El Govern destinarà 72 milions d'euros més a habitatge, serveis socials, indústria i cultura
Són diners que provenen de la flexibilització del dèficit per part de l'Estat i que s'incorporaran als pressupostos per al 2020
BarcelonaEl Govern destinarà 72 milions d'euros, dels 480 milions que provenen de la flexibilització de dues dècimes del dèficit per part de l'Estat, a habitatge, serveis socials, indústria i cultura. Concretament, incrementarà la partida d'habitatge prevista en els pressupostos del 2020 en 26 milions d'euros -destinats principalment a ajuts de lloguer-; 20 milions d'euros seran per a serveis socials -concretament a dependència i infància-; 13 per al sector industrial, i 13 més a cultura. Així ho ha anunciat el diputat de Catalunya en Comú-Podem David Cid en una pregunta dirigida al conseller d'Economia i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, al ple del Parlament. De fet, les xifres són les acordades entre la conselleria d'Economia i el grup que dirigeix Jéssica Albiach a la cambra catalana.
Així, en la disposició addicional que han presentat conjuntament JxCat, ERC i els comuns per incorporar al projecte de llei de pressupostos, a la qual ha tingut accés l'ARA, també estableixen que els 400 milions d'euros restants del total de diners que suposaran les dues dècimes de flexibilització del dèficit -uns 480 milions d'euros- es dedicaran a reduir el dèficit del departament de Salut al final de l'exercici del 2020. Així, l'objectiu és millorar, segons expliquen en el text, el "període mitjà de pagament a proveïdors".
La presidenta de Catalunya en Comú-Podem al Parlament, Jessica Albiach, ha tret pit de la flexibilització del dèficit perquè, ha dit, suposa tenir "uns pressupostos que reverteixen retallades i són més socials". En aquest sentit, Albiach ha tornat a emplaçar al PSC i la CUP a aprovar els comptes. "No entendríem que el PSC i la CUP seguissin enrocats al no als pressupostos", ha dit en declaracions als passadissos del Parlament. La diputada dels comuns també ha lamentat que "la relació entre els socis de Govern està cada vegada més deteriorada" i que això "posa en evidència la necessitat d’un nou govern per a Catalunya, que estigui pensant en la ciutadania i no en la lluita per l’hegemonia de l’espai independentista", informa Claudia Mallia.
Aquest dimecres s'acaba el termini per presentar esmenes a l'articulat al projecte de llei de pressupostos en què tant el Govern com els comuns tenen previst presentar-ne de manera consensuada, tot i que també en presentaran per separat i en negociaran el seu contingut després, tot i que no es descarta que puguin votar per separat en algunes qüestions. Aquest dilluns JxCat, ERC i Catalunya en Comú-Podem ja van presentar més de 50 esmenes consensuades al projecte de llei d'acompanyament dels comptes. Així, per exemple, van aprofitar aquesta normativa per introduir-hi un canvi legislatiu per blindar que la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona puguin ser acusació popular en causes com la de les càrregues de l'1-O.
En la seva intervenció, David Cid també ha aprofitat per demanar a Aragonès, i per extensió a ERC, que ara que els pressupostos de la Generalitat estan encarrilats, els republicans s'obrin a negociar els comptes de l'Estat. "Deixin la batalla política i la competició electoral al marge del debat de pressupostos. Si no ho pot fer JxCat, demanem que ERC s'independitzi de Puigdemont", ha exigit el diputat dels comuns. Aragonès, però, s'ha limitat a respondre que aquesta qüestió s'haurà de discutir al Congrés de Diputats. "Hi ha qüestions que tindran oportunitat de discutir al Congrés", ha afirmat el vicepresident del Govern, que ha tornat a reclamar una solució per pagar els 443 milions d'euros de l'IVA que l'Estat no ha pagat.
D'altra banda, el diputat de la CUP Carles Riera ha criticat els pressupostos de la Generalitat, i especialment els diners destinats a Educació, que considera totalment insuficients. "Han rebutjat totes les demandes i propostes de mínims dels sindicats. No han escoltat les principals reivindicacions de la comunitat educativa. ¿Fins quan enganyaran la ciutadania?", ha preguntat Riera. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, s'ha defensat dient que el cofinançament de la Generalitat de les escoles bressol és el principal gest que demostra, ha dit, la reversió de les retallades. "L'estat en què va quedar l'educació pública després de les retallades no es pot revertir en uns únics pressupostos", ha dit Bargalló.