El Govern desafia l'Estat fixant el sou dels alcaldes
L'ofensiva recentralitzadora del món local de Rajoy ha forçat el Govern a pitjar l'accelerador per aprovar una llei de governs locals pròpia. D'entrada fixarà una escala salarial diferent de l'espanyola.
BARCELONA.El Govern i el municipalisme estan en peu de guerra per la reforma local del govern espanyol, que pretén estrènyer el setge sobre l'autonomia competencial dels alcaldes. Davant aquesta ofensiva, l'executiu d'Artur Mas espera aprovar aquesta tardor una llei de governs locals pròpia que, segons ha pogut saber l'ARA, inclourà una recomanació del sou que han de cobrar els alcaldes en funció del nombre d'habitants dels municipis que governen. Aquesta regulació suposarà un desafiament en tota regla al govern espanyol, ja que les franges salarials superaran de llarg els topalls que vol imposar l'Estat amb la llei de pressupostos.
El que pretén corregir el Govern és, per una banda, que hi hagi batlles que exercint la seva tasca obtinguin una remuneració inferior a la que tenien quan treballaven en la seva professió i, per l'altra, evitar els debats i les discussions als plens municipals, ja que els grups de l'oposició de moltes poblacions acostumen a polemitzar amb el sou que rep l'alcalde i pressionen perquè se'l rebaixi. "No pot ser que es produeixin aquests desequilibris", asseguren fonts del Govern. Tot i això, l'executiu té molt clar que no seran una imposició sinó una recomanació, ja que "el principi d'autonomia municipal estarà molt protegit" per la llei de governs locals.
En tot cas, les franges salarials que recollirà la normativa seran força similars a les que ja recomana l'Associació Catalana de Municipis (ACM). El president de l'entitat, Miquel Buch, ja va defensar la setmana passada que es regulin les retribucions però des de Catalunya i no per imposició espanyola. Les recomanacions de sou que fa l'ACM superen els 68.981 euros bruts anuals -el sou d'un ministre- que, segons la normativa espanyola, podran rebre els alcaldes. L'entitat posa un límit de 92.000 euros per a ciutats de més de 300.000 habitants. La Federació de Municipis de Catalunya (FMC), capitanejada pel socialista Manuel Bustos, fixa un sostre de 99.100 euros per als batlles de poblacions de més de 75.000 habitants.
El món municipal ja ha deixat ben clar durant els últims dies que s'oposa frontalment a la reforma local de Mariano Rajoy. Denuncien que, a més de suposar un atac a la seva autonomia, no generarà l'estalvi de 3.500 milions que preveuen. Reduir el nombre de regidors en un 30% no només no produirà estalvi -un 90% dels 9.000 que hi ha a Catalunya exerceixen la seva tasca sense rebre cap assignació- sinó que l'encarirà, perquè els serveis que presten de manera altruista hauran de ser externalitzats, si no és que són suprimits. A més, adverteixen que el traspàs de competències dels municipis de menys de 20.000 habitants cap a les diputacions i, per tant, el canvi del concepte de servei de proximitat, també encarirà les prestacions.
Marginant la particularitat
El geògraf Jesús Burgueño defensa que "és sensat" pensar a passar competències a ens supramunicipals, tot i que especifica que "no té sentit que aquest topall de 20.000 habitants sigui igual per a tot l'Estat" ni que el traspàs s'hagi de produir imprescindiblement a les diputacions i no als consells comarcals, que treballen amb més proximitat. "No contemplen la particular organització de Catalunya", lamenta. Tot i això, el geògraf sí que considera que és "un luxe i un problema" mantenir tants municipis de menys de 500 habitants, ja que més enllà de l'estructura municipal, sovint hi ha una mancança de secretaris o interventors formats que orientin sobre què es pot fer i què no.
Burgueño apunta que una via que pot produir "estalvi real", més que la supressió de municipis molt petits, és ajuntar les poblacions que formen una "única unitat de convivència". Es tracta de municipis que, com Mollerussa, Igualada o fins i tot Hostalric, exerceixen com a centre neuràlgic d'altres pobles que estan al seu voltant i que la seva suma sota un sol ajuntament evitaria que les competències fossin assumides per ens superiors. "Cal fer un plantejament global valent", defensa. Però parlar de fusions forçoses és ja obrir la capsa de Pandora, per això ni el Govern ni l'Estat gosen fer-ho.
