Administració pública

El Govern elimina el teletreball per als alts càrrecs de la Generalitat

Un centenar de subdirectors tenien autorització per treballar a distància com a màxim dos dies a la setmana

El president Illa i el conseller de la presidència, Albert Dalmau, durant la presa de possessió del nou Govern
3 min

BarcelonaD'ara endavant, els alts càrrecs de la Generalitat hauran d'anar cada dia a treballar a l'oficina. El Govern ha posat punt final al teletreball per als màxims responsables dels departaments perquè considera que treballar des de casa és "difícilment compatible amb la naturalesa i responsabilitats inherents" als seus càrrecs. Així consta en una instrucció del 7 de gener del departament que lidera el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i que dona 15 dies a subdirectors generals i assimilats per adaptar-se a les noves condicions. La possibilitat que aquests professionals fessin teletreball es va introduir arran de la pandèmia de covid-19. A la resolució, avançada per El Periódico i consultada per l'ARA, la secretària d'Administració i Funció Pública, Alícia Corral, sosté que la presència d'aquests càrrecs és un "element necessari" perquè puguin exercir d'enllaç entre el nivell tècnic i el polític i prendre decisions de manera més àgil.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons fonts de la conselleria de Presidència consultades per l'ARA, al voltant d'un centenar de directius de la Generalitat s'havien acollit a l'autorització per fer un màxim de dos dies de teletreball per setmana, tot i que la gran majoria només en feia un. D'aquests, pràcticament tots eren subdirectors generals, l'últim esglaó de l'administració ocupat per un funcionari (però de lliure designació, és a dir, de confiança política).

Pel que fa a la resta d'alts directius de la Generalitat –els directors generals, els secretaris generals i els secretaris sectorials, els màxims responsables dels departaments per sota del conseller o consellera– ja no s'acollien a la possibilitat de fer treball des de casa. L'eliminació del teletreball també afecta els funcionaris que en algun moment han assolit el nivell de subdirectors generals, però que després han deixat la plaça (són els anomenats càrrecs assimilats). És en virtut d'aquesta normativa que poden mantenir el sou tot i que ja no n'exerceixin les funcions.

Fonts de la Presidència detallen, també, que ja hi havia departaments que el mandat passat havien prescindit del teletreball, com és el cas de Drets Socials. Amb la decisió del Govern, l'eliminació arribarà a tots els departaments en atenció a "l'alt grau de responsabilitat estratègica" d'aquests llocs de feina, responsables de planificar, coordinar i executar les polítiques estratègiques de cada departament. La decisió s'ha pres d'acord amb les consideracions de la Comissió Tècnica de la Funció Pública i s'ha traslladat prèviament als sindicats.

Més presencialitat

L'aposta per eliminar el teletreball per als alts directius de la Generalitat va en la línia de reforçar la presencialitat en l'administració pública i els serveis públics que presta que vol impulsar l'executiu de Salvador Illa. En el marc d'un "pla de reforma i transformació de l'administració" catalana, el Govern ja ha aprovat un primer acord per tirar endavant una llei que vol garantir l'atenció presencial, sense que calgui demanar cita obligatòriament en tot el sector públic del país. En el seu moment, el conseller Dalmau va assegurar que això no afectaria el teletreball que tenen reconegut alguns funcionaris (és a dir, no alts càrrecs).

El pla del Govern per reformar l'administració té com a peça clau la creació d'una comissió d'experts dirigida per Carles Ramió, catedràtic de ciències socials i polítiques de la UPF. Aquesta comissió tindrà l'encàrrec d'enumerar en deu mesos un seguit de propostes per transformar l'administració, fent èmfasi en la simplificació i racionalització dels ens públics, la transparència i la digitalització.

stats