Qui és el culpable del caos amb les oposicions? El Govern i l'empresa s'entreguen al xoc
Vilagrà reclama un milió d'euros d'indemnització a Cegos i descarta dimitir
BarcelonaLes caòtiques oposicions a funcionari convocades dissabte passat per la Generalitat amenacen amb convertir-se en una batalla legal entre el Govern i Cegos, l'empresa que s'havia subcontractat per organitzar les proves. Aquest divendres, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha comparegut al Parlament per donar explicacions als partits de l'oposició i ha carregat totes les culpes sobre l'empresa, fins al punt que ha anunciat que la Generalitat demanarà a Cegos "com a mínim" un milió d'euros d'indemnització pels "danys causats". A més, aquest dijous ja va anunciar que rescindia el contracte d'1,4 milions d'euros que els unia. Però no ho tindrà fàcil, perquè l'empresa es defensa i assegura que si tot va descarrilar és perquè el Govern no va complir amb la seva part del tracte.
Que la crisi és de primer nivell s'ha vist en el primer minut de la compareixença. Vilagrà ha reconegut que els últims dies han sigut dels més difícils des que va arribar al Govern: "Ha sigut una setmana complicada". I no ho diu una membre de l'executiu qualsevol, sinó la que s'ha acabat convertint en la mà dreta del president Pere Aragonès i que ha hagut de bregar amb temes tan delicats com el diàleg amb Madrid o els fallits Jocs Olímpics d'Hivern. Ara li toca el forat negre del conflicte de les oposicions i l'estratègia és clara: qui va fallar va ser l'empresa i, si cal, s'anirà al xoc. "L'empresa està a l'ull de l'huracà. L'incompliment flagrant és motiu per no tornar a treballar amb l'administració", ha advertit Vilagrà.
Per entendre el conflicte cal remuntar-se a unes setmanes enrere. Resumint-ho molt, l'organització de les proves comprenia dues fases. La Generalitat tenia la responsabilitat de fer tota la feina en la fase prèvia al dia de l'examen –elaborar el material de les proves, distribuir els alumnes i buscar els espais– i Cegos tenia la responsabilitat en el dia de les proves –imprimir els exàmens, distribuir els materials, vigilar les aules i corregir les respostes–. Ara s'acusen els uns als altres d'haver fallat en les tasques respectives.
Per exemple, un dels problemes va ser la massificació de les aules, ja que la distància entre opositors era mínima. Vilagrà ha dit que l'empresa sabia "des del 27 de març" quins serien els espais "on es farien els exàmens", mentre que l'empresa replica que va advertir que eren insuficients i que "no es podia complir el protocol" en 151 de les 213 aules proporcionades. Un altre exemple: la Generalitat va dissenyar exàmens A i exàmens B perquè els opositors poguessin estar de costat –sense por que es copiessin–, però Cegos denuncia que a set dies de les proves encara li faltava per rebre de la Generalitat un 17% dels qüestionaris que havia d'imprimir. Un tercer gran conflicte va ser la vigilància de les aules. L'empresa assumeix que era cosa seva i assegura que tenia el personal adequat, mentre que la Generalitat –com diversos testimonis– esgrimeix que ningú controlava si es consultaven mòbils o si s'anava al lavabo. L'únic diàfan és que el dia dels exàmens no va sortir res bé.
Les dues parts tenen la confiança que, si cal acabar davant del jutge, guanyaran. La consellera ha recordat que el Govern indemnitzarà els opositors per les molèsties causades i ha dit que els diners podrien sortir del "rescabalament" que rebi de Cegos. En canvi, fonts de l'empresa consideren que la posició de la Generalitat "no té cap base jurídica" i asseguren que continuen amb l'encàrrec contractual que tenien assignat malgrat que la Generalitat ja hagi anunciat que anul·la tot el procés d'oposicions i tornarà a fer els exàmens l'1 i el 8 de juliol. L'empresa no té per ara cap comunicació formal: ni de la rescissió ni de la demanda.
Peticions de dimissió
Més enllà del litigi amb l'empresa, en els darrers dies Vilagrà també ha hagut de fer front a diverses peticions de dimissió. Aquest divendres al Parlament la diputada de Junts Glòria Freixa ha tornat a demanar el seu cessament i ha recordat que el Govern també demana la dimissió de la ministra Raquel Sánchez quan el que no funciona és el servei de Rodalies. També María Elisa Aguilar (Vox) ha reclamat que plegui: "No n'hi ha prou amb demanar perdó o lamentar-se, dimiteixi ja". La reprovació ha sigut una constant de tots els partits. La diputada del PSC Marta Moreta ha parlat de "desprestigi", "autèntica vergonya", "falta de respecte" i "prepotència". El grup més conciliador ha sigut el dels comuns: Joan Carles Gallego ha dit que calia "reconèixer" que el Govern havia reaccionat amb "celeritat".
Un dels eixos del debat és per què la Generalitat va externalitzar unes proves tan importants. Basha Changue (CUP) ha criticat que un dels problemes ha sigut que es van "privatitzar" els exàmens. Vilagrà ha negat que es tractés d'una externalització perquè també hi havia "personal propi", però ha argumentat que, per la quantitat de persones que s'havien d'examinar –més de 13.500– es necessitava "suport logístic extern". El Govern està, en certa manera, atrapat per la següent disjuntiva: no pot dir que va ser una externalització total per les crítiques que això generaria; a la vegada, però, necessita fer notar que hi havia contractada una empresa per derivar-li les culpes del mal funcionament.
El cos a cos amb el PSC
Vilagrà ha tornat a fer autocrítica dels caos que s'ha generat, però ha replicat que no pensa dimitir: "No soc de les que marxen quan hi ha problemes". I no només això, sinó que també ha buscat el cos a cos amb els partits, sobretot amb el PSC. Ningú ha pogut dissimular que les eleccions municipals són a tocar. Així, la consellera ha retret al PSC que quan falla Rodalies el govern espanyol "ni es disculpa, ni indemnitza, ni ho soluciona". Moreta no ha defugit l'envestida: "Si no saben gestionar unes oposicions, ¿com volen gestionar Rodalies?".