El Govern demana als alcaldes que triïn els coordinadors de l’1-O
Els contactes s’han fet de manera informal perquè el referèndum no està oficialment convocat
BarcelonaLa maquinària de qualsevol procés electoral s’engega amb el decret de convocatòria, 55 dies abans de la votació. A partir d’aquella data es publica el cens, s’envien les targetes censals, es fan els sortejos de les meses electorals, es configuren les juntes electorals i es distribueixen els espais públics de propaganda. Avui falten 34 dies per a l’1-O i, si com tot apunta la convocatòria se signa el 6 o 7 de setembre -després d’aprovar la llei del referèndum-, la Generalitat tindrà menys d’un mes per enllestir uns preparatius per als quals habitualment destina gairebé el doble de temps.
Conscient d’això, el Govern ja ha començat a demanar la col·laboració dels ajuntaments, institucions que seran fonamentals per a l’èxit de la consulta. Diverses fonts confirmen a l’ARA que des de fa setmanes l’executiu està demanant als alcaldes que designin els coordinadors locals del referèndum, tot i que és un pas que s’hauria de fer ja amb la norma aprovada. Per això, les fonts consultades insisteixen que ho han fet de manera informal i sense cap documentació acreditativa.
Han sigut les delegacions territorials de la Generalitat, que depenen de Vicepresidència, les que s’han encarregat dels contactes, i ja han començat a rebre respostes d’alguns consistoris amb els coordinadors escollits.
Les delegacions, però, no han contactat amb tots els alcaldes catalans. No ho han fet, per exemple, amb els de Terrassa, Jordi Ballart; Lleida, Àngel Ros, i l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín -tots del PSC-, ni tampoc amb el de Pontons, Lluís Caldentey, que milita al PP. Tots afirmen que no han rebut cap notificació respecte al referèndum ni tampoc cap petició d’informació per part de la Generalitat. Fonts oficials del Govern consultades per l’ARA han evitat fer comentaris respecte a aquesta qüestió i s’han limitat a insistir que tots els preparatius estan a punt perquè els catalans puguin votar l’1-O.
Els coordinadors del referèndum són les figures d’enllaç entre els ajuntaments i la Generalitat, que serà l’administració electoral durant l’1-O. Segons fonts municipals, l’executiu ha demanat als alcaldes que designin aquests coordinadors, però encara no se’ls ha nomenat formalment ni se’ls ha sol·licitat que facin res. Ho farà un cop entri en vigor la llei del referèndum i se signi el decret de convocatòria.
Tot i que habitualment són els secretaris municipals els que desenvolupen aquestes tasques de coordinació, els alcaldes són els que tenen la potestat de designar la persona que creguin més adequada. Els secretaris municipals i els interventors dels ajuntaments són funcionaris de l’Estat, sobre els quals el govern espanyol té capacitat sancionadora. El Govern no els reservarà cap paper davant d’un referèndum que tindrà l’oposició explícita de la Moncloa i del Tribunal Constitucional.
Els requisits que fixa la llei
Fonts de l’executiu reconeixen que la col·laboració dels ajuntaments serà determinant per a l’èxit de l’1-O. Seran el termòmetre del grau de normalitat del referèndum: com més consistoris obeeixin la llei catalana -probablement recorreguda pel govern espanyol i suspesa pel Tribunal Constitucional-, la Generalitat tindrà més possibilitats que la votació s’assimili a un procés electoral “normal”. Fer-ho “com sempre” és el lema que van fer servir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, el dia de la presentació de la llei del referèndum al Teatre Nacional de Catalunya, el 4 de juliol.
Tanmateix, el Govern és conscient que una part dels ajuntaments, bona part governats pel PSC, no facilitaran l’1-O i, per això, la llei del referèndum -que s’aprovarà la setmana que ve- atribueix a l’executiu funcions que habitualment fan els consistoris. És el cas de la publicació del cens, el sorteig de les meses electorals o la creació d’una bossa de voluntaris que facin d’enllaç de l’administració en els col·legis electorals -el Govern calcula que en necessita més de 4.500 en total.
El paper que la nova legislació reserva als ajuntaments és posar a disposició del Govern els locals de votació que habitualment es fan servir en unes eleccions i que són de titularitat municipal. Tanmateix, també preveu una via alternativa pensada per a consistoris com el de Cornellà de Llobregat, Lleida i l’Hospitalet de Llobregat que ja han avançat que no col·laboraran amb l’1-O: l’executiu també podrà designar locals alternatius. Aquests locals podrien ser escoles, biblioteques o qualsevol espai de titularitat de la Generalitat.