El Govern encarrega un informe jurídic per saber si Borràs i Romeva poden presidir les fundacions de Junts i ERC

BarcelonaJunts ha situat Laura Borràs al capdavant de la seva nova fundació (FunDem), però des del primer moment hi ha dubtes legals que pugui assumir el càrrec. El Codi Civil català prohibeix que una persona inhabilitada pugui formar part del patronat d'una fundació i aquesta és precisament la motxilla que té l'expresidenta del Parlament, fruit de la condemna –que encara no és ferma– per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). A qui també afecta de ple aquesta incompatibilitat és a Raül Romeva, que des de fa gairebé un any presideix la Fundació Irla, vinculada a ERC, tot i que continua inhabilitat per la causa de l'1-O perquè no se li ha aplicat l'amnistia. Davant d'aquesta situació, el Govern ha encarregat un informe jurídic per determinar si és compatible que Borràs i Romeva presideixin les fundacions de Junts i ERC, tal com han avançat aquest dijous La Vanguardia i El Periódico i ha confirmat l'ARA.

Serà la conselleria de Justícia la que elabori un informe sobre les fundacions vinculades als partits polítics, expliquen fonts d'aquest departament. El text servirà per determinar si Borràs i Romeva –i qualsevol altre patró– poden seguir al capdavant de les fundacions de Junts i ERC.

L'article 332-3 del Codi Civil de Catalunya estableix que tots els membres del patronat han de complir una sèrie de requisits, un dels quals és "no estar inhabilitats per exercir càrrecs públics o per administrar béns", i "no haver estat condemnats per delictes contra el patrimoni o contra l'ordre socioeconòmic o per delictes de falsedat". El primer punt seria incompatible amb la situació actual de Romeva. Des de la Fundació Irla, però, entenen que l'exconseller està pendent que se li apliqui la llei d'amnistia i denuncien l'actitud del poder judicial. Les mateixes fonts asseguren que per a la seva designació es va seguir "un tràmit administratiu regular". "Tots els passos en l'elecció de la presidència de la fundació es van fer per la via correcta i públicament", apunten fonts de la fundació, que afegeixen que no hi va haver "cap contacte" amb el Govern, que llavors presidia Pere Aragonès, ni amb la conselleria de Justícia que pilotava Gemma Ubasart.

En el cas de Laura Borràs, l'afectaria no només el punt del Codi Civil que fa incompatible exercir la presidència d'una fundació amb una inhabilitació per càrrec públic, sinó també el punt que ho prohibeix a les persones condemnades per delictes "contra el patrimoni o contra l'ordre socioeconòmic o per delictes de falsedat". La condemna de l'expresidenta del Parlament és per prevaricació i falsedat documental per la seva gestió al capdavant de la ILC entre el 2013 i el 2018. Per tant, aquest article del Codi Civil també impediria a Borràs exercir la presidència de la FunDem. La seva defensa ha demanat al Tribunal Suprem que també l'amnistiï per aquest cas.