El Govern encara confia en reunir la taula de diàleg aquest any

BarcelonaSi Pedro Sánchez pensa que la taula de diàleg ha passat a millor vida, que vagi canviant de parer. Aquest és, almenys, el missatge que surt des del Palau de la Generalitat per defensar que el procés negociador es manté viu malgrat que ja ha conclòs tota la reforma del Codi Penal –amb la seva entrada en vigor aquest divendres mateix–, i malgrat que Sánchez fa dies que dona mostres de voler posar al congelador la taula de diàleg amb la Generalitat. El convenciment del president Pere Aragonès és tal que fins i tot confia en reunir aquesta taula abans que acabi l'any. És a dir, la setmana vinent. "Hem muntat reunions de la taula amb 24 hores", assenyalen fonts del Govern.

Com pressionarà el Govern per aconseguir-ho? Les mateixes fonts utilitzen una expressió que ha fet fortuna en els últims temps en l'àmbit futbolístic i, més concretament, en el del Barça: consideren que hi ha "palanques democràtiques" per fer moure el govern espanyol de la seva negativa actual. No precisen exactament quines són, però algunes són fàcils de veure en l'horitzó. Bàsicament, tornar a fer servir la "força" dels 13 diputats d'ERC al Congrés en alguns dels projectes clau que té en marxa Pedro Sánchez de cara al 2023: la reforma de les pensions, la polèmica renovació del poder judicial o els canvis en la llei mordassa. En definitiva, repetir l'esquema negociador del 2022: Esquerra s'arremanga amb la governabilitat de l'Estat –ha aprovat els pressupostos del 2021, del 2022 i del 2023– i, a canvi, el govern espanyol es manté assegut a la taula de diàleg. A partir d'ara, a més, no només per desjudicialitzar sinó també per parlar, o com a mínim escoltar, la proposta de fer un referèndum.

Per mantenir viva la flama de la taula, el president Aragonès considera que té alguns precedents recents que el poden ajudar. Quan el PSOE li desmereixi la proposta de referèndum, o també quan l'independentisme més abrandat li retregui l'immobilisme de l'Estat amb aquesta carpeta, podrà recordar que pocs pensaven que hi hauria indults o derogació de la sedició, i ara són dues realitats. Les dues ben amenaçades –els indults estan recorreguts i el PP assegura que revertirà quan pugui els canvis al Codi Penal–, però dues realitats en definitiva. Sánchez es va comprometre al juliol a reunir la taula dues vegades abans d'acabar l'any i, per ara, només n'hi ha hagut una. La Generalitat vol la segona i pensa en dimecres 28 com una possibilitat. Ho hauria de facilitar el fet que des de Barcelona s'accepta que aquesta vegada sigui entre consellers i ministres i no hi hagi d'haver els dos presidents.

Sense "soroll"

Per mantenir viva la taula, Aragonès també haurà de fer els deures a Catalunya. Això implica mirar de teixir una proposta de referèndum que no sembli exclusivament la seva proposta i la del seu Govern. Així, a partir de gener, fonts del Govern asseguren que començarà a donar forma a la seva idea d'"acord de claredat". Tindrà almenys dues potes: la consulta d'experts en la matèria i també la voluntat que s'hi impliquin i facin aportacions les entitats de la societat civil. De tot aquest còctel n'hauria de sortir la proposta de referèndum per portar a Madrid. D'entrada no tindrà el suport de cap dels principals actors de l'independentisme –Junts, la CUP o l'ANC– i encara menys del costat constitucionalista –el PSC–, però confia en poder exhibir que la seva idea és la centralitat del país ubicada entre dos extrems: "la retòrica sense efectes pràctics" o la "sucursalització de Catalunya". No ho tindrà fàcil, però considera que, a diferència del 2022, el 2023 tindrà un aliat: un Govern sense "soroll".