El Govern desplega bona part de la declaració anul·lada

Barcelona¿El govern de Junts pel Sí està complint la declaració rupturista del 9-N? En quina mesura? Possiblement aquestes dues preguntes permeten situar en el punt just el debat sobre la moció que promou la CUP al Parlament per refermar el compromís de la majoria parlamentària independentista amb aquell text, anul·lat pel Tribunal Constitucional (TC). Des de la posada en marxa de les anomenades lleis de desconnexió fins a l’annex sobre el pla de xoc social, passant per l’obediència exclusiva a les decisions del Parlament. El retard en la formació del Govern en va ajornar el deplegament, que ara avança a velocitat de creuer aprofitant escletxes legals per esquivar impugnacions.

Les lleis de desconnexió

Més enllà del pronunciament pròpiament polític d’anunci del procés cap a un nou “estat independent i en forma de república”, la declaració instava a iniciar en un termini de 30 dies la tramitació de les tres lleis de desconnexió: la d’Hisenda, la de Seguretat Social i de procés constituent, reconvertida en llei de transitorietat jurídica. Totes tres es debaten ja en ponència parlamentària, sense el concurs de l’oposició, i amb el nom canviat -de protecció social, de l’administració tributària i de règim jurídic català- per evitar que el TC pugui interpretar que s’està desplegant una declaració anul·lada i pugui emprendre sancions contra els legisladors. Ciutadans, el PSC i el PP, però, ja ho han portat al TC. El Parlament també ha creat la comissió d’estudi del procés constituent, a la qual s’ha sumat un dels grups de l’oposició, Catalunya Sí que es Pot.

Obediència al Parlament

El text del 9-N diu que, en el procés de desconnexió, el Govern ha d’aplicar “exclusivament” els mandats del Parlament. Obediència al Parlament, per a JxSí, desobediència a l’Estat, per a la CUP. És el cas de la llei mordassa, que el Govern aplica “de la manera més favorable als drets fonamentals de les persones”, en paraules del conseller Jané, o de la llei Wert, en què l’executiu argumenta que aplica la llei catalana, amb més o menys malabarismes perquè no entri en contradicció amb l’estatal. L’executiu les veu lleis sense recorregut perquè l’actual majoria al Congrés va prometre derogar-les.

Annex pel pla de xoc social

Però on hi ha el gruix del contingut és en l’annex social, concretat en part en els acords del ple sobre la pobresa. Set dels nou punts ja s’han començat a desplegar. Més enllà del compliment exclusiu de la norma i criteris propis en matèria d’ensenyament i seguretat, és el cas de les mesures sobre pobresa energètica -el Govern garanteix l’accés a l’aigua, llum i gas-, habitatge i sanitat -el Govern ha començat el tràmit de la llei d’accés universal a la sanitat-, que es poden aplicar sense nous comptes. Però se n’han previst d’altres que, aquestes sí, requeririen pressupost nou. També s’ha concretat l’oferiment del Govern per acollir 4.500 refugiats i la renegociació del deute: el grup de treball ja es va reunir la setmana passada.