El Govern donarà una paga extra al personal de neteja dels centres sanitaris que va treballar durant l'estat d'alarma

BarcelonaEl juny de l'any passat el Govern va aprovar compensar amb una paga extra els sanitaris que van treballar durant la pandèmia i ara preveu fer el mateix amb el personal de neteja que va prestar els seus serveis durant els mesos de crisi àlgida del coronavirus. Segons ha pogut saber l'ARA, és un dels acords als quals van arribar el conseller Jaume Giró i el diputat dels comuns Joan Carles Gallego –que lidera la negociació dels comptes per En Comú Podem– divendres en una reunió que van mantenir en un hotel de la Via Laietana. L'acord s'incorporarà a través d'una esmena a la llei d'acompanyament dels pressupostos –el termini per presentar-ne s'acabava aquest matí.

S'ha pactat que durant l'exercici pressupostari del 2022 el Govern impulsi les "mesures destinades a satisfer un complement de productivitat extraordinari únic" a les persones que van treballar en empreses de neteja durant l'estat alarma del 2020. El període que comprèn va des del 14 de març, quan van entrar en vigor el decret d'estat d'alarma, fins al 31 de maig del 2020, quan es va acabar el període excepcional aprovat pel govern espanyol.

La quantitat exacta destinada a la paga extraordinària encara no està clara del tot i es tancarà quan –a través d'un procediment que s'ha d'establir– els treballadors afectats sol·licitin la compensació. En tot cas, fonts coneixedores de l'acord calculen que la mesura pot afectar entre 4.500 i 5.000 persones i que tindria un cost d'entre 4 i 5 milions d'euros per a les arques de la Generalitat. La compensació econòmica es calcularia en funció de si es va treballar tot el període d'estat d'alarma o si només una part –el pagament seria "proporcional" al temps de prestació del servei–. Segons expliquen fonts coneixedores, la mesura vol incloure les treballadores de la neteja en la paga extra que es va aprovar al juny en reconeixement a la feina feta durant la pandèmia per als treballadors sanitaris: en aquest cas es va acordar una quantitat d'entre 350 euros i 1.350 i d'un màxim de 900 euros per als professionals de les residències amb places públiques. 

Els comuns, liderats en aquesta negociació per Joan Carles Gallego, també havien fet altres peticions a l'executiu que finalment no seran incorporades al projecte de llei. És el cas de l'augment de l'IRPF a les persones que cobren entre 60.000 i 90.000 euros anuals, al qual el conseller d'Economia s'ha negat des del primer moment. El departament, en canvi, sí que ha decidit modificar els trams de l'IRPF autonòmics per beneficiar les rendes baixes.

Aquest canvi a la llei d'acompanyament s'introduirà a través d'esmenes conjuntes que han presentat Esquerra i Junts per Catalunya al Parlament i que tiraran endavant amb els vots dels comuns. És el mateix sistema que es va utilitzar amb el projecte de llei de pressupostos, ja que d'aquesta manera Junts no ha de votar esmenes dels comuns i és En Comú Podem qui dona suport a les modificacions que presenta el mateix Govern fruit de les converses amb ells. I és que malgrat que les relacions entre Giró i Gallego són "fluides" –com afirmen fonts coneixedores– i que Economia ha estat treballant tota la negociació amb el partit lila, a Junts es mantenen les reticències a l'hora d'escenificar un pacte amb els comuns. No han volgut, de fet, fotografia de l'acord, com sí que la va tenir el president, Pere Aragonès, amb la líder d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach.

¿Quin és el procediment que queda per aprovar els comptes catalans? Un cop tancat el període d'esmenes a l'articulat –la comissió d'economia i hisenda vota aquest dilluns les esmenes a la totalitat, que no tiraran endavant gràcies als comuns– s'han de debatre en comissió. Segons fonts parlamentàries, està previst que la comissió d'economia i hisenda es reuneixi dijous a partir de dos quarts d'una del migdia, després del ple del Parlament, i que s'enllesteixi el dictamen tant del projecte de pressupostos com de la llei d'acompanyament. Serà en aquesta votació que Esquerra, Junts i els comuns faran pinya per introduir-hi les modificacions pactades. Les esmenes dels grups parlamentaris que no s'aprovin es reservaran al ple del dia 23 de desembre, quan de manera definitiva –si no hi ha sorpreses– els comptes de la Generalitat obtindran la llum verda del Parlament i entraran en vigor l'1 de gener.