El govern espanyol denuncia l'espionatge amb Pegasus dels mòbils de Pedro Sánchez i Margarita Robles

MADRIDLa Moncloa ha denunciat aquest dilluns que l'any passat es van espiar els telèfons mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb el programa troià israelià Pegasus. Així ho ha comunicat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en una roda de premsa de caràcter urgent aquest dilluns. Bolaños ha explicat que es tracta "d'una intrusió externa i il·lícita" perquè no tindria aval judicial. En el cas de Sánchez, es van perpetrar dues intrusions: un atac el maig del 2021 i un altre el juny de l'any passat, mentre que l'atac al terminal de Robles va ser només el juny del 2021, ha explicat el ministre de la Presidència, que ha avançat que ara comproven la resta de telèfons mòbils de tots els membres del govern espanyol per veure si l'espionatge amb Pegasus va més enllà de Sánchez i Robles.

Fonts del govern espanyol asseguren que no es pot saber d'on prové l'espionatge, per bé que apunten que és "extern" i que al darrere "no hi ha cap institució pública espanyola". A més, Bolaños ha assegurat que el juny del 2021 és l'últim mes del qual tenen constància que s'ha utilitzat el programa, és a dir, que després d'aquesta data no hi ha hagut cap atac més amb aquest programari als dos responsables polítics espanyols. "A Espanya, o bé per prevenir o bé per perseguir delictes, es pot sol·licitar autorització judicial i el jutge pot concedir el permís [per intervenir un telèfon], però en aquest cas no s'ha produït [l'autorització] i per això qualifiquem les intervencions d'il·lícites i externes", ha reiterat Bolaños.

Les alarmes al govern espanyol han saltat aquest cap de setmana, quan el Centre Criptològic Nacional (CERT), que depèn del CNI, ha fet arribar a l'executiu dos informes tècnics en què es conclou l'atac als mòbils de Sánchez i Robles. Arran del Catalangate –el presumpte espionatge massiu a la cúpula del moviment independentista– i de les investigacions del CNI per aclarir l'abast de l'ús de Pegasus a Espanya, el govern espanyol es va veure empès a comprovar els seus propis telèfons, expliquen fonts de l'executiu. Així, analitzant els mòbils de Sánchez i Robles s'ha detectat que havien estat infectats amb Pegasus. La inspecció del terminal triga entre unes 24 i 36 hores i durant aquest temps ni Sánchez ni Robles han pogut fer servir els seus telèfons, afegeixen les mateixes fonts. 

Gairebé tres gigues de dades extretes

La quantitat d'informació robada dels dos terminals és molt gran, ha explicat Bolaños en roda de premsa. En concret, del telèfon mòbil del president del govern espanyol s'haurien extret 2,6 gigues al maig i 130 megues d'informació al juny, mentre que del de la ministra de Defensa 9 megabytes, segons han explicat fonts de l'executiu. L'Advocacia de l'Estat ha presentat una denúncia aquest mateix dilluns al jutjat d'instrucció número 4 de l'Audiència Nacional, a Madrid, en funcions de guàrdia perquè aquest dilluns és festiu a la capital espanyola. El titular del jutjat és el magistrat José Luís Calama. Fonts de l'Audiència Nacional expliquen que el magistrat ha decidit "enviar a repartiment la denuncia", és a dir, que en funció del procés judicial que calgui seguir es decidirà quin jutjat portarà la instrucció.

Què ha fallat? Fonts del govern espanyol comenten que a tots els ministres o presidents la Direcció de Seguretat Nacional (DSN) els entrega "un mòbil segur" protegit per un sistema de seguretat (encriptació, tallafocs o, fins i tot, detecció d'intrusions). L'encarregat de gestionar aquest sistema és el Centre Criptològic Nacional (CCN-CERT), que depèn del CNI i és el responsable de la ciberseguretat dels terminals dels membres del govern i, per tant, l'organisme encarregat de fer les comprovacions rutinàries per veure l'estat de seguretat del mòbil.

Davant les novetats al voltant de l'espionatge, des del Congrés ja s'ha ofert als diputats que si ho volen poden anar als serveis informàtics de la cambra perquè els revisin els mòbils si creuen que estan infectats.

Podem demana "depurar responsabilitats"

Les reaccions a l'anunci de la Moncloa no s'han fet esperar. Dins l'executiu, les primeres han sortit de la formació lila. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, han demanat depurar responsabilitats. "L'obligació del govern [espanyol] és la de garantir la seguretat. La ciutadania es mereix respostes", ha expressat Díaz a través de Twitter, que ha demanat que "la investigació vagi fins al final". Al seu torn, Belarra ha dit que l'espionatge als telèfons de Sánchez i Robles "mostra una profunda bretxa de la seguretat a l'Estat". "Vingui d'on vingui, l'error és inassumible", ha dit a Twitter.

