El Govern i ERC redoblen la pressió pel banc públic
Demanaran a l'Estat reconvertir l'ICF, que ja negocia amb el Banc d'Espanya
Barcelona.El primer punt de les prioritats del Govern que detalla el pacte firmat per CiU i ERC és la consulta. El segon és la Hisenda pròpia. Però el tercer -d'entre 60- ja és la reconversió de l'Institut Català de Finances en el banc públic de Catalunya. Això demostra fins a quin punt és important per a les dues formacions dotar-se d'aquesta eina per facilitar l'accés al crèdit i fer-lo arriar a les petites i mitjanes empreses. És per això que, segons ha pogut saber l'ARA, la setmana passada CiU i ERC van acordar intensificar les gestions per aconseguir el banc públic i treure a la llum una reivindicació que, en qualsevol cas, depèn de la voluntat de Madrid.
Hi ha dues vies per reconvertir l'ICF en un banc públic i s'exploraran totes dues en paral·lel. D'una banda, ERC registrarà aquesta setmana al Parlament una proposta per portar al Congrés una reforma legal que ho permeti directament. Serà un text molt similar al que el diputat republicà Pere Aragonès ja va registrar fa un any però que va decaure perquè es va acabar la legislatura.
En concret, serà una breu proposició que demana modificar un article del decret que regula les entitats de crèdit. La norma concreta que "es conceptuen com a entitats de crèdit" l'Institut de Crèdit Oficial, els bancs, les caixes d'estalvis, les cooperatives de crèdit i els establiments financers de crèdit. Només caldria afegir l'ICF a la llista per permetre-li actuar com a banc públic.
La intenció de CiU i ERC és accelerar els tràmits d'aquesta proposició i que es pugui debatre en un ple del juny. Un cop l'aprovés el Parlament, caldria designar els diputats que defensarien en nom de la cambra catalana la modificació legal al Congrés de Madrid, que l'hauria d'assumir i aprovar-la o rebutjar-la.
La segon via: el Banc d'Espanya
La segona fórmula per aconseguir la reconversió de l'ICF seria que obtingués una fitxa bancària, que atorga el Banc d'Espanya. Aquesta via no és nova, i de fet fa temps que el Govern fa gestions discretes perquè tingui èxit, fins ara sense sort. "Evidentment ho hem sol·licitat, ha sigut objecte d'acció parlamentària, però no s'ha aconseguit, o no s'ha aconseguit encara", va reconèixer en l'últim ple el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, com a resposta a una interpel·lació de la CUP sobre aquest assumpte.
Des de l'ICF afirmen que la conversió d'entitat financera no monetària -una rara avis en les finances europees- en entitat de crèdit és un procés tècnic, i no dubten que el Banc d'Espanya també s'ho mira des d'una òptica tècnica. L'entitat hi treballa des de fa mesos, però és un camí lent i posa el 2015 com a data estimada per culminar el canvi.
ERC veu massa llunyà aquest horitzó, i l'acord amb CiU passa per intensificar les gestions per fer-lo més pròxim. Per això, com que el 2014 el Banc Central Europeu (BCE) tindrà més a dir en aquestes reconversions, el Govern obrirà converses amb Brussel·les per fer més via. Temen que tot i que l'ICF reuneix les característiques per obtenir la fitxa bancària, l'Estat ho veti per raons polítiques.
En el marc de la unió bancària europea, la reconversió en banc públic permetria a l'ICF operar amb normalitat i tenir accés a més finançament i en millors condicions, per exemple, participant en les subhastes de crèdit del BCE. Això és el que persegueix l'actual gestió de l'organisme per incrementar el crèdit a les empreses i emprenedors, que en els últims anys s'ha potenciat en detriment del crèdit al sector públic.
De fet, l'objectiu no és crear un banc comercial, sinó un banc de desenvolupament, per "canalitzar més crèdit a les petites i mitjanes empreses" en moments de crisi com l'actual, com subratlla una font republicana. Això hauria de permetre tenir més eines per fer front a la crisi i per donar noves garanties al sector empresarial davant les incerteses del procés sobiranista.
Tanmateix, a partir d'aquí totes les portes estarien obertes. I en un futur podria fer possible obrir dipòsits a clients o permetre'n una minoritària participació privada. O dotar de recursos la Generalitat en casos extraordinaris si Madrid frenés les transferències. Això seria possible sempre que l'Estat no ho vetés, esclar. Si fos així, CiU i ERC sumarien una nova raó per avançar cap a l'estat propi.