El Govern desvela part de l’1-O i esvaeix dubtes sobre el referèndum

BarcelonaEl Govern, Junts pel Sí i la CUP van posar fi ahir a mesos d’especulacions i van presentar una part de l’engranatge jurídic per a l’1 d’octubre, la llei del referèndum d’autodeterminació. Una norma que, tot i no resoldre tots els dubtes -queda la segona part jurídica, la llei de transitorietat, i elements de la logística com el cens i la compra d’urnes-, sí que exposa l’arquitectura legal del referèndum. Un dia després del cessament de Jordi Baiget, el Govern va mostrar unitat, fermesa i garanties, missatges per apaivagar els dubtes generats fins ara pel secretisme dels preparatius.

La presentació, en dos eixos -una dels partits al matí, l’altra del Govern a la tarda-, va anar destinada a enviar diversos missatges: el referèndum es farà, serà una votació amb el màxim de garanties i serà vinculant. “L’1-O el vot decideix”, va resumir el president, Carles Puigdemont, davant del miler de persones que es van aplegar al TNC.

Com es plasma això en la llei? La norma, tal com va avançar ahir l’ARA, preveu en el seu article 4 la proclamació de la independència si guanya el sí “en els dos dies posteriors” a la confirmació dels resultats. Les garanties venen determinades per una Sindicatura Electoral, dependent del Parlament, que farà les funcions habitualment atribuïdes a la Junta Electoral; pels observadors internacionals que la Sindicatura buscarà, i pels 34 articles d’una regulació que calca aspectes de la llei electoral espanyola i de la llei de consultes del govern de José Montilla, vigent fins que fa uns mesos la va anul·lar el Constitucional.

Tot, amb un objectiu: que el ciutadà senti que la votació es fa “com sempre” -aquest era el lema amb què es va presentar l’acte de la tarda- i això incentivi la participació: “Serà un referèndum amb col·legis, urnes, paperetes, serà un referèndum com sempre que tindrà algunes garanties afegides”, va exposar el vicepresident, Oriol Junqueras.

El Govern i els partits van esforçar-se a remarcar la legalitat de la llei: el referèndum, van repetir, està avalat en el dret d’autodeterminació, recollit en tractats internacionals signats per l’estat espanyol. Però, arribat el dia del xoc amb l’Estat -Soraya Sáenz de Santamaría ja va advertir que podien tombar la llei en “24 hores”-, el que prevaldrà és la resposta de la gent: “La participació i el resultat no depèn de cap llei, depèn només de nosaltres, de la gent. Cap actuació de l’estat espanyol podrà paralitzar les persones, la victòria la farà possible la gent”, va emfatitzar Puigdemont.

El Govern i els partits, que ara començaran una campanya amb dos-cents actes per explicar la llei -recollida a la web Garanties.cat-, deixen incògnites per resoldre. El principal, la llei de transitorietat, que fixarà com serà la desconnexió de l’Estat i es farà pública a finals de mes. Entre els partits encara hi ha debat sobre si s’ha d’aprovar abans de l’1-O -amb una part que s’activaria en cas de victòria del sí- o deixar-ho tot per després de la votació, coincidint amb la proclamació d’independència.

L’altre procediment que encara queda per resoldre és la compra de les urnes. L’executiu, a la web Garanties.cat, assegura que s’“està iniciant un procés de compra directa”. El cert, però, és que encara hi ha debat sobre quina és la fórmula adient per adquirir les urnes després de declarar desert el concurs. El que sí que tenen clar les fonts consultades és que, després de la polèmica per qui signava l’ordre, la compra serà col·legiada.

La tercera incògnita que queda per resoldre és el cens. El Govern disposa de les dades al Registre de Població -cedit per l’Estat a l’Idescat-, tal com va explicar l’ARA. No obstant, l’executiu manté el silenci sobre quin serà l’origen del cens per protegir-lo de l’acció de l’Estat. En tot cas, van subratllar Marta Rovira i Jordi Turull, els ciutadans rebran una targeta censal per votar com en qualsevol procés electoral.

"Desertar té un preu més alt"

La resposta contrària de l’Estat va surar en la presentació de les garanties del referèndum. Puigdemont va acceptar que el camí cap a l’1-O comporta “riscos” que fan “respecte” al Govern, una sensació, però, que segons el president no farà retrocedir ni un mil·límetre l’executiu: “Desertar de la democràcia, rendir-nos, resignar-nos, té un preu encara molt més alt i durador”, va proclamar.

Puigdemont i Junqueras van voler esvair ahir tots els dubtes sobre el referèndum. No només el marc jurídic, sinó també la fermesa política del Govern per tirar-lo endavant, després de dies de tensions -provocades pel secretisme entorn els preparatius de l’1-O i qüestions logístiques com el vot exterior i la compra de les urnes- culminades amb el cessament del conseller Jordi Baiget, ja absent en l’acte d’ahir.

El president de la Generalitat no només tenia el repte de convèncer els ciutadans -i els dirigents que encara no coneixien la llei amb detall- que el referèndum tindrà garanties. També el de frenar el malestar al PDECat per la destitució de Baiget. Per aconseguir-ho, Puigdemont va donar explicacions a la reunió del consell executiu i al grup parlamentari de Junts pel Sí, a la tarda. Segons diverses fonts, en les dues trobades va manifestar que li sabia “molt greu” haver hagut de fer fora un conseller “exemplar”, però que era necessari per “la pèrdua de confiança”. Puigdemont va parlar en privat amb la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, que abans del cessament de Baiget havia mantingut que seria “conseller fins l’1-O”. I els gestos al partit es van veure amb el nomenament del substitut a Cultura: Lluís Puig, que havia sigut el màxim responsable de l’àrea al PDECat.

Els moviments de Puigdemont i l’exposició de garanties del referèndum van apaivagar els ànims i van convèncer alguns dels reticents. Altres, dins i fora l’executiu, encara dubten de la viabilitat de l’1-O. Però les diverses fonts consultades asseguren que amb la llei ja sobre la taula ningú es farà enrere i que la crisi de govern està tancada amb la dimissió de Baiget.

L’executiu té diverses proves per passar en els 88 dies que queden per al referèndum. La primera, explicar quina llei empararà la votació, ja està superada.