El Govern dona per enterrats els Jocs Olímpics d'Hivern

BarcelonaQuan el Comitè Olímpic Espanyol (COE) va descartar la candidatura conjunta de Catalunya i l'Aragó per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, el Govern va explicar que seguia "treballant per una candidatura quan sigui possible", en paraules de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. L'executiu va formalitzar la seva candidatura en solitari el juliol del 2022, però des de llavors, el tema ha quedat paralitzat i l'executiu no ha rebut cap feedback del COE. Ara bé, fonts governamentals consultades admeten que tampoc no han insistit en promoure la candidatura per a futures convocatòries. Tip d'esperar la candidatura dels Pirineus, el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha tirat pel dret i de cara a l'any 2030 treballa amb la idea d'uns Jocs als Alps francesos, i pel que fa al 2034, el destí seria Salt Lake City, als Estats Units. Per al 2038, s'estudia el retorn als Alps, en aquest cas a Suïssa. Segons les fonts de l'executiu català, el Govern tampoc té previst aixecar el dit per a noves cites ni tampoc espera "rebre cap proposta" del COE.

"El Govern no espera que en aquesta legislatura hi torni a haver la possibilitat d'una candidatura olímpica", afirmen des del Govern. Els Jocs, doncs, queden enterrats i així ho certifiquen també fonts del Comitè Olímpic, que en el seu moment ja va deixar clar que el seu objectiu era que l'Aragó i Catalunya organitzessin els Jocs conjuntament i no pas un dels dos en solitari. Encara avui, fonts de l'organisme culpen la posició intransigent del llavors president de l'Aragó, Javier Lambán, del fracàs del projecte per al 2030, informa Toni Padilla.

L'elecció oficial de les pròximes seus dels Jocs es farà durant el congrés que tindrà lloc el mes de juliol vinent a França. El Govern creu, doncs, que ja no té sentit preveure cap partida als pressupostos perquè no han rebut cap input del COE i el COI per tornar-ho a intentar. De fet, aquest any ja no hi ha hagut cap partida als comptes destinada als Jocs i tampoc n'hi haurà en els que es preparen per al 2024, i això que al seu dia s'havia preparat una consulta al territori que va generar molta polèmica. Ara l'executiu considera que la porta olímpica està tancada i si en algun moment arribés una nova proposta, el Govern l'hauria d'estudiar, sobretot tenint en compte la situació de la sequera.

La crisi de l'aigua

Fa poques setmanes, la Federació Internacional d'Esquí (FIS) va cancel·lar la Copa del Món de paraesquí alpí que s'havia de celebrar a mitjans de gener a la Molina perquè no hi ha prou gruix de neu. A mitjans de novembre, la Generalitat també va decidir retirar la línia d'ajuts per subvencionar neu artificial i aquesta partida d'1,2 milions d'euros es destinarà a la compra d'una norantena d'habitatges socials a l'Alt Pirineu i Aran.

Dels 71 km esquiables de la Molina n'hi ha 14 d'oberts. Al Port del Comte només hi ha el 12% de les pistes disponibles i a Boí Taüll, el 30%. "El canvi climàtic hi és, però moltes vegades hem passat un Nadal com el d'ara", apunta un directiu d'una estació d'esquí catalana, que recorda també que fa dos hiverns va ser una de les millors temporades de la història. "Hi ha anys que n'hi ha molta i d'altres que no n'hi ha", comenta un altre directiu d'estació.

Les mateixes fonts insisteixen en el fet que l'aigua dels canons de neu és la mateixa que es va utilitzar la temporada anterior un cop es va fondre. Sigui com sigui, consideren que la situació actual de les pistes catalanes no vol dir necessàriament que el 2030 no hi hagi neu i lamenten que es descartin els Jocs. El portaveu de la plataforma Stop Jocs, Bernat Lavaquiol, opina tot el contrari: "Celebrem que s'hagin acabat, felicitem la gent del Pirineu que han ajudat a aturar el disbarat i prometem seguir lluitant per beneficiar les classes populars en lloc del gran capital turístic".

La posició del territori

També ho celebra Josefina Lladós, presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell: "Els Jocs disfressaven la realitat que tenim al Pirineu", reflexiona. Defineix la candidatura olímpica com un "suflé" que va créixer i de cop va desaparèixer. Tant és així que molts càrrecs locals no han tornat a sentir-ne res més en cap reunió quan abans era el monotema. Ho confirmen fonts de la sindicatura de la Vall d'Aran i de molts consells comarcals, com el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà o el Berguedà.

"Fa sis mesos que soc alcaldessa i en cap trobada el Govern ha tret el tema", comenta l'alcaldessa del Pont de Suert, Iolanda Ferran. I això que dos mesos abans que Ferran fos elegida alcaldessa, el març del 2023, la consellera Vilagrà afirmava en una resposta parlamentària a la qual ha tingut accés l'ARA que el Govern "seguia creient" en els Jocs d'Hivern. Llavors, però, l'Oficina Tècnica dels Jocs ja feia gairebé un any que s'havia dissolt. D'aquell òrgan només en queda la directora, Mònica Bosch, que ara és assessora del departament de Presidència en projectes transversals.

Iolanda Ferran, alcaldessa d'un municipi que fa frontera amb l'Aragó, lamenta sobretot el xoc amb el territori veí: "Amb la Franja tenim una confluència molt fluida", diu. El clam dels càrrecs municipals és el mateix: el no als Jocs no ha d'evitar que es facin millores previstes. "Tenim unes infraestructures precàries, un problema d'habitatge, retrocedim en serveis, ens falten especialistes", critica l'alcalde de Rialp, Gerard Sabarich. I ell, que estava a favor dels Jocs, també lamenta que el projecte estigui enterrat. "L'any 2010, quan es va engegar el projecte, jo ja era alcalde. Si l'actual govern pensa això, desitjo que hi hagi un canvi de govern", conclou.