Qui també ha demanat "assumir responsabilitats" és el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha denunciat que "tot espionatge polític és d'extrema gravetat", però ha recriminat al govern espanyol el "silenci i les excuses" quan es dirigeix a "institucions catalanes i l'independentisme". De moment, de l'ala socialista només s'ha pronunciat la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que ha defensat que "no només cal informar, sinó també estar pendents i esclarir què ha passat", ha dit des de Brussel·les.

Al seu torn, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha assenyalat que considera una "casualitat política no menor" que es conegui l'espionatge a Pedro Sánchez en "ple debat" sobre el cas de presumptes espionatges a líders independentistes i com ha impactat en "l'estabilitat" del govern de coalició, ha dit des de Madrid, coincidint amb els actes festius del 2 de maig a la capital.

Qui hi ha al darrere?

Arreu del món, diferents polítics s'han trobat en situacions similars, com és el cas del president francès, Emmanuel Macron. En el cas del govern espanyol, l'últim precedent és el del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, i el d'una ministra de la qual es va blindar la identitat i que segons el CNI van ser espiats l'agost del 2020. La pregunta ara és qui i amb quins motius ha espiat Sánchez i Robles. El govern espanyol ha insistit en no "especular" sobre els motius que haurien motivat aquest espionatge, ha dit Bolaños. Els mesos en què es va dur a terme l'espionatge, la política exterior espanyola va estar marcada per l'entrada del líder del Front Polisario a l'Estat, Ibrahim Galí, i la consegüent crisi migratòria amb el Marroc: en poques hores van travessar la frontera fins a 8.000 persones. A més a més, faltaven pocs mesos per a la retirada de tropes a l'Afganistan.

A escala estatal, el maig de l'any passat el president Aragonès arribava a la Generalitat de Catalunya i s'activava el debat dels indults als líders independentistes, que finalment van rebre el 22 de juny del 2021. També va tenir lloc la victòria d'Isabel Díaz Ayuso a les eleccions autonòmiques de la Comunitat de Madrid. A més a més, a finals del mes d'abril el govern espanyol va haver d'afrontar una allau de ciberatacs de les pàgines web de diferents ministeris, entre els quals Justícia, Educació i Economia, així com de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En aquell moment, fonts del CNI apuntaven a Rússia, segons va publicar El Confidencial.

Sigui com sigui, l'anunci arriba després de setmanes convulses marcades pel Catalangate. L'espionatge massiu a bona part de la cúpula de l'independentisme, així com a persones del seu entorn, ha obert una gran crisi dins el govern espanyol i, en particular, amb un dels seus socis habituals, ERC, que ha demanat fins i tot la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles.

El CNI ha admès que ha utilitzat el programa d'espionatge israelià que només poden adquirir estats i que porta per nom Pegasus. Segons ha publicat El País, el servei d'intel·ligència espanyol ha confirmat que l'ha utilitzat de manera individualitzada i amb autorització judicial, però el CNI no ha explicat ni qui ha espiat ni quan. Tanmateix, el servei d'intel·ligència, així com la mateixa ministra de Defensa, Margarita Robles, abans de saber que a ella també l'havien espiada, va llançar sospites sobre la investigació de Citizen Lab que va destapar l'escàndol d'espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus amb l'argument que en l'informe hi havia participat l'investigador català Elies Campo, vinculat a l'entorn independentista.

Amb tot, des de l'executiu no es preveu alterar l'agenda d'aquesta setmana. Està previst que Robles comparegui a la comissió de defensa al Congrés de Diputats aquest dimecres i que la directora del CNI, Paz Esteban, ho faci davant la comissió de secrets oficials, que es va constituir la setmana passada, després de dos anys i mig bloquejada. Per destensar les relacions amb ERC, però també amb Bildu i el PNB, la cambra baixa espanyola va aprovar rebaixar les majories per triar els seus membres. La mesura ha permès evitar el veto dels grups de la dreta i extrema dreta al fet que formessin part d'aquests òrgans els grups independentistes catalans i bascos. D'aquesta manera, Gabriel Rufián (ERC), Míriam Nogueras (Junts) i Albert Botran (CUP), a més de Mertxe Aizpurua (EH Bildu), han entrat a formar part de la comissió.