa, ¿estava justificat i, sobretot, era legal seguir espiant els responsables de Tsunami? Una de les moltes preguntes que queden per respondre. Entrevistat per l'ARA, aquest dijous l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha qüestionat que res del que es va fer estigués emparat per la legalitat i ha apuntat que "tindrà conseqüències" judicials per a Espanya a escala internacional.

Reconduir la relació

El cas d'espionatge massiu a l'independentisme ha obert una de les crisis de confiança més profundes dels últims anys entre el govern espanyol i l'independentisme, fins al punt que ERC ja s'ha desmarcat aquest dijous d'una votació important per a l'executiu (Junts i la CUP no han estat mai socis estables per a la Moncloa, a diferència dels republicans). Les paraules de la ministra de Defensa, Margarita Robles, d'aquest passat dimecres al Congrés de Diputats van afegir benzina a un incendi que seguia cremant. El govern espanyol creu, en tot cas, que s'han malinterpretat i confia a reconduir la relació amb ERC després que s'escoltin les explicacions de la directora del CNI a la comissió de secrets oficials. Fonts de l'executiu han explicat que "era la quarta vegada que responia a la mateixa pregunta i la ministra, sortint-se de l'esquema que tenia, va pronunciar unes paraules que s'han interpretat de manera diferent al que ella pretenia". "La ministra està forta", afegeixen, en relació amb les peticions de dimissió. De fet, la Moncloa ni es planteja destituir Robles i els seus companys de gabinet del PSOE tanquen files amb ella. "Per descomptat", ha respost el president del govern, Pedro Sánchez, quan se li ha preguntat al Congrés sobre si dona suport a la ministra.

Aquestes mateixes fonts es mostren convençudes que, un cop el CNI doni explicacions sobre l'afer de l'espionatge a independentistes catalans, es podrà reconduir la relació amb ERC. "Ja hem passat per episodis de tensió amb ERC i sempre ho hem aconseguit superar", han afirmat. La idea de l'executiu és que la comissió, que es constitueix avui, es pugui reunir ja la setmana que ve per escoltar les explicacions de la directora dels serveis d'intel·ligència, Paz Esteban.

D'aquesta manera, el govern espanyol treu ferro al vot contrari d'ERC al decret de mesures per pal·liar els efectes de la guerra i fins i tot es mostra comprensiu perquè considera que l'escàndol és massa recent i ERC ha tingut moltes pressions de Junts i la CUP perquè hi votés en contra. Tot i així, des d'ERC insisteixen en la petició de dimissió de Robles i consideren que la votació d'avui és només "un primer avís" del que vindrà si no s'assumeixen responsabilitats polítiques.