El govern espanyol ha estat més d’un any en funcions des del 2015
Pedro Sánchez suma quatre mesos d’interinitat des de les eleccions del 28-A
BarcelonaDes de la convocatòria electoral del desembre del 2015, Espanya no ha recuperat l’estabilitat política. En menys de quatre anys l’executiu ha estat governant en funcions durant més de 15 mesos: concretament, 453 dies. El difícil equilibri de forces en què s’ha instal·lat la composició del Congrés de Diputats ha obert també, doncs, una etapa de grans períodes sense un govern plenament operatiu.
Segons la llei, l’executiu queda en funcions l’endemà de la celebració de les eleccions i fins a la investidura del nou govern. El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, acumula fins avui 139 dies d’interinitat: més de quatre mesos. El socialista té fins al 23 de setembre per salvar la legislatura i aconseguir ser investit, després de l’intent fallit del juliol. En aquell moment haurà acumulat 148 dies com a president en funcions. Però si fracassa i es convoquen nous comicis de cara al 10 de novembre, Sánchez acabarà complint 196 dies com a president en funcions: més de sis mesos. Una xifra que podria augmentar si, tal com ha passat fins ara, la cambra legislativa fos incapaç d’investir un president després de les noves eleccions. Si s’arribés al febrer -en un exercici hipotètic-, Sánchez hauria estat uns vuit mesos com a cap d’un govern provisional.
El socialista s’acosta als números del seu antecessor, el conservador Mariano Rajoy, que va governar en funcions deu mesos -des de les eleccions del 2015 fins que va tornar a ser investit, l’octubre del 2016-. En total, 314 dies en què l’Estat va estar a punt de batre el rècord europeu d’un país sense govern -el té Bèlgica, amb 514 dies.
Mentre que Rajoy va estar governant durant tot el període sense retre comptes al Congrés -posterioment el Tribunal Constitucional va dictaminar que ho hauria d’haver fet-, des de les generals del 28 d’abril el govern socialista es va sotmetre a control parlamentari per primera vegada dimecres passat.
Canvi d’etapa
Fins llavors, l’etapa més llarga entre unes eleccions i la investidura d’un president havia estat de 62 dies el 1996, quan el socialista Felipe González va mantenir-se en funcions fins que José María Aznar va aconseguir els suports per ser investit cap de l’executiu el 4 de maig del mateix any. En aquells comicis el PP havia obtingut 156 diputats -el PSOE en té 123, actualment-. El líder conservador va aconseguir superar la majoria absoluta del Congrés -179 escons- sumant els suports de CiU, el PNB i Coalició Canària. Aznar ostentava al seu torn el segon termini més llarg com a president en funcions: quatre anys després va trigar 45 dies a revalidar el seu mandat per segona vegada. Fins a l’etapa de polarització política en què el Congrés va entrar a partir del 2015, aquests eren els dos únics moments en què la cambra havia trigat més de quaranta dies a nomenar un cap de l’executiu.
Perd bona part dels poders
El poder executiu perd bona part de la seva capacitat d’actuació mentre governa en funcions. L’article 21 de la llei del govern explicita que el president interí ha de “limitar la seva gestió al despatx ordinari dels afers públics”. A més, l’insta a abstenir-se d’adoptar “altres mesures” tret que sigui en casos d’“urgència” o d’“interès general” que estiguin “degudament acreditats”.
No obstant això, no concreta aquesta definició: es limita a prohibir explícitament a l’executiu tant l’aprovació de pressupostos com la presentació de projectes de llei al Congrés o al Senat. Tampoc li permet “la dissolució d’alguna de les cambres o de les Corts Generals”, plantejar una qüestió de confiança o proposar al rei la convocatòria d’un referèndum consultiu.
Els ciutadans de l’Estat s’han hagut d’acostumar, els últims anys, a aquest estat d’excepcionalitat. Una circumstància que se suma a l’increment de convocatòries electorals, que també paralitzen l’activitat parlamentària. Des del desembre del 2015 s’han celebrat tres eleccions generals a l’Estat i es veuen a venir les quartes. El fet que les Corts es dissolguin immediatament després de la convocatòria dels comicis ha implicat que el Congrés hagi estat dissolt més de set mesos.